Est\u00e0 clar que la dreta espanyola oscil\u00b7la entre la nost\u00e0lgia d\u2019all\u00f2 que el mestre V\u00e1zquez Montalb\u00e1n va anomenar l\u2019aznaritat i la pulsi\u00f3 imitativa del que \u00e9s carca, ultra i retro. Jos\u00e9 Mar\u00eda Aznar va aconseguir refundar l\u2019artefacte que Manuel Fraga havia engegat durant la transici\u00f3 i va aprofitar l\u2019erosi\u00f3 del felipisme per arribar a la Moncloa, on va tenir dues etapes: una de centrisme for\u00e7at pels pactes amb CiU i el PNB i una altra \u2013amb majoria absoluta\u2013 d\u2019aplicaci\u00f3 desacomplexada de les receptes de la FAES.
\n
\nDespr\u00e9s dels anys de Mariano Rajoy, marcats per un estil funcionarial falsament postideol\u00f2gic, Pablo Casado prova de connectar amb l\u2019esperit d\u2019Aznar per frenar Vox i arribar a la meta. Per\u00f2 enmig de l\u2019exorcisme apareix Isabel D\u00edaz Ayuso, una s\u00edntesi afortunada de Chucky (el ninot diab\u00f2lic), la ve\u00efna del cinqu\u00e8 pis, Esperanza Aguirre i un trumpisme de sarsuela. La presidenta auton\u00f2mica madrilenya agrada perqu\u00e8 als votants de la dreta els han vingut ganes de ser gamberros. De liberals mai n\u2019hi ha hagut, al PP, i aviat tampoc no hi haur\u00e0 conservadors. Ho anomenen disrupci\u00f3. \u00c9s el triomf de la postpol\u00edtica.
\n <\/p>\n
Als votants de la dreta els han vingut ganes de ser gamberros<\/p><\/blockquote>\n
\nCasado ho t\u00e9 complicat: la seva rival no t\u00e9 por de fer el rid\u00edcul i aquesta actitud t\u00e9 premi. Ayuso juga a semblar una mica friqui perqu\u00e8 aix\u00f2 li funciona, fins i tot entre les bases del PSOE. Contra el Papa o contra els metges de la covid, tant li fa. Ho sento pels que volen que el PP trobi la seva Margaret Thatcher: tindran una cosa m\u00e9s semblant a Jes\u00fas Gil.
\n
\nSi Casado punxa, Ayuso est\u00e0 preparada. A efectes de Catalunya, tots dos tenen el mateix gui\u00f3: guanyar vots al conjunt d\u2019Espanya a costa de perdre\u2019n sense manies a les quatre circumscripcions catalanes. Aix\u00f2 converteix els populars catalans en marcians, avui el grup m\u00e9s petit del Parlament, amb tres diputats. Alejandro Fern\u00e1ndez, el seu cap de files, \u00e9s un talent desaprofitat. Per a la dreta, Catalunya \u00e9s un enigma que serveix per excitar la libido del votant de les Castelles, Extremadura o M\u00farcia. Recordem les taules de firmes contra l\u2019Estatut. Despr\u00e9s del cr\u00e0ter creat per Cs i la irrupci\u00f3 de Vox, la irrellev\u00e0ncia del PP catal\u00e0 \u00e9s tan clamorosa que hom enyora aquells temps en qu\u00e8 els seus \u00addirigents esmentaven la barba de Camb\u00f3 per donar-se pedigr\u00ed.
\n
\nPel que sembla, alguns joves liberals catalans (independentistes, fins i tot) admiren i assessoren la baronessa. Hi ha un estil chulap\u00f3n que fascina alguna gent de l\u2019Eixample i Sant Cugat, els agradaria imitar-lo. Llegir Hayek sense llegir tamb\u00e9 Isaiah Berlin (i Ramon \u00adTrias Fargas) pot ser nociu. Ent\u00e9n millor Catalunya Ayuso que Casado? Recordo ara el que explicava Josep Piqu\u00e9 l\u2019any 2003: \u201cAznar est\u00e0 molt interessat per Catalunya, t\u00e9 un inter\u00e8s intel\u00b7lec\u00adtual a saber qu\u00e8 pensen els catalans i interpretar-los correctament\u201d. Era quan Piqu\u00e9 propugnava \u201cla normalitzaci\u00f3\u201d del PP ind\u00edgena.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Est\u00e0 clar que la dreta espanyola oscil\u00b7la entre la nost\u00e0lgia d\u2019all\u00f2 que el mestre V\u00e1zquez Montalb\u00e1n va anomenar l\u2019aznaritat i la pulsi\u00f3 imitativa del que \u00e9s carca, ultra i retro….<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":7063,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,71,70,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7062"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7062"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7062\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7064,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7062\/revisions\/7064"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7063"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7062"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7062"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7062"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}