Tots els comentaristes de la cosa han estat d\u2019acord en el diagn\u00f2stic despr\u00e9s de la reuni\u00f3 de la taula de di\u00e0leg dimecres passat: Pedro S\u00e1nchez i Pere Aragon\u00e8s han guanyat temps i aix\u00f2 els uneix m\u00e9s que no sembla. D\u2019acord, no obstant aix\u00f2 em permetreu que consigni aqu\u00ed un per\u00f2 substancial: el temps que cada president guanya \u00e9s de textura i caducitat molt diferents. Suposo que els protagonistes de la hist\u00f2ria ho saben perfectament, encara que ho dissimulin perqu\u00e8 el gui\u00f3 no es torci gaire.
\n
\nSembla que a la Moncloa i a Palau s\u2019han llegit Byung-Chul Han, fil\u00f2sof de moda i autor d\u2019un llibre molt estimulant sobre el temps que parteix de la seg\u00fcent premissa: \u201cL\u2019\u00e8poca de l\u2019acceleraci\u00f3 ja ha quedat enrere\u201d. Pel pensador core\u00e0, vivim la dissincronia i \u201cno hi ha res que regeixi el temps\u201d. Aquest \u201ctemps atomitzat i discontinu\u201d t\u00e9 efectes pol\u00edtics inquietants: \u201cPr\u00e0ctiques socials com la promesa, la fidelitat o el comprom\u00eds, totes elles pr\u00e0ctiques temporals que creen un vincle amb el futur i limiten un horitz\u00f3, que creen una durada, perden import\u00e0ncia\u201d. Atenci\u00f3: no hi ha taula de di\u00e0leg real sense compromisos ferms. L\u2019independentisme ve del \u201ctenim pressa\u201d i assumeix ara que no hi ha terminis per arribar a \u00cdtaca, per\u00f2 \u00fanicament ho fa ERC. Mentrestant, Junts i la CUP senten nost\u00e0lgia de l\u2019acceleraci\u00f3.
\n <\/p>\n
L\u2019independentisme passa del \u201ctenim pressa\u201d a assumir que no hi ha terminis per a \u00cdtaca<\/p><\/blockquote>\n
\nEl temps de Pedro S\u00e1nchez est\u00e0 regit pel nombre d\u2019impactes positius (sobretot en l\u2019agenda social) que aconsegueixi anotar abans de les generals. El temps d\u2019Aragon\u00e8s est\u00e0 dominat pel nombre de concrecions tangibles que arrenqui de Madrid abans que la decepci\u00f3 per no haver aconseguit un refer\u00e8ndum a l\u2019escocesa s\u2019instal\u00b7li com a marc dominant en les bases independentistes.
\n
\nEl temps de S\u00e1nchez es mou \u00fanicament cap endavant, per\u00f2 el temps d\u2019Aragon\u00e8s oscil\u00b7la entre un esdevenir basat en una promesa incerta (de consulta pactada i amnistia) i un ahir recent sustentat en el capital simb\u00f2lic de l\u20191 d\u2019octubre. Davant el mite del refer\u00e8ndum unilateral, el president espanyol est\u00e0 obligat a oferir una cosa que sigui un veritable incentiu, si m\u00e9s no per a una part d\u2019aquells ciutadans que es van convertir al secessionisme. Trobar\u00e0 S\u00e1nchez aquesta cosa que serveixi per blindar l\u2019aposta d\u2019Aragon\u00e8s?
\n
\nIvan Krastev, polit\u00f2leg b\u00falgar, ens dona un cop de m\u00e0: \u201cLa difer\u00e8ncia entre el passat i el present \u00e9s que no podem con\u00e8ixer mai el futur del present, per\u00f2 ja hem viscut el futur del passat\u201d. Aix\u00f2 \u00e9s el que separa m\u00e9s agudament l\u2019estrat\u00e8gia d\u2019ERC de la t\u00e0ctica de contraatac de Junts. Pels de Puigdemont, el proc\u00e9s s\u2019ha de prolongar, sense m\u00e9s ni m\u00e9s. En canvi, el temps que Aragon\u00e8s guanya a la taula \u00e9s per demostrar a la parr\u00f2quia que m\u00e9s val un di\u00e0leg lent que no pas sacrificar una altra generaci\u00f3 pintant un nou trompe-l\u2019oeil. \u00c9s un temps que prova d\u2019escapar de la frustraci\u00f3, per\u00f2 podria ser engolit r\u00e0pidament per ella.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Tots els comentaristes de la cosa han estat d\u2019acord en el diagn\u00f2stic despr\u00e9s de la reuni\u00f3 de la taula de di\u00e0leg dimecres passat: Pedro S\u00e1nchez i Pere Aragon\u00e8s han guanyat…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6356,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,71,70,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7042"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7042"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7042\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7043,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7042\/revisions\/7043"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6356"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7042"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7042"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7042"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}