Va caure tot, per\u00f2 ell no va immutar-se. L\u2019oncle Baixamar \u2013element d\u2019edat indefinida i aspiracions vagues\u2013 t\u00e9 tel\u00e8fon m\u00f2bil per\u00f2 va trigar molt a saber que, dilluns a la tarda, el m\u00f3n s\u2019estava acabant. De les xarxes, en fa un \u00fas molt limitat; li agrada remenar una mica l\u2019Instagram, aplicaci\u00f3 que li recorda que, en la seva joventut, havia volgut dedicar-se a la fotografia de viatges, per voltar mig m\u00f3n fent reportatges sobre animals salvatges, tribus remotes i paisatges lluny de l\u2019abast dels turistes. Baixamar envia i rep pocs missatges de WhatsApp i no t\u00e9 \u00adFacebook. I \u00e9s d\u2019aquella gent que, com es feia abans (ell diu \u201cantes\u201d), truca per tel\u00e8fon sen-se preguntar pr\u00e8viament amb un missatge \u00adescrit si pot fer-ho.
\n
\nEs veu que hi ha jovent (i no tant) que s\u2019angoixa si rep una trucada o ha de parlar per tel\u00e8fon, per\u00f2 Baixamar no t\u00e9 aquest problema, \u00e9s un paio de conversa f\u00e0cil en tots els formats: presencial, telef\u00f2nica i itinerant. Al poble, s\u00f3n llegend\u00e0ries les seves llargues passejades mentre va enfilant arguments en companyia d\u2019un o altre amic o conegut. Quan vol remarcar all\u00f2 que exposa, s\u2019atura i agafa l\u2019interlocutor pel bra\u00e7. El seu periple pren llavors l\u2019aspecte d\u2019una process\u00f3, amb parades que porten per meandres inesperats i connexions sorprenents, com aquell dia en qu\u00e8, tot parlant del preu de l\u2019habitatge, va desembocar en l\u2019explicaci\u00f3 detallada de com es pela un conill per preparar un arr\u00f2s de la vella escola.
\n <\/p>\n
T\u00e9 tel\u00e8fon m\u00f2bil per\u00f2 va trigar molt a saber que, dilluns a la tarda, el m\u00f3n s\u2019estava acabant<\/p><\/blockquote>\n
\nBaixamar va n\u00e9ixer en un m\u00f3n on la tecnologia comunicativa era una sant\u00edssima trinitat integrada per la r\u00e0dio, el tel\u00e8fon i el tel\u00e8graf. El primer tel\u00e8fon de casa seva estava clavat a la paret del passad\u00eds i era un artefacte negre que tenia un car\u00e0cter tot\u00e8mic i exclusiu: trucar era una operaci\u00f3 seriosa que havia d\u2019estar molt ben justificada. Despr\u00e9s, amb els anys, el tel\u00e8fon (que ja era de color crema) va passar a una tauleta baixa del sal\u00f3-menjador i el seu \u00fas es va relaxar. L\u2019aparell va deixar de ser un t\u00f2tem i va transformar les formes de l\u2019amistat i de l\u2019amor.
\n
\nLa caiguda de WhatsApp, Instagram, Facebook i Messenger va agafar l\u2019amic Baixamar sargint xarxes d\u2019alguns pescadors mentre la feia petar amb els habituals de la tarda, tot tastant un aiguardent que fa tirar avall el malhumor i alguna pena que costa d\u2019esbaldir, com el record d\u2019aquella noia francesa que tant va estimar i que, anys despr\u00e9s, va morir en un accident de tr\u00e0nsit. Li envejo, a Baixamar, el seu talent per convertir cada moment en un espectacle, mitjan\u00e7ant l\u2019ancestral xarxa social d\u2019escoltar i garlar, amb una habilitat admirable per transformar la mala llet en compassi\u00f3 i la curiositat en coneixement. Si el garb\u00ed acompanya, aleshores, la cerim\u00f2nia pot ser tan sublim com un all cremat de moixina, plat que fa com els \u00e0ngels.
\n
\nEm diuen alguns amics comuns que, quan l\u2019oncle va tenir coneixement de l\u2019apagada de les botiguetes de Mark Zuckerberg, es va limitar a dir aix\u00f2: \u201cVatua el D\u00e9u que el va parir! Tanta quincalla i tanta promoci\u00f3, tot per petar com el motor aquell del Sindo de ca la Morruda\u201d. El motor en q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s el d\u2019una barca que era famosa per la deixadesa del seu patr\u00f3, \u201cun palasaio que estava boig\u201d.
\n
\nAra que un fals estiu perviu dins la tardor, alguns capvespres em trobo l\u2019oncle Baixamar quan surt a fer fotos mig d\u2019amagat, no li agrada que el vegin enderiat a encal\u00e7ar la posta de sol com si mai no l\u2019hagu\u00e9s presenciat. Ahir, per exemple, va ocultar r\u00e0pidament el m\u00f2bil a la butxaca en veure que m\u2019apropava per saludar-lo. Vam riure i ens vam cagar tots dos en Zuckerberg, com toca.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Va caure tot, per\u00f2 ell no va immutar-se. L\u2019oncle Baixamar \u2013element d\u2019edat indefinida i aspiracions vagues\u2013 t\u00e9 tel\u00e8fon m\u00f2bil per\u00f2 va trigar molt a saber que, dilluns a la tarda,…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":7066,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,11,71,70],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7065"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7065"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7065\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7067,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7065\/revisions\/7067"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7066"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7065"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7065"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7065"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}