He anat a recollir el meu pare a la resid\u00e8ncia per anar a dinar plegats a un dels seus llocs preferits, un espai que li porta bons records. \u00c9s el primer cop que podem fer-ho. Va ingressar a la resid\u00e8ncia de gent gran a primers de juliol i, dos dies despr\u00e9s
\nde ser-hi, les autoritats van dir que se suspenien totes les sortides, aix\u00ed com les visites. Des de llavors, he hagut de parlar amb ell des del carrer, veient-lo i escoltant-lo per una finestra amb una pantalla de pl\u00e0stic pel mig. A mesura que l\u2019agost s\u2019allargava, la paci\u00e8ncia del meu pare s\u2019anava esgotant. \u201cM\u2019escapar\u00e9\u201d s\u2019havia convertit en la can\u00e7\u00f3 de l\u2019estiu, me la repetia cada dia per tel\u00e8fon.
\n
\nAbans de dinar, hem passejat pel centre de la vila, lentament. La calor ha estat prou benigna i, a m\u00e9s, hem trobat un lloc d\u2019ombra on poder seure i veure passar la gent. Seu imm\u00f2bil, es deixa travessar pel temps. El meu pare ha fet la \u00adcara que fem tots quan tornem d\u2019un viatge i redescobrim els carrers de sempre amb un cert estranyament, sorpresos per la inesperada extravag\u00e0ncia d\u2019all\u00f2 m\u00e9s ordinari. La vellesa \u00e9s sentir-se estranger en la pr\u00f2pia vida, com li passa al pare, que no accepta tenir quasi \u00adnoranta anys, no acaba d\u2019entendre la broma que li gasta el mirall cada mat\u00ed. El seu em\u00adpipament \u00e9s c\u00f2smic, de cop i volta, tot funciona a c\u00e0mera lenta. A m\u00e9s, la mem\u00f2ria li fa males passades. Tres ve\u00adgades parla de la meva mare com si encara fos viva, o la \u00adconfon amb la meva germana. Les paraules li s\u00f3n mercuri a les mans.
\n <\/p>\n
La vellesa \u00e9s sentir-se estranger en la pr\u00f2pia vida<\/p><\/blockquote>\n
\nMengem un arr\u00f2s i anem parlant. La conversa no distingeix entre present i passat. Repetim frases de manera circular, som en una s\u00ednia. Tenim sort: una mica de fresca entra pel balc\u00f3. Els silencis ens envolten, prenen possessi\u00f3 i van jugant amb els coberts. El setembre ha alliberat el meu pare i ara tot sembla m\u00e9s amable. No ens arriba el xivarri del m\u00f3n.
\n
\nCamino agafant el meu pare del bra\u00e7, perqu\u00e8 no caigui. No ho havia fet mai abans.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"He anat a recollir el meu pare a la resid\u00e8ncia per anar a dinar plegats a un dels seus llocs preferits, un espai que li porta bons records. \u00c9s el…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,71,70],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7012"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7012"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7012\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7013,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7012\/revisions\/7013"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7012"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7012"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7012"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}