Se\u2019ls denominava \u201cjoguines trencades\u201d. Era la ret\u00f2rica period\u00edstica de fa unes d\u00e8cades. L\u2019\u00eddol esportiu que descendia als inferns era etiquetat irremeiablement com a \u201cjoguina trencada\u201d. Aix\u00ed va ser, per exemple, amb Maradona, el geni argent\u00ed que va acabar engolit pels paradisos artificials de consum compulsiu. Aix\u00ed era amb aquells que, en el futbol o en altres esports, acabaven sent personatges de trag\u00e8dia a la mesura exacta de la premsa groga i del cor, valgui la redund\u00e0ncia. Eren la creu de la cara brillant de l\u2019\u00e8xit esportiu i social que envoltava els m\u00e9s grans, els que havien tocat el cel amb les seves gestes memorables a l\u2019estadi.
\n
\nLa valenta actitud de Simone Biles, la gimnasta dels Estats Units que ha declarat els seus problemes de salut mental a T\u00f2quio, \u00e9s als \u00ad\u00adan\u00adt\u00edpodes del comportament dels esportistes d\u2019altres temps, aquests que acabaven sent joguines trencades despr\u00e9s de simular, durant mesos o anys, que eren invulnerables, durs, incansables i gaireb\u00e9 perfectes. L\u2019estrella d\u2019aquests Jocs Ol\u00edmpics ha trencat el tab\u00fa i ha fet visible la humana debilitat dels que s\u2019exigeixen sempre una mica m\u00e9s. Ha emergit el que tamb\u00e9 hi ha darrere del c\u00e8lebre lema ol\u00edmpic (\u201cCitius, altius, fortius\u201d): m\u00e9s dubtes, m\u00e9s ombres, m\u00e9s pors. La faula de Biles \u00e9s la d\u2019una societat que vol \u2013en teoria\u2013 m\u00e9s veritat i m\u00e9s empatia. Ens agrada que els mites d\u2019ara siguin admirables no nom\u00e9s pel que fan i nosaltres no podem fer, tamb\u00e9 per la manera com manegen els abismes en els quals caiem el com\u00fa dels mortals. Ad\u00e9u a la joguina trencada, benvinguda l\u2019estrella que confessa els seus l\u00edmits sense embuts. Per\u00f2 el conte nom\u00e9s funciona si l\u2019\u00eddol torna i \u00e9s capa\u00e7 de sobreposar-se: Biles, dimarts, va tornar a competir i va aconseguir una medalla de bronze. La hist\u00f2ria ha tingut un final feli\u00e7. Sergio Heredia, en una cr\u00f2nica magn\u00edfica, ha parlat de \u201crenaixement\u201d. La noia que va notar sobre les seves espatlles tot el pes del m\u00f3n s\u2019ha ven\u00e7ut a si mateixa. Un gui\u00f3 a la mesura del nostre confort. Pr\u00f2ximament, en alguna s\u00e8rie.
\n <\/p>\n
Simone Biles \u00e9s Rocky Balboa, aquell boxejador de ficci\u00f3 a qui resem quan tot sembla anar-se\u2019n a la merda<\/p><\/blockquote>\n
\nEn la pr\u00e0ctica de les arts, la vulnerabilitat, en canvi, cotitza a l\u2019al\u00e7a, almenys des del romanticisme. Dos dels fundadors de la literatura moderna, Edgar Allan Poe i Charles Baudelaire, ho van deixar clar en les seves respectives vides i obres, i amb aix\u00f2 van donar unes pistes que encara seguim a data d\u2019avui. Fernando Pessoa, a Llibre del desassossec , fa un Biles d\u2019antologia: \u201cEl fet mateix d\u2019escriure ha perdut la dol\u00e7or per a mi. S\u2019ha trivialitzat tant, no nom\u00e9s l\u2019acte de donar expressi\u00f3 a emocions com el de perfeccionar frases, que escric com qui menja o beu, amb m\u00e9s o menys atenci\u00f3, per\u00f2 mig alienat i desinteressat, mig atent i sense entusiasme ni fulgor\u201d. La modernitat \u00e9s l\u2019ab\u00falia i el desencantament, aquell pes invers del m\u00f3n que redueix l\u2019individu a una part de la massa complaguda, que \u2013al seu torn\u2013 el capitalisme converteix en p\u00fablic de si mateix. Nietzsche il\u00b7lumina el segle amb un aforisme: \u201cCompensaci\u00f3 del poeta: els seus patiments i el plaer d\u2019expressar-los\u201d. Pessoa \u2013de nou\u2013 l\u2019atrapa per la porta del darrere: \u201cEl poeta \u00e9s un fingidor. \/ Fingeix tan completament \/ que fins i tot fingeix que \u00e9s dolor \/ el dolor que en veritat sent\u201d. En la cultura de masses \u2013el cinema i el rock\u2013 la vulnerabilitat assoleix la seva m\u00e0xima seducci\u00f3 necr\u00f2fila. El pante\u00f3 d\u2019actors i m\u00fasics que van morir joves \u00e9s un far subjugador que converteix el pes del m\u00f3n en una rialla impia, la del plaer secret d\u2019admirar als fantasmes que no envelliran mai: Marilyn Monroe, James Dean, Jim Morrison\u2026
\n
\nSimone Biles \u00e9s Rocky Balboa, aquell boxejador de ficci\u00f3 a qui resem quan tot sembla anar-se\u2019n a la merda. La gimnasta de Columbus va explicar aix\u00ed la ra\u00f3 de la seva necessitat de parar: \u201cNo estava lesionada. B\u00e9, s\u00ed. M\u2019havia lesionat l\u2019orgull\u201d. Bloqueig mental. L\u2019italo\u00adameric\u00e0 sempre s\u2019aixecava despr\u00e9s de caure a mans del rival. Per aix\u00f2 continua sent un sant a m\u00e0. Cioran podria posar els subt\u00edtols a la nova pel\u00b7l\u00edcula: \u201cQui no ha ex\u00adperimentat la por de tot el terror del m\u00f3n, l\u2019ansietat universal, la inquietud suprema, el suplici de cada instant, no sabr\u00e0 mai el que signifiquen la tensi\u00f3 \u00ad\u00adf\u00ed\u00adsica, la dem\u00e8ncia de la carn i la bogeria de la mort\u201d.
\n
\nLes joguines trencades ja no agraden, estem en una altra ona. Ara nom\u00e9s falta que apliquem aquesta narrativa tan emp\u00e0tica al rider que se la juga per por\u00adtar-nos una hamburguesa o una raci\u00f3 de sushi anant de b\u00f2lit.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Se\u2019ls denominava \u201cjoguines trencades\u201d. Era la ret\u00f2rica period\u00edstica de fa unes d\u00e8cades. L\u2019\u00eddol esportiu que descendia als inferns era etiquetat irremeiablement com a \u201cjoguina trencada\u201d. Aix\u00ed va ser, per exemple,…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6975,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,13,71,70],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6974"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6974"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6974\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6976,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6974\/revisions\/6976"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6975"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6974"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6974"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6974"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}