Es busca candidat a l\u2019alcaldia de Barcelona que pugui desbancar Ada Colau. \u00c9s una cerca que neix de l\u2019ansietat d\u2019unes elits locals que es troben for\u00e7a desconcertades per fen\u00f2mens i circumst\u00e0ncies que desborden el camp estricte de la pol\u00edtica institucional. Tamb\u00e9 \u00e9s una cerca que parteix de dos mites, sense els quals no s\u2019acaba d\u2019entendre qu\u00e8 passa i qu\u00e8 es diu sobre all\u00f2 que passa: el mite d\u2019una Barcelona l\u00edder i el mite d\u2019un nou alcalde que vindr\u00e0, cavalcant sobre un cavall blanc, per salvar-nos i fer-nos feli\u00e7os.
\n
\nSobre el mite de la gran metr\u00f2poli que liderar\u00e0 la riba del Mediterrani nord-occidental i competir\u00e0 amb Madrid amb energia i creativitat, cal dir que \u00e9s una bonica faula que presenta un problema: tendeix a eliminar del relat el fet determinant que, a partir dels governs d\u2019Aznar, l\u2019Estat va apostar per blindar i afermar una capitalitat madrilenya que no tenia, fins llavors, la for\u00e7a ni el prestigi d\u2019altres capitals europees. La nost\u00e0lgia per aquella Barcelona que s\u2019havia convertit en la capital econ\u00f2mica, cultural i glamurosa d\u2019una Espanya acomplexada \u00e9s el que pesa m\u00e9s quan avui es procedeix a la psicoan\u00e0lisi \u2013diguem-ne\u2013 del malestar barcelon\u00ed que aflora quan parlem de l\u2019ampliaci\u00f3 de l\u2019aeroport, la franqu\u00edcia de l\u2019Hermitage o els Jocs d\u2019hivern. El provincianisme m\u00e9s descarnat porta la disfressa del cosmopolitisme m\u00e9s perfumat.
\n <\/p>\n
El c\u00e0sting que les elits organitzen per trobar
\nun rival de pes contra Colau \u00e9s millorable<\/p><\/blockquote>\n
\nHi ha un desig que Barcelona torni a ser com era quan els catalans rebien felicitacions des de Madrid perqu\u00e8 Espanya acabava de sortir del franquisme i aqu\u00ed els aires europeus no estaven embrutits per l\u2019escopeta nacional. Com sempre passa amb la nost\u00e0lgia, resulta tan confortable com t\u00f2xica: acabem parlant d\u2019un projecte per a Barcelona sense parlar del poder, com si la m\u00e0 invisible dels negocis i del talent no tingu\u00e9s res a veure amb el caprici del Minotaure. Si no fos tan absurd, seria entendridor. El fet que diverses empreses traslladessin la seva seu social fora de Catalunya arran del proc\u00e9s ha creat la cortina perfecta per evitar que parlem de com Madrid ha arribat a ser Madrid. Tots els estudis demostren que l\u2019Estat ho ha fet possible amb tots els recursos i palanques al seu abast, no \u00e9s cap casualitat; arribats a aquest punt, comparar \u2013per exemple\u2013 la inversi\u00f3 en el servei de rodalies d\u2019all\u00e0 i d\u2019aqu\u00ed \u00e9s com repetir una oraci\u00f3 ancestral per fer ploure.
\n
\nPel que fa al mite del candidat salv\u00edfic i redemptor capa\u00e7 de treure Colau del c\u00e0rrec, nom\u00e9s cal repassar alguns dels noms que sembla que van sortint per constatar que els desitjos d\u2019unes mino\u00adries respectables tenen poc a veure amb el que podria motivar l\u2019electorat barcelon\u00ed. La fallida operaci\u00f3 Valls \u2013sobre la qual no he llegit ni escoltat cap auto\u00adcr\u00edtica\u2013 va posar en evid\u00e8ncia com de gran pot ser l\u2019autoengany tamb\u00e9 entre els que no s\u00f3n independentistes, i com d\u2019ir\u00f2nic resulta que un moviment nascut contra Colau hagi estat clau per conso\u00adlidar-la, amb tot l\u2019ajut d\u2019un PSC posat a fer de sidecar.
\n
\nEl c\u00e0sting que les elits fan per trobar un home o una dona que sigui un rival de pes contra l\u2019actual alcaldessa \u00e9s for\u00e7a millorable, sobretot perqu\u00e8 haurien d\u2019escoltar tamb\u00e9 aquells que no els donen la ra\u00f3. Colau ha fet coses que mereixen cr\u00edtica severa i coses que s\u00f3n interessants, per\u00f2 estic segur d\u2019un fet: si l\u2019escrutini contundent contra les pol\u00edtiques de Colau m\u00e9s discutibles s\u00f3n la bandera de certs sectors, els comuns poden respirar tranquils. Determinats padrinatges no van b\u00e9 per derrotar una figura que t\u00e9 gran habilitat per surfejar l\u2019onada. Com hauria de ser l\u2019alternativa a Colau? No hauria de tenir por de sortir del bucle dels debats cl\u00f2nics sobre la Barcelona que corre el perill de ser un no-lloc. Hauria de fer noves preguntes que superessin vells debats.
\n
\nEl doctor Robert, el primer alcalde barcelon\u00ed del catalanisme, nom\u00e9s va governar la ciutat set mesos. Avui seria qualificat d\u2019antisistema per alguns. El seu exemple hauria d\u2019inspirar-nos. El prestigi\u00f3s metge Bartomeu Robert va cridar a desobeir contra les contribucions abusives dictades per Madrid sobre els fabricants i els botiguers de la ciutat, va ser el Tancament de Caixes. Va trencar la l\u00f2gica caciquista i va sortir del gui\u00f3. Va descol\u00b7locar els que no volien canviar res. Aix\u00f2 va fer gran Barcelona. Si som on som, \u00e9s perqu\u00e8 hem tingut dirigents com aquell alcalde intel\u00b7ligent i breu que va saber dir \u201cprou\u201d.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Es busca candidat a l\u2019alcaldia de Barcelona que pugui desbancar Ada Colau. \u00c9s una cerca que neix de l\u2019ansietat d\u2019unes elits locals que es troben for\u00e7a desconcertades per fen\u00f2mens i…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6968,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,71,70,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6967"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6967"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6967\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6969,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6967\/revisions\/6969"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6968"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6967"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6967"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6967"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}