{"id":7071,"date":"2021-10-11T08:23:40","date_gmt":"2021-10-11T07:23:40","guid":{"rendered":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/?p=7071"},"modified":"2021-10-14T10:24:26","modified_gmt":"2021-10-14T09:24:26","slug":"yolanda-diaz-i-zemmour","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2021\/10\/11\/yolanda-diaz-i-zemmour\/","title":{"rendered":"Yolanda D\u00edaz i Zemmour"},"content":{"rendered":"<p>Creixen les ganes de disposar de l\u00edders pol\u00edtics que hom pugui votar tot pensant que es tracta d\u2019una tria conven\u00e7uda, no per descart o perqu\u00e8 \u00e9s el mal menor davant el vot en blanc o l\u2019abstenci\u00f3. En el camp de l\u2019esquerra espanyola \u00e9s revelador el que ha anat dient Yolanda D\u00edaz, actual vicepresidenta segona del Gabinet S\u00e1nchez. La seva idea \u00e9s \u201cconstruir des dels afores\u201d buscant una proposta m\u00e9s transversal que Podem, la qual cosa li permetria eludir les imposicions org\u00e0niques de l\u2019estructura forjada per Pablo Iglesias. Amb una imatge excel\u00b7lent, no nom\u00e9s entre els votants del seu espai, D\u00edaz (militant del PCE i amb bones relacions amb el galleguisme i els comuns d\u2019Ada Colau) \u00e9s un cas paradigm\u00e0tic de lideratge que transcendeix la marca que representa. Les enquestes indiquen que podria recuperar electors podemites desencisats i penetrar en l\u2019electorat socialista.<br \/>\n&nbsp;<\/p>\n<blockquote><p>\u00c9s el signe dels temps la nost\u00e0lgia de lideratges que permetin a l\u2019elector sentir-se satisfet<\/p><\/blockquote>\n<p>&nbsp;<br \/>\nEl polit\u00f2leg Llu\u00eds Orriols ha escrit a Eldiario.es que \u201cels beneficis d\u2019una plataforma transversal per \u2018eixamplar la base\u2019 semblen evidents per a Yolanda D\u00edaz. Una altra q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s quins efectes t\u00e9 aix\u00f2 tant per a Podem com per a M\u00e9s Pa\u00eds. El primer podria perdre part del seu poder d\u2019influ\u00e8ncia; el segon podria fins i tot posar en risc la seva exist\u00e8ncia com a organitzaci\u00f3\u201d. El drama de les esquerres ubicades m\u00e9s enll\u00e0 del PSOE sempre ha estat la fragmentaci\u00f3 i el minifundi, una maledicci\u00f3 que una candidata amb grapa podria trencar. Sempre, esclar, que existeixi la cooperaci\u00f3 indispensable entre els dirigents concernits; sembla dif\u00edcil que Errej\u00f3n posi els seus actius al servei d\u2019un lideratge que no respon al seu gui\u00f3.<br \/>\n&nbsp;<br \/>\nLa nost\u00e0lgia per formes noves de lideratge que permetin a l\u2019elector sentir-se satisfet amb la seva condici\u00f3 \u00e9s el signe dels temps. A Fran\u00e7a, el cas d\u2019\u00c9ric Zemmour, en el camp de la dreta populista, respon a corrents i inquietuds similars, salvant totes les grans dist\u00e0ncies ideol\u00f2giques amb D\u00edaz i Podem. Si aquest periodista oficialitza la seva candidatura a les presidencials trencar\u00e0 la l\u00f2gica de les marques avui existents, tant la de Marine Le Pen com la dels conservadors tradicionals, que \u00e9s el m\u00f3n del qual ell prov\u00e9 (i que ha mantingut fins avui un cord\u00f3 sanitari contra els ultres). Com indicava ahir Eusebio Val en la seva cr\u00f2nica, Zemmour atreu votants urbans, amb formaci\u00f3 i edat madura, que no votarien mai Le Pen. En aquest sentit, Zemmour \u00e9s molt m\u00e9s transversal que la l\u00edder de Reagrupament Nacional, sense renunciar a un discurs excloent i tremendista de caires reaccionaris. La jugada de Zemmour seria esdevenir el candidat de tota la dreta per fer fora Macron del Palau de l\u2019Elisi.<br \/>\n&nbsp;<br \/>\nYolanda D\u00edaz i \u00c9ric Zemmour agraden m\u00e9s que els candidats que pul\u00b7lulen avui en els seus respectius espais. Semblen m\u00e9s glamurosos i sofisticats, i projecten la il\u00b7lusi\u00f3 que els seus votants seran molt millors si els trien.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Creixen les ganes de disposar de l\u00edders pol\u00edtics que hom pugui votar tot pensant que es tracta d\u2019una tria conven\u00e7uda, no per descart o perqu\u00e8 \u00e9s el mal menor davant&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":5891,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,71,70,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7071"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7071"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7071\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7072,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7071\/revisions\/7072"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5891"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7071"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7071"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7071"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}