Est\u00e0vem dinant i van apar\u00e8ixer al televisor aquelles imatges que despr\u00e9s hem vist dotzenes de vegades: un gratacel embolicat parcialment en fum, despr\u00e9s del xoc del primer avi\u00f3 contra les Torres Bessones de Nova York, el dimarts 11 de setembre del 2001, d\u2019aix\u00f2 ja fa vint anys. Al cap de poc, un missatge es va convertir en una idea assumida per molta gent: \u201cEl m\u00f3n ja no tornar\u00e0 a ser el que era\u201d, versi\u00f3 una mica m\u00e9s elaborada del t\u00f2pic \u201chi ha un abans i un despr\u00e9s\u201d. Passats uns dies, el relat dominant era molt m\u00e9s solemne: \u201c\u00c9s el final d\u2019una \u00e8poca, \u00e9s el final del m\u00f3n tal com l\u2019hem conegut\u201d. Quan va sorgir la pand\u00e8mia de la covid vaig recordar tot aix\u00f2, ja que ara tamb\u00e9 s\u2019ha dit i repetit que la gran crisi sanit\u00e0ria vindria a ser \u201cel final d\u2019un m\u00f3n\u201d, la mateixa tesi per\u00f2 exposada amb m\u00e9s glamur.
\n :
\nQuants finals del m\u00f3n he viscut des que tinc consci\u00e8ncia del que passa al meu voltant? La llista comen\u00e7a a ser considerable. No hi posar\u00e9 la crisi del petroli del 1973, perqu\u00e8 aquest cronista encara habitava aquell desterrament que denominem infantesa. El meu primer final del m\u00f3n va ser a mitjans dels anys vuitanta, quan les primeres not\u00edcies sobre la sida ens van convertir en joves amena\u00e7ats de mort si no utilitz\u00e0vem preservatiu, que semblava una cosa d\u2019una altra \u00e8poca; ja no pod\u00edem imitar l\u2019alegria concupiscent que va envoltar el despertar sexual dels nostres germans grans, addictes a la psicod\u00e8lia i altres materials. La nostra vida \u00edntima es va poblar de fantasmes i paranoies sobre la salut de les nostres parelles, com aquella nit en qu\u00e8 vaig acabar al llit d\u2019una amiga d\u2019una exn\u00f2via, i ella va decidir unilateralment que res no s\u2019havia d\u2019interposar entre pell i pell. L\u2019assot de la sida, que va fer desapar\u00e8ixer amics i coneguts, va ser un final del m\u00f3n bastant concret i inquietant, doncs va limitar abruptament actituds i comportaments, i va donar ales a pors, predicadors i moralines que semblaven haver caducat. El m\u00f3n es va convertir en m\u00e9s desagradable i molt menys divertit.
\n :<\/p>\n
Passejant pel memorial de l\u201911-S a Nova York, un ent\u00e9n el futur gaireb\u00e9 m\u00e9s que el passat<\/p><\/blockquote>\n
 :
\nAl cap de pocs anys, el 1989, vaig assistir a un altre final del m\u00f3n. La caiguda del Mur, aquell novembre, va simbolitzar el final de la guerra freda i va accelerar la desaparici\u00f3 de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica i els r\u00e8gims que apadrinava Moscou. L\u2019optimisme idealista (avui el veiem ingenu) del pensador Fukuyama impregnava l\u2019aire del moment, aix\u00ed com el somriure del txec V\u00e1clav Havel, un l\u00edder que prometia una altra manera d\u2019exercir el poder, interessant tamb\u00e9 per als que no hav\u00edem viscut en l\u2019anomenat socialisme real: m\u00e9s veritat en les nostres vides, menys burocr\u00e0cia i menys corrupci\u00f3. Va ser una breu per\u00f2 intensa faula de Walt Disney per a una Europa que, sense telons d\u2019acer, semblava reconciliar-se amb la postal acolorida que no van rebre mai autors com Stefan Zweig, Joseph Roth o Albert Camus. Un m\u00f3n m\u00e9s democr\u00e0tic, m\u00e9s lliure i amb m\u00e9s drets per a tothom? Aviat vam descobrir que all\u00f2 vell persistia en el suposat m\u00f3n nou, mitjan\u00e7ant l\u2019art del camuflatge.
\n :
\nAmb l\u201911-S, la pintura del futur va ser totalment ombr\u00edvola. Amb l\u201911-M, que va trencar el cor de Madrid, es va tornar a \u00addifondre el mateix missatge: l\u2019escenari que hem viscut ha estat fulminat, ens haurem d\u2019acostumar a explorar fora del mapa. La idea d\u2019una guerra perp\u00e8tua sense rereguarda possible es va instal\u00b7lar en les nostres ments. Aix\u00f2 s\u00ed que era un ve\u00adritable final del m\u00f3n, sense cap dubte. I vam sentir enyoran\u00e7a matussera d\u2019aquell planeta que estava dividit en dos blocs, aquell m\u00f3n en qu\u00e8 vam n\u00e9ixer, que tenia en el malet\u00ed presidencial del bot\u00f3 nu\u00adclear un altar civil al sentit com\u00fa i la realpolitik . Sense haver-lo llegit encara, in\u00adtu\u00edem llavors el que Walter Benjamin havia escrit quan tot se n\u2019anava en orris a mans de Hitler: \u201cEl passat nom\u00e9s es pot encal\u00e7ar com la imatge que refulgeix, per no tornar mai m\u00e9s, en l\u2019instant en qu\u00e8 es torna reconeixible\u201d. Passejant pel memorial de Nova York que recorda les v\u00edctimes dels atemptats, un ent\u00e9n el futur gaireb\u00e9 m\u00e9s que el passat, com si el silenci hagu\u00e9s alterat la l\u00f2gica del temps per oferir-nos una perspectiva \u00fanica sense avisar. Una propina.
\n :
\nAlguns han profetitzat que la pand\u00e8mia ens far\u00e0 millors, d\u2019altres han anun\u00adciat que ho repensarem tot. Soc bastant esc\u00e8ptic al respecte. Els finals del m\u00f3n que vivim s\u00f3n lli\u00e7ons que comprenem sempre en diferit. Potser fins avui, dues d\u00e8cades despr\u00e9s, no entenem el m\u00f3n nou que va caure sobre els nostres caps quan els terroristes d\u2019Al-Qaida van estavellar els avions.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Est\u00e0vem dinant i van apar\u00e8ixer al televisor aquelles imatges que despr\u00e9s hem vist dotzenes de vegades: un gratacel embolicat parcialment en fum, despr\u00e9s del xoc del primer avi\u00f3 contra les…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":7017,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,71,70,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7016"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7016"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7016\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7018,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7016\/revisions\/7018"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7017"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7016"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7016"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7016"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}