Volen que les tert\u00falies de ve\u00efns que es fan als carrers al vespre, davant la porta de casa, sobretot a l\u2019estiu, siguin declarades patrimoni immaterial de la humanitat. \u00c9s una iniciativa de l\u2019Ajuntament d\u2019Algar, un poble de mil habitants de la serra de Cadis. Es tracta \u2013diuen\u2013 de preservar aquest costum, que era molt est\u00e8s a les Espanyes fins als anys setanta del segle XX, i no \u00fanicament en localitats petites, tamb\u00e9 a les ciutats i als barris d\u2019una gran capital com Barcelona.
\n
\nHi va haver un temps en qu\u00e8 la gent, al vespre, no es connectava a les plataformes de s\u00e8ries i no tenia aire condicionat (ara en t\u00e9 i no l\u2019engega gaire perqu\u00e8 la factura \u00e9s desorbitada). Qu\u00e8 hi havia? La paraula i el ve\u00efnat, res m\u00e9s. I la mec\u00e0nica era f\u00e0cil, no calia grans preparacions: treure cadires al carrer, davant de casa, i seure a xerrar; sovint es feia despr\u00e9s de sopar, per\u00f2 tamb\u00e9 abans, segons els horaris i els llocs. Era una activitat espont\u00e0nia i regular, que coincidia amb les hores en qu\u00e8 el sol regalava una mica de descans despr\u00e9s de la xafogor. Encara vaig viure-ho, de nen, quan aix\u00f2 ja era un fenomen crepuscular en una ciutat on la construcci\u00f3 de blocs de pisos, la televisi\u00f3, l\u2019augment del tr\u00e0nsit, el turisme i una modernitat precipitada van carregar-se moltes formes de sociabilitat que ara \u2013paradoxes!\u2013 hi ha qui vol reimplantar, com qui descobreix la sopa d\u2019all a la llum calenta de les xarxes socials. Per en\u00adtendre el context: el carrer on vivia la meva \u00e0via paterna no estava asfaltat i, quan plovia, el fang permetia que la canalla hi f\u00e9ssim un festival; no descric la ruralia, aix\u00f2 era a Vilanova, poblaci\u00f3 \u00adindustrial a tocar de la gran metr\u00f2poli. S\u00ed, la nostra modernitat \u00e9s producte del microones.
\n <\/p>\n
Hi va haver un temps en qu\u00e8 la gent no es connectava a les s\u00e8ries i no tenia aire condicionat<\/p><\/blockquote>\n
\nLa base d\u2019aquelles tert\u00falies a la fresca era la contemplaci\u00f3, la xafarderia, la mem\u00f2ria i una altra concepci\u00f3 del temps. Contemplar-ho tot com a forma de coneixement, la xafarderia com a expressi\u00f3 de curiositat i greix de la comunicaci\u00f3, la mem\u00f2ria per vincular l\u2019instant al llegat de la gent gran, i el temps viscut sense el neguit de rebentar-ne els l\u00edmits, que \u00e9s el que fem ara. Aquell temps pesava m\u00e9s per\u00f2, alhora, s\u2019enlairava com si res. Els venedors a la moda dirien que les tert\u00falies al carrer eren \u201cuna experi\u00e8ncia\u201d, perqu\u00e8 ara tot ha de ser una expe\u00adri\u00e8ncia, per\u00f2 nom\u00e9s era la vida normal de moltes persones, ni m\u00e9s ni menys. No era res especial, no cal mitificar-ho avui amb el vern\u00eds de la nost\u00e0lgia. La gent anava fent, no pretenia tenir experi\u00e8n\u00adcies, ni falta que li feia.
\n La vida de la majoria dels que treien les cadires a la fresca naixia d\u2019una lluita llarga contra la necessitat, la precarietat i la desigualtat. Aix\u00f2 no vol dir que no fossin feli\u00e7os, esclar. Devien ser-ne, m\u00e9s o menys, com ara. En tot cas, vivien sense els nostres est\u00e0ndards de benestar, que quedi clar. La imatge que conservo d\u2019aquelles rotllanes, amb algunes dones que es ventaven i alguns homes amb la cigarreta als llavis, \u00e9s la de gent que havia apr\u00e9s a viure amb el que tenia, sense fer-ne un relat heroic ni una lli\u00e7\u00f3 moral, coses que avui proliferen i constitueixen una matraca incessant.
\n
\nEls que seien a fer conversa no esperaven res, llevat de la marinada o una mica de llevant que fes passadora l\u2019estona; xerrar de tot i de res era de franc. Petits i grans es lliuraven a un exercici ancestral, el primer que les tribus van practicar a la vora del foc, quan l\u2019escriptura era exclusiva de xamans i sacerdots. L\u2019oncle Baixamar, que s\u2019asseia en una petita cadira de boga, m\u2019explica que, en les rotllanes del seu temps, sempre hi havia aquell que badava tota l\u2019estona, com si no hi fos. Tamb\u00e9 recorda que els estiuejants barcelonins, inicialment, no acostumaven a treure les cadires al carrer, fins que \u2013deslliurats de prejudicis\u2013 entenien que aquella estona els prove\u00efa de grans beneficis per al cos, la ment i l\u2019esperit, gaireb\u00e9 m\u00e9s que els banys de mar. A vegades, la rotllana o el semicercle de cadires es veia ampliat amb algun passa\u00advolant.
\n
\nEl darrer cop que vaig participar d\u2019una tert\u00falia a la fresca va ser a Alaior, a Menorca, convidat per uns amics generosos de l\u2019apreciat col\u00b7lega Mar\u00e7al Sintes, fa d\u2019aix\u00f2 m\u00e9s de vint anys. El cel era clar, els rellotges sobraven i el centre de l\u2019univers era sota els nostres peus. Mentre en Vicent i la Joana amollaven hist\u00f2ries i acudits sobre pirates, capellans i fabricants de sabates, la resta escolt\u00e0vem, r\u00e8iem, menj\u00e0vem s\u00edndria i \u00e9rem \u2013sense exagerar\u2013 feli\u00e7os.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Volen que les tert\u00falies de ve\u00efns que es fan als carrers al vespre, davant la porta de casa, sobretot a l\u2019estiu, siguin declarades patrimoni immaterial de la humanitat. \u00c9s una…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6984,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,71,70],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6983"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6983"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6983\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6985,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6983\/revisions\/6985"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6984"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6983"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6983"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6983"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}