Ha trencat un tab\u00fa i \u00e9s segur que aix\u00f2 li costar\u00e0 cr\u00edtiques d\u2019aquells que enyoren l\u2019aroma del nacionalcatolicisme que va impregnar la vida espanyola durant molt de temps. El papa Francesc s\u2019ha ficat en un terreny que, en general, nom\u00e9s freq\u00fcenten pol\u00edtics de Podem, de l\u2019independentisme catal\u00e0 o del sobiranisme basc, m\u00e9s alguns intel\u00b7lectuals i analistes que exerceixen la mirada cr\u00edtica. En una entrevista a la Cope i preguntat sobre la situaci\u00f3 catalana, el l\u00edder de l\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica ha afirmat que \u201cel que \u00e9s m\u00e9s clau en aquest moment a qualsevol pa\u00eds que t\u00e9 aquest tipus de problemes \u00e9s preguntar-me si s\u2019han reconciliat amb la mateixa hist\u00f2ria\u201d i ha afegit: \u201cJo no s\u00e9 si Espanya est\u00e0 totalment reconciliada amb la seva pr\u00f2pia hist\u00f2ria, sobretot la hist\u00f2ria del segle passat. I, si no ho est\u00e0, crec que ha de fer un pas de reconciliaci\u00f3 amb la mateixa hist\u00f2ria, la qual cosa no vol dir claudicar de les actituds pr\u00f2pies, sin\u00f3 entrar en un proc\u00e9s de di\u00e0leg i de reconciliaci\u00f3\u201d.
\n
\nAmb aquesta reflexi\u00f3 p\u00fablica, Bergoglio q\u00fcestiona el relat oficial sobre la transici\u00f3 espanyola, que assimila aquesta etapa a una mena de \u201creconciliaci\u00f3 nacional\u201d a partir de gestos com la legalitzaci\u00f3 del PCE, l\u2019acceptaci\u00f3 de la monarquia per part dels comunistes, o el retorn del president Josep Tarradellas. Per\u00f2 ja est\u00e0 \u00e0mpliament estudiat que el que va passar entre el 1975 i el 1978 va ser el resultat de constatar les debilitats que impedien per igual dos escenaris diferents: la continu\u00eftat maquillada de la dictadura o la ruptura democr\u00e0tica que volia l\u2019oposici\u00f3. La \u00adreforma va emergir dels l\u00edmits que condicionaven les impot\u00e8ncies de cada actor, entre els quals hi havia un ex\u00e8rcit fet a la mida del dictador, que va observar amb lupa la redacci\u00f3 de la Constituci\u00f3 del 78.
\n <\/p>\n
Bergoglio q\u00fcestiona el relat oficial sobre la transici\u00f3 espanyola<\/p><\/blockquote>\n
\n\u00c9s f\u00e0cil pensar que la condici\u00f3 d\u2019argent\u00ed del Papa pesa bastant a l\u2019hora d\u2019analitzar el que \u00e9s la reconciliaci\u00f3. Espanyols, argentins, xilens, polonesos, romanesos, txecs i d\u2019altres comparteixen l\u2019experi\u00e8ncia de sortir de r\u00e8gims autoritaris o totalitaris per construir un marc democr\u00e0tic. Es tracta de casos molt diferents per\u00f2 units per un factor: la dificultat de jutjar els responsables de la tirania i de reparar les v\u00edctimes. La voluntat d\u2019evitar una nova contesa va presidir la transici\u00f3 i, sota aquesta premissa, es va acordar un \u201cno mirem enrere\u201d. Potser era l\u2019\u00fanic que permetia aquest context, no caiguem en el presentisme f\u00e0cil. Per\u00f2 aix\u00f2 no va ser una reconciliaci\u00f3. Per aquest motiu la dreta espanyola \u00e9s revisionista, fins i tot respecte a la figura d\u2019Adolfo Su\u00e1rez, el coratge del qual no inspira avui cap l\u00edder pol\u00edtic.
\n
\nEl Sant Pare tamb\u00e9 ha tret dramatisme als processos d\u2019independ\u00e8ncia. Sobre l\u2019expressi\u00f3 \u201cunitat nacional\u201d (que qualifica de \u201cfascinant\u201d), ha advertit que \u201cno es valorar\u00e0 mai sense la reconciliaci\u00f3 b\u00e0sica dels pobles\u201d. Ho ha dit en plural: pobles. Aquest raonament \u00e9s de gran sentit com\u00fa i connecta amb la idea del pensador liberal Isaiah Berlin segons la qual tot nacionalisme sorgeix d\u2019una ferida patida per una determinada col\u00b7lectivitat \u2013un poble\u2013 que se sent naci\u00f3. Si la ferida es mant\u00e9 oberta i no hi ha voluntat seriosa de guarir-la, el conflicte perdurar\u00e0, s\u2019enquistar\u00e0 i pot empitjorar. La idea orteguiana de la conllevancia no serveix, llevat per a qui fa tacticisme. No \u00e9s sobrer recordar que nom\u00e9s amb bones paraules no sortirem de l\u2019atzucac.
\n
\nEl Vatic\u00e0, que no \u00e9s precisament partidari d\u2019una Catalunya independent, emet ara senyals molt afinats a favor d\u2019un di\u00e0leg de deb\u00f2. M\u00e9s d\u2019un es posar\u00e0 nervi\u00f3s a Madrid.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Ha trencat un tab\u00fa i \u00e9s segur que aix\u00f2 li costar\u00e0 cr\u00edtiques d\u2019aquells que enyoren l\u2019aroma del nacionalcatolicisme que va impregnar la vida espanyola durant molt de temps. El papa…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":7010,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,71,70,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7009"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7009"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7009\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7011,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7009\/revisions\/7011"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7010"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7009"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7009"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7009"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}