Hi ha un refrany catal\u00e0 que caldria obligar a memoritzar a qualsevol individu que vulgui liderar (un govern, una empresa, un club esportiu, una associaci\u00f3, etc): \u201cQui es menja la carn, que rosegui els ossos\u201d. El saber popular resumeix molt b\u00e9 el que els savis denominen les servituds de la responsabilitat \u00faltima. Qui gaudeix dels privilegis del comandament ha d\u2019assumir, per for\u00e7a, les c\u00e0rregues ingrates que aix\u00f2 comporta. El l\u00edder que no ho fa corre el risc de perdre tota autoritat i d\u2019estavellar-se contra la seva ombra. La carn i els ossos: la doble cara del lideratge. Una vella veritat que avui obliden, per exemple, alguns c\u00e0rrecs p\u00fablics que es fotografien sense mascareta en tiberis privats i obliden que l\u2019exemplaritat forma part del seu contracte amb els electors. Estranya \u00e8poca en qu\u00e8 cal recordar coses b\u00e0siques.
\n
\nSuposo que el president Aragon\u00e8s coneix aquest refrany. Avui no ser\u00e0 present en la reuni\u00f3 de la comissi\u00f3 bilateral Generalitat- Estat, a Madrid \u2013no ho han estat mai els presidents\u2013, que hauria de servir per desencallar molts assumptes que tenen a veure amb la gesti\u00f3 di\u00e0ria, sobretot alguns incompliments reiterats del Govern central; en la trobada d\u2019avui estan en joc diversos aspectes relacionats amb el benestar de la gent.
\n <\/p>\n
ERC i Junts no poden simular ser com els cupaires, sobretotels republicans<\/p><\/blockquote>\n
\nAragon\u00e8s no va voler anar a la confer\u00e8ncia de presidents auton\u00f2mics de divendres a Salamanca \u2013per\u00f2 all\u00e0 s\u00ed que li corresponia estar\u2013, amb la pres\u00e8ncia de Felip VI; els arguments d\u2019 Aragon\u00e8s per fer campana eren semblants als que van adduir el president gallec i d\u2019altres, que hi van anar, malgrat tot. A Palau van decidir que no farien l\u2019esfor\u00e7 de rosegar els ossos de la foto de grup amb el monarca, per\u00f2 avui es menjaran el bistec (veurem si gran o petit) de la comissi\u00f3 bilateral.
\n
\nGovernar tamb\u00e9 inclou fer coses que no venen de gust. Abans i ara. Si ets un dirigent independentista (disposat a fer pol\u00edtica) que tens al retrovisor l\u2019article 155, el discurs del cap d\u2019Estat del 3 d\u2019octubre del 2017, la condemna del Suprem i la investigaci\u00f3 del Tribunal de Comptes, els ossos que has de rosegar s\u00f3n molt durs i d\u2019una mida considerable. Quin remei. La CUP, per exemple, pot prescindir dels ossos, encara no ha tingut mai a les mans cap conselleria de la Generalitat; la creu d\u2019aquesta cara \u00e9s que els anticapitalistes tampoc no tenen a l\u2019abast la carn. ERC i Junts no poden simular ser com els cupaires, sobretot els republicans, socis preferents del PSOE a Madrid.<\/p>\nQue la confer\u00e8ncia de presidents auton\u00f2mics hagi tingut poca subst\u00e0ncia executiva (i hagi estat una desfilada de mon\u00f2legs) no maquilla l\u2019error estrat\u00e8gic d\u2019 Aragon\u00e8s de saltar-se-la. Perqu\u00e8 els gestos d\u2019un governant han de ser f\u00e0cilment compresos, no nom\u00e9s per la seva parr\u00f2quia, sin\u00f3 per la majoria. I crec que molts catalans no han acabat de veure els beneficis de deixar buida la cadira en aquests moments.<\/p>\n
<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Hi ha un refrany catal\u00e0 que caldria obligar a memoritzar a qualsevol individu que vulgui liderar (un govern, una empresa, un club esportiu, una associaci\u00f3, etc): \u201cQui es menja la…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6972,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,71,70,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6971"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6971"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6971\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6973,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6971\/revisions\/6973"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6972"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6971"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6971"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6971"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}