Dem\u00e0 fa cent dies que el Govern Aragon\u00e8s va engegar. Aquesta fita ha perdut significat i glamur, ja fa massa anys que pensem en termes de \u201cjornada hist\u00f2rica\u201d i aix\u00f2 ha convertit el calendari catal\u00e0 en un rellotge tou pintat per Dal\u00ed. El millor que es pot dir, ara com ara, de l\u2019Executiu presidit pel republic\u00e0 Pere Aragon\u00e8s \u00e9s que projecta un tarann\u00e0 molt diferent del que va presidir Quim Torra, un home que no va entendre la naturalesa del seu c\u00e0rrec. Per\u00f2 Aragon\u00e8s no en tindr\u00e0 prou amb el fet d\u2019haver retornat el sentit institucional a la presid\u00e8ncia de la Generalitat ni amb el fet d\u2019haver reconstru\u00eft els contactes amb els agents econ\u00f2mics i socials. En el curt termini, ha de demostrar que la m\u00e0quina funciona, i aix\u00f2 implica tirar endavant els pressupostos per al 2022. En el llarg, el seu repte \u00e9s la taula de di\u00e0leg (que Marta Rovira, secret\u00e0ria general d\u2019ERC a l\u2019exili, vol que s\u2019anomeni \u201cmesa de negociaci\u00f3 del conflicte pol\u00edtic\u201d) i la gesti\u00f3 dels resultats que produeixi o no.
\n
\nEls pressupostos s\u00f3n la prova del cot\u00f3 de l\u2019acord entre ERC i la CUP, i tamb\u00e9 la plasmaci\u00f3 de les prioritats d\u2019un Gabinet que, a difer\u00e8ncia de l\u2019anterior, s\u2019espera que impulsi pol\u00edtiques que transcendeixin el dia a dia, no nom\u00e9s en relaci\u00f3 amb els fons europeus contra la crisi. En paral\u00b7lel, la taula de di\u00e0leg, que ha de reunir-se d\u2019aqu\u00ed quinze dies, \u00e9s la prova del cot\u00f3 de la predisposici\u00f3 de l\u2019Executiu de S\u00e1nchez a abordar la situaci\u00f3 catalana amb alguna cosa m\u00e9s que bones paraules.
\n <\/p>\n
ERC practica el pragmatisme, per\u00f2 t\u00e9 por que la milit\u00e0ncia trenqui la joguina<\/p><\/blockquote>\n
\nAt\u00e8s que el recorregut de la taula de di\u00e0leg \u00e9s incert, Aragon\u00e8s ha de poder mostrar alguns \u00e8xits en la gesti\u00f3 i en la pol\u00edtica realitzada Catalunya endins. Que els socis preferents per quadrar els comptes siguin els anticapitalistes obligar\u00e0 ERC i Junts a fer moltes contorsions, per\u00f2 pot haver-hi sorpreses, perqu\u00e8 algun dirigent de la CUP ha advertit que no tenen cap obligaci\u00f3 de votar el que presenti el conseller Gir\u00f3. Els socialistes ja s\u2019han ofert per treure el carro del fang en cas que calgui, per\u00f2 la jugada que podria donar m\u00e9s estabilitat al Govern \u00e9s tamb\u00e9 la m\u00e9s inc\u00f2moda per Aragon\u00e8s, tot i que els republicans a Madrid s\u00f3n una pota imprescindible de la governabilitat. ERC practica el pragmatisme, per\u00f2 sempre t\u00e9 por que la seva milit\u00e0ncia acabi trencant la joguina.
\n
\nEscenari no del tot improbable: que l\u2019aprovaci\u00f3 dels pressupostos passi, finalment, per Salvador Illa. La paradoxa que viur\u00edem seria grossa. El Govern hauria de menester el vot del PSC per actuar mentre el PSOE aniria fent passar amb can\u00e7ons la part catalana de la taula de di\u00e0leg. Aix\u00f2 seria un win-win que la Moncloa celebraria amb entusiasme. Aragon\u00e8s, que potser veu venir el drama, insisteix a separar els eventuals aven\u00e7os en el trasp\u00e0s de compet\u00e8ncies i inversions de l\u2019Estat a Catalunya de la sort de la tan esperada taula sobre el conflicte. Per\u00f2 l\u2019aixeta, a Madrid, \u00e9s una.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Dem\u00e0 fa cent dies que el Govern Aragon\u00e8s va engegar. Aquesta fita ha perdut significat i glamur, ja fa massa anys que pensem en termes de \u201cjornada hist\u00f2rica\u201d i aix\u00f2…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":7001,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,71,70,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7000"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7000"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7000\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7002,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7000\/revisions\/7002"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7001"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7000"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7000"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7000"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}