De les paraules als fets. De vegades, aquest espai desapareix i som engolits pel vendaval de l\u2019acci\u00f3 desfermada. L\u2019atac recent a la seu del sindicat CGIL ha sumit It\u00e0lia en un debat molt dens sobre els l\u00edmits del pluralisme, que \u00e9s la discussi\u00f3 perp\u00e8tua de qualsevol democr\u00e0cia davant d\u2019aquells que aspiren a subjugar-la, desvirtuar-la o eliminar-la. Mario Draghi, el primer ministre, estudia la il\u00b7legalitzaci\u00f3 del partit neofeixista For\u00e7a Nova, responsable dels greus esdeveniments del cap de setmana passat a Roma. M\u00e9s enll\u00e0 del que finalment passi amb aquest grupuscle, l\u2019episodi ens alerta sobre els efectes de la propaganda totalit\u00e0ria i autorit\u00e0ria. El web d\u2019aquests neofeixistes ha estat bloquejat per ordre de la Fiscalia.
\n
\n\u00c9s una discussi\u00f3 cl\u00e0ssica en totes les societats obertes des de l\u2019any 1945 el fet de valorar si \u00e9s millor o pitjor (per al sistema de llibertats) limitar el discurs dels que, des de posicions extremistes de qualsevol signe, flirtegen amb la viol\u00e8ncia i emeten missatges susceptibles de ser considerats delicte d\u2019odi. At\u00e8s que el sentit del delicte d\u2019odi est\u00e0 molt clar (la protecci\u00f3 de col\u00b7lectius vulnerables i minories-diana), per\u00f2 es pot desfigurar a conveni\u00e8ncia, aquestes discussions deriven sovint en el bizantinisme m\u00e9s fosc. Tamb\u00e9 hem arribat a moments d\u2019un surrealisme molt indigest; per exemple, recordeu que, l\u2019any 2019, la llavors fiscal general de l\u2019Estat, Mar\u00eda Jos\u00e9 Segarra, va emetre una circular en la qual considerava que \u201cuna agressi\u00f3 a una persona d\u2019ideologia nazi, o la incitaci\u00f3 a l\u2019odi envers aquest col\u00b7lectiu, pot ser inclosa en aquest tipus de delictes [d\u2019odi]\u201d, un desprop\u00f2sit monumental que va ser contestat des del m\u00f3n jur\u00eddic i pol\u00edtic.
\n
\nDonem o no donem veu als feixistes? Aquesta \u00e9s la pregunta del mili\u00f3 que, en realitat, n\u2019amaga una altra, molt m\u00e9s pr\u00e0ctica: com perdem el dret a parlar p\u00fablicament en un sistema que empara fins i tot els discursos que propugnen des\u00adtruir la democr\u00e0cia? La q\u00fcesti\u00f3 est\u00e0 relacionada amb un assumpte que el col\u00b7lega Josep Mart\u00ed Blanch va tractar en aquestes p\u00e0gines fa uns dies, arran de certs delictes registrats en diversos macrobotellots: \u201cFalta valentia. Acceptar que existeix un problema que afecta col\u00b7lectius concrets i que, precisament, per preservar-los de judicis i prejudicis generalistes que acabaran contaminant-los a tots, \u00e9s necessari dir-nos i descriure certes realitats\u201d.
\n
\nSegons la seva an\u00e0lisi \u2013la comparteixo\u2013, l\u2019autocensura social i l\u2019imperi del pol\u00edticament correcte est\u00e0 deixant fora de la conversa p\u00fablica molts \u00edtems que la ciutadania viu amb preocupaci\u00f3, i aix\u00f2 queda, a la fi, en mans exclusives de partits d\u2019ultradreta.
\n <\/p>\n
Si d\u2019immigraci\u00f3, salut o educaci\u00f3 nom\u00e9s en parlen \u2018diferent\u2019 els ultres, la bomba est\u00e0 servida<\/p><\/blockquote>\n
\nSi d\u2019immigraci\u00f3, salut, educaci\u00f3, pol\u00edtiques de g\u00e8nere i ordre p\u00fablic nom\u00e9s en parlen diferent els ultres, la bomba est\u00e0 servida. Perqu\u00e8 davant les seves propostes (inquietants, barroeres, extremes) hom tendeix a respondre amb l\u2019absurda prohibici\u00f3 t\u00e0cita d\u2019abordar aquesta agenda amb llibertat per revisar-ho tot.
\n
\nAvui dia, estem atrapats entre els que callen, els que escupen r\u00e0bia i els que \u00adprohibeixen debatre. En moltes de\u00admo\u00adcr\u00e0\u00adcies, com la nostra, el ciutad\u00e0 assisteix at\u00f2nit a una dial\u00e8ctica perversa i esteri\u00adlitzant entre discursos pol\u00edticament \u00adcorrectes inservibles i discursos agressius i demag\u00f2gics que impugnen els consensos centrals amb consignes fal\u00b7laces per\u00f2 efectistes. L\u2019autocensura i la proliferaci\u00f3 de cl\u00e0usules d\u2019exclusi\u00f3 basades en possibles ofenses a grups han deixat en mans de la reacci\u00f3 il\u00b7liberal l\u2019exercici d\u2019una insol\u00e8ncia ne\u00adcess\u00e0ria perqu\u00e8 la delibe\u00adraci\u00f3 democr\u00e0tica sigui efectiva. Sense aquesta insol\u00e8ncia (no s\u2019ha de confondre amb l\u2019estil malcarat), correm el risc de donar l\u2019esquena als fets.
\n
\nMichel Meyer ens explica que la insol\u00e8ncia va comen\u00e7ar sent un gest contra all\u00f2 sagrat i va quedar en mans del boig, el buf\u00f3 i el nen. En la modernitat, la insol\u00e8ncia es va transformar en la recerca de la veritat sota de les aparences, i l\u2019intel\u00b7lectual (des de l\u2019acad\u00e8mia i els mitjans) va assumir l\u2019enc\u00e0rrec d\u2019examinar els costums i les opinions de la seva \u00e8poca, aplicant el principi de sospita. Que l\u2019esquerra i la dreta moderades hagin sucumbit als excessos paralitzants de la correcci\u00f3 pol\u00edtica ha convertit els ultres en els avantatgistes reveladors de diverses impostures institucionalitzades, les que alguns sectors de poblaci\u00f3 viuen com una estafa, la qual cosa alimenta el ressentiment, que \u00e9s el combustible del vot als que prometen la salvaci\u00f3.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"De les paraules als fets. De vegades, aquest espai desapareix i som engolits pel vendaval de l\u2019acci\u00f3 desfermada. L\u2019atac recent a la seu del sindicat CGIL ha sumit It\u00e0lia en…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":7075,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,71,70,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7074"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7074"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7074\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7076,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7074\/revisions\/7076"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7075"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7074"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7074"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7074"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}