{"id":7003,"date":"2021-08-05T09:16:05","date_gmt":"2021-08-05T08:16:05","guid":{"rendered":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/?p=7003"},"modified":"2021-09-01T09:21:44","modified_gmt":"2021-09-01T08:21:44","slug":"una-espera-espessa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2021\/08\/05\/una-espera-espessa\/","title":{"rendered":"Una espera espessa"},"content":{"rendered":"

\u00abTothom sap que Pedro S\u00e1nchez no acceptar\u00e0 ni el refer\u00e8ndum pactat ni l\u2019amnistia. Tothom sap que Junts sortir\u00e0 i dir\u00e0: “Nosaltres ja ho d\u00e8iem”\u00bb<\/strong>
\n 
\nAgost, la xafogor, la becaina ag\u00f2nica. Escolto entrevistes a dirigents de Junts en qu\u00e8 repeteixen d\u2019esma la poca fe que tenen en la taula de di\u00e0leg. Escolto els cupaires repetint -alegres i combatius- que s\u2019oposen a l\u2019ampliaci\u00f3 de l\u2019aeroport del Prat. Escolto la consellera Vilagr\u00e0 repetint -amb mec\u00e0nica aplicaci\u00f3- que la comissi\u00f3 bilateral Estat-Generalitat \u00e9s insatisfact\u00f2ria per b\u00e9 que el calendari de les futures trobades ser\u00e0 intens. Tot agafa una consist\u00e8ncia espessa. Tot sembla decisiu i banal alhora. Tot \u00e9s lluny\u00e0, a la ciutat llunyana d\u2019un altre pa\u00eds altre.
\n 
\nAgost cau damunt les nostres testes a raig i el Govern sembla que va i que no va. Gimn\u00e0stica de manteniment. El Govern dissimula amb rigidesa les topades, hi posa silenciador, hi posa el faristol de les obvietats. Els consellers s\u2019escolten uns als altres amb posat de fatiga cr\u00f2nica. Hem passat del xivarri que feia la presid\u00e8ncia de Quim Torra al brunzit de Pere Aragon\u00e8s i el seu estol. Gesti\u00f3 del drama: ERC vol normalitzar les relacions institucionals amb Madrid per\u00f2 no vol que sembli que tot \u00e9s massa normal. Junts vol que Carles Puigdemont no quedi soterrat per la din\u00e0mica de la normalitat anormal que la governabilitat imprimeix a les fotos. La CUP vol la Lluna, i per aix\u00f2 controla el term\u00f2metre del somni que mesura els r\u00e8dits del normal pragmatisme republic\u00e0, contrasentit que nom\u00e9s Dal\u00ed podria descodificar. Hem aconseguit que la representaci\u00f3 sigui prescindible. Hem aconseguit que tot pesi exactament zero.
\n 
\nTothom sap que Pedro S\u00e1nchez no acceptar\u00e0 ni el refer\u00e8ndum pactat ni l\u2019amnistia. Tothom sap que Junts sortir\u00e0 i dir\u00e0: “Nosaltres ja ho d\u00e8iem”. Tothom sap que els cupaires faran c\u00f3rrer, altra vegada, el bonic concepte de “desbordament democr\u00e0tic”. Tothom sap que ERC i el PSOE estan vinculats per unes apostes a mitj\u00e0 termini, incertes, necess\u00e0ries. Ning\u00fa no sap com es passa del somni al realisme sense que el peatge per la decepci\u00f3 decapiti els que han assumit els l\u00edmits de les condicions objectives, que dirien els del PSUC. Ning\u00fa sap com es pot viure en un mentrestant que no t\u00e9 data de caducitat, perqu\u00e8 les forces han quedat congelades entre el gest impotent i la nost\u00e0lgia del moment en qu\u00e8 vam agradar-nos.
\n 
\nTothom sap que el PSC t\u00e9 escassa capacitat d\u2019influir en un gir veritablement federalista del PSOE, fantasia crom\u00e0tica que mor a les terres d\u2019Arag\u00f3 i \u00e9s xuclada pel forat negre del bipartidisme celtib\u00e8ric. Tothom ho sap tot, per\u00f2 no serveix de res. Tot i res. Hom espera que el meteorit de les no-propostes del Gabinet espanyol ens esclafi, el 2023 o abans. Tothom sap que Junts no t\u00e9 cap pla alternatiu, com tampoc el t\u00e9 la CUP. Tothom sap que l\u2019ANC s\u2019ha convertit en un casal d\u2019estiu per vehicular les emocions de la parr\u00f2quia, la metadona del proc\u00e9s que es regala a preu de saldo.
\n 
\nQuan era m\u00e9s jove m\u2019agradava el grup Manel. Ara, no. S\u00f3n coses que passen, no cal lamentar-se\u2019n. Quan era m\u00e9s jove, tamb\u00e9 m\u2019inclinava a pensar que el debat d\u2019idees podria alimentar una pol\u00edtica de gruix. La meva ingenu\u00eftat era notable, penosa. Idees, avui a Catalunya, poques, si no comptem el festival l\u00e8xic de la conselleria d\u2019Igualtat i Feminismes, que ha aconseguit (felicitem-nos) que tot sembli encara m\u00e9s de broma. Tot pesa poc, ja dic. Surten als Telenot\u00edcies de TV3 els que rebutgen l\u2019ampliaci\u00f3 de l\u2019aeroport i tampoc aporten idees: nom\u00e9s ens adverteixen -amena\u00e7adorament- que la Terra petar\u00e0 i que serem culpables d\u2019un final apocal\u00edptic digne del cinema de cat\u00e0strofes dels anys setanta. Ara agrada molt renyar la gent, molts creuen tenir dret a censurar debats, alguns porten dins un sant de guix. Pretenen fer la revoluci\u00f3 per\u00f2 acabaran muntant una sagristia sense cap altre d\u00e9u que la seva indestructible autosatisfacci\u00f3.
\n 
\nUna espera espessa va macerant aquest agost, com la promesa tragic\u00f2mica d\u2019una tardor en qu\u00e8 podrem dir -tal vegada- que el contrari del conflicte no \u00e9s la normalitat de pl\u00e0stic, sin\u00f3 la gesti\u00f3 malparida de la m\u00e9s pura ignor\u00e0ncia del futur immediat.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00abTothom sap que Pedro S\u00e1nchez no acceptar\u00e0 ni el refer\u00e8ndum pactat ni l\u2019amnistia. Tothom sap que Junts sortir\u00e0 i dir\u00e0: “Nosaltres ja ho d\u00e8iem”\u00bb   Agost, la xafogor, la becaina…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":7004,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[53],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7003"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7003"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7003\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7005,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7003\/revisions\/7005"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7004"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7003"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7003"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7003"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}