Hem passat de la superioritat moral a la superioritat emocional. El mecanisme \u00e9s tan senzill com potencialment efectiu: les meves emocions s\u00f3n m\u00e9s de deb\u00f2 que les d\u2019altri, l\u2019autenticitat de les meves emocions \u00e9s la prova de la meva sinceritat i, al seu torn, aix\u00f2 \u00e9s producte del fet que tinc la ra\u00f3 i la veritat a favor. Pol\u00edticament, aquesta arma \u00e9s devastadora. \u00c9s l\u2019arma principal del nostre temps, aqu\u00ed i en diversos pa\u00efsos occidentals.
\n
\nA difer\u00e8ncia de la gimnasta Simone Biles, el pol\u00edtic de torn que tendeix a exhibir les seves ll\u00e0grimes no vol normalitzar la seva vulnerabilitat, t\u00e9 un altre objectiu: aconseguir la indulg\u00e8ncia dels ciutadans, eventualment perjudicats o molestos per determinades decisions oficials. Algunes figures practiquen el teatre hiperb\u00f2lic de les emocions trencades com a part d\u2019una estrat\u00e8gia altament perversa, que consisteix a cercar l\u2019adhesi\u00f3 autom\u00e0tica dels administrats i escapolir-se, de passada, de qualsevol debat que posi en dubte la seva acci\u00f3 i el seu paper. Les ll\u00e0grimes s\u00f3n, sovint, l\u2019escut del governant que no suporta la cr\u00edtica. Els que contemplen l\u2019espectacle han d\u2019adherir-se al melodrama o s\u00f3n expulsats del terreny de joc. Som davant una impostura corrosiva que aprima el debat democr\u00e0tic fins a deixar-lo com un paper de fumar. Desconfieu dels pol\u00edtics que ploren sovint o dels que fan esfor\u00e7os per mostrar-vos tothora el cor. La sinceritat no necessita aquesta mena de subratllats. Ferran S\u00e1ez, tot recordant que Trump es va fer molt conegut gr\u00e0cies al reality show The Apprentice, ens diu que \u201cel kitsch \u00e9s, avui, el component definitori de la cultura de masses i el principal \u00adcatalitzador prepol\u00edtic del populisme\u201d. La ll\u00e0grima omnipresent \u00e9s kitsch d\u2019alta graduaci\u00f3.
\n <\/p>\n
Les ll\u00e0grimes s\u00f3n, sovint, l\u2019escut del governant que no suporta la cr\u00edtica<\/p><\/blockquote>\n
\nAda Colau ha plorat en p\u00fablic arran d\u2019una xiulada de la qual ha estat v\u00edctima recentment. T\u00e9 dret a fer-ho, esclar, i la resta podem interpretar les seves ll\u00e0grimes com vulguem, perqu\u00e8 \u00e9s ella que les ha convertit en material pol\u00edtic de primer nivell, combinant-lo amb discursos suposadament transformadors i feministes, fent una salsa ideol\u00f2gica molt espessa. Si les ll\u00e0grimes formen part de la batalla pol\u00edtica, ja no parlem d\u2019un afer privat i, aleshores, podem descodificar-les com far\u00edem amb qualsevol gest d\u2019un dirigent amb responsabilitats p\u00fabliques que se sotmet a l\u2019escrutini de la ciutadania i dels mitjans. Per tant, es tracta d\u2019una t\u00e0ctica m\u00e9s per sobreviure al desgast de governar una capital com Barcelona.
\n
\nLa superioritat moral ha estat atribut habitual d\u2019una certa esquerra, com la superioritat t\u00e8cnica ha estat atribut d\u2019una certa dreta. \u00d2bviament, aix\u00f2 t\u00e9 modulacions. La superioritat emocional, en canvi, \u00e9s molt transversal. A Catalunya, hi ha casos de superioritat emocional en diverses formacions de l\u2019arc parlamentari, des de l\u2019independentisme fins a Ciutadans, passant pels socialistes, el PP o els comuns, com hem referit en parlar de Colau. Sempre hi ha algun dirigent d\u2019un o altre partit que t\u00e9 la temptaci\u00f3 de superar el mal tr\u00e0ngol explotant la ll\u00e0grima.
\n
\nMiquel Pellicer, al llibre La comunicaci\u00f3n en la era Trump , escriu que \u201cla primera vict\u00f2ria de Trump sobre Hillary Clinton no va ser a les urnes ni en els debats. Va ser una q\u00fcesti\u00f3 d\u2019estrat\u00e8gia. La connexi\u00f3 emocional durant tota la campanya va ser el seu primer gran \u00e8xit. Aparentment de forma impulsiva, per\u00f2 de fet molt calculada, bel\u00b7ligerant, es deixa portar en exc\u00e9s per les emocions\u201d. No cal recordar que Trump agrada els seus votants perqu\u00e8 \u00e9s \u201caut\u00e8ntic\u201d. Ja fa molts anys que Neil Postman va resumir la clau d\u2019aquestes actituds: \u201cA la televisi\u00f3, el pol\u00edtic no ofereix una imatge d\u2019ell mateix al p\u00fablic, sin\u00f3 que s\u2019ofereix com a imatge del p\u00fablic. I aqu\u00ed rau una de les influ\u00e8ncies m\u00e9s poderoses de l\u2019anunci de televisi\u00f3 en el discurs pol\u00edtic\u201d. Ara com ara, aix\u00f2 s\u2019esdev\u00e9 tamb\u00e9 a les xarxes socials i als actes presen\u00adcials, constantment. Si el \u00adpol\u00edtic plora, \u00e9s perqu\u00e8 intueix que una part de la ciu\u00adtadania s\u2019agrada representant-se d\u2019aquesta peculiar manera. El joc de miralls es retroalimenta m\u00e9s efectivament com m\u00e9s gran \u00e9s la parr\u00f2quia del l\u00edder que fa el seu striptease emocional.
\n
\nLa superioritat emocional no canvia les coses, nom\u00e9s serveix per bloquejar els debats i mantenir alguns dirigents pol\u00edtics en el confort d\u2019un fals consens, constru\u00eft sobre el menyspreu dels fets, de la ra\u00f3, i de l\u2019intercanvi d\u2019arguments que correspon a la presa de decisions en una societat plural i oberta.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Hem passat de la superioritat moral a la superioritat emocional. El mecanisme \u00e9s tan senzill com potencialment efectiu: les meves emocions s\u00f3n m\u00e9s de deb\u00f2 que les d\u2019altri, l\u2019autenticitat de…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6991,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,71,70,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6989"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6989"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6989\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6992,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6989\/revisions\/6992"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6991"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6989"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6989"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6989"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}