El savi Edgar Morin ha fet cent anys recentment. Vaig tenir el privilegi d\u2019entrevistar-lo quan comen\u00e7ava en aquest ofici i vaig descobrir una cosa que, despr\u00e9s, he confirmat en altres persones excepcionals: els millors acostumen a ser accessibles, humils i clars. Morin no est\u00e0 de moda perqu\u00e8 \u00e9s un cl\u00e0ssic i, com a tal, no necessita el zing-zing de l\u2019actualitat. La seva mirada human\u00edstica, atenta a connectar moltes realitats diverses, ens ha donat lli\u00e7ons que \u2013presos de la velocitat fr\u00edvola amb qu\u00e8 cremem paraules i conceptes\u2013 hem oblidat est\u00fapidament. A Morin devem la teoria del pensament complex, que \u00e9s avui m\u00e9s necess\u00e0ria que mai, at\u00e8s l\u2019auge que tenen els discursos fal\u00b7la\u00e7os basats en una barreja explosiva de relativisme, irracionalitat, rumors, sectarisme i emocionalitat de baratura. Es tracta de discursos t\u00f2xics que consumeixen milions de persones a tot el m\u00f3n i que acaben tenint el seu espai en la pol\u00edtica i en els mitjans de comunicaci\u00f3, fins i tot dins de l\u2019acad\u00e8mia. \u00c9s un desastre.
\n
\nEls nostres pol\u00edtics \u2013incloc aqu\u00ed des de Joe Biden fins a Pere Aragon\u00e8s, passant per Ursula von der Leyen, Pedro S\u00e1nchez i Ada Colau\u2013 haurien de llegir molt atentament l\u2019obra de Morin. Per exemple, a la llum del pensador parisenc, el president nord-americ\u00e0 potser hauria tingut m\u00e9s en compte els efectes indesitjats de procedir al retorn de les tropes dels Estats Units a l\u2019Afganistan de la forma en qu\u00e8 aquest s\u2019ha realitzat. L\u2019acci\u00f3 est\u00e0 en el centre de la tasca de la persona pol\u00edtica i la defineix, encara que tendim a fixar-nos excessivament en les paraules m\u00e9s que en els fets. Per aix\u00f2 cal recordar el que escriu al respecte el pensador franc\u00e8s: \u201cL\u2019acci\u00f3 suposa complexitat, \u00e9s a dir, elements aleatoris, atzar, iniciativa, decisi\u00f3, consci\u00e8ncia de les derives i de les transformacions\u201d. I no \u00e9s sobrer subratllar una cosa que, vist aix\u00f2, sembla que \u00e9s ignorada ol\u00edmpicament per molts d\u2019aquells que exerceixen alguna forma de responsabilitat p\u00fablica, tamb\u00e9 des de l\u2019empresa i la societat civil: \u201cEn el moment en qu\u00e8 un individu empr\u00e8n una acci\u00f3, qualsevol que fos, aquesta comen\u00e7a a escapar a les seves intencions; aquella acci\u00f3 entra en un univers d\u2019interaccions i \u00e9s finalment l\u2019ambient el que pren possessi\u00f3, en un sentit que pot tornar-se contrari a la intenci\u00f3 inicial\u201d.
\n
\nCom hem arribat a oblidar premisses tan \u00f2bvies com les que Morin explica amb tant d\u2019encert? Estic temptat d\u2019escriure que l\u2019origen d\u2019aquests mals rau, a Espanya, en la mec\u00e0nica de captaci\u00f3 del personal que es dedica a la pol\u00edtica, sobretot a partir de les generacions que van seguir la dels que van fer la transici\u00f3 democr\u00e0tica. Els filtres dels partits tendeixen a ser tan febles que castiguen el m\u00e8rit i premien la lleialtat cega al l\u00edder, de tal manera que acaben aterrant a les institucions m\u00e9s mediocres dels que haur\u00edem d\u2019estar disposats a suportar. \u00c9s una hip\u00f2tesi plausible.
\n
\nEn tot cas, i com ja som adults, haurem de convenir que alguna cosa falla tamb\u00e9 a l\u2019interior de la nostra societat \u2013no nom\u00e9s en les formacions pol\u00edtiques\u2013 quan donem per descomptat que les decisions sobre l\u2019inter\u00e8s general poden deixar-se en mans de qualsevol, fins i tot de gent a qui costaria de superar una entrevista de feina normaleta. Siguem clars: l\u2019ascens al c\u00e0rrec d\u2019alguns (no de tots) ministres i ministresses de S\u00e1nchez i d\u2019alguns consellers i conselleres d\u2019Aragon\u00e8s t\u00e9 a veure molt poc amb l\u2019efic\u00e0cia, el coneixement o l\u2019autoritat en un determinat \u00e0mbit sectorial. L\u2019argumentaci\u00f3 peregrina que alg\u00fa em va fer per justificar el nomenament de certa ministra i de cert conseller podrien formar part d\u2019un mon\u00f2leg humor\u00edstic.
\n
\nEl menyspreu de la complexitat \u00e9s aterridor, per\u00f2 ja l\u2019hem normalitzat. Morin apunta que tota acci\u00f3, a m\u00e9s de ser una decisi\u00f3 i una elecci\u00f3, \u201c\u00e9s tamb\u00e9 una aposta\u201d. D\u2019altra banda, \u201cl\u2019acci\u00f3 \u00e9s estrat\u00e8gia\u201d, que sempre \u201clluita contra l\u2019atzar i cerca la informaci\u00f3\u201d, encara que tamb\u00e9 prova de treure avantatge del primer. A la fi, la incertesa de l\u2019acci\u00f3 \u201cens imposa la reflexi\u00f3 sobre la complexitat mateixa\u201d. Per\u00f2 algunes intervencions estiuenques de la ministra Margarita Robles i de la presidenta Laura Borr\u00e0s, per exemple, indiquen que tal reflexi\u00f3 no abunda precisament pels nostres verals. A Catalunya, sense anar m\u00e9s lluny, ens passem tota l\u2019estona parlant de la necessitat de forjar grans estrat\u00e8gies mentre, per sota de la taula, li anem donant puntades de peu al sac de les rialles enllaunades. Enyorem una simplicitat que no existeix.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El savi Edgar Morin ha fet cent anys recentment. Vaig tenir el privilegi d\u2019entrevistar-lo quan comen\u00e7ava en aquest ofici i vaig descobrir una cosa que, despr\u00e9s, he confirmat en altres…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6998,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,71,70,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6997"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6997"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6997\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6999,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6997\/revisions\/6999"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6998"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6997"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6997"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6997"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}