Despr\u00e9s de la sortida de la cancellera Merkel d\u2019escena, no \u00e9s f\u00e0cil trobar l\u00edders de gran nivell a Europa, la qual cosa inclou la major part del que passa en la pol\u00edtica espanyola i la catalana. Comparats amb molts dels seus predecessors, els governants que ara decideixen les pol\u00edtiques que marquen les nostres vides (des de l\u2019esfera municipal fins a tot el que dep\u00e8n de la UE) s\u00f3n petits. Observem els esdeveniments a Barcelona, a Catalunya i a Madrid, i la petitesa domina el paisatge. No \u00e9s \u00fanicament un efecte dels sondejos entre els qui assessoren el l\u00edder, hi ha alguna cosa m\u00e9s. La t\u00e0ctica devora l\u2019estrat\u00e8gia, la lluita entre partits \u00e9s barroera, els arguments s\u00f3n consignes\u2026 La idea de contenci\u00f3 i superviv\u00e8ncia organitza el dia a dia del governant mentre que el risc tendeix a desapar\u00e8ixer. El teatre de la pol\u00edtica s\u2019ha convertit en un guinyol sense risc.
\n
\nEl pol\u00edtic i professor canadenc Michael Ignatieff escriu aix\u00f2 a les seves mem\u00f2ries: \u201cVaig aprendre que un no pot refugiar-se en la puresa moral si vol aconseguir alguna cosa per\u00f2, de la mateixa manera, si sacrifica tot principi, un perd la ra\u00f3 per la qual va entrar en \u00adpol\u00edtica per comen\u00e7ar. Aquests s\u00f3n els\u00ad \u00addilemes essencials de la vida pol\u00edtica, \u00adper\u00f2 tamb\u00e9 els que fan que la pol\u00edtica \u00adsigui emocionant. No es pot aconseguir res llevat que hom es posi en risc. De vegades, vaig sentir que la impaci\u00e8ncia dels votants (sobretot, entre els votants m\u00e9s joves) amb els compromisos necessaris de la vida pol\u00edtica era una opci\u00f3 massa f\u00e0cil i el seu disgust amb els pol\u00edtics, una excusa per justificar el seu propi frac\u00e0s a l\u2019hora de fer un pas endavant i participar\u201d. Retinguem el que \u00e9s essencial: no s\u2019aconsegueix res sense posar-se en risc. Avui dia, la majoria de governants dediquen molts esfor\u00e7os a evitar, eludir o postergar el risc inherent a decidir, que \u00e9s el cor de la seva tasca. \u00c9s una paradoxa, \u00e9s un fet la\u00admen\u00adtable i una certa forma de corrupci\u00f3 \u00adpol\u00edtica inadvertida, at\u00e8s que incompleix el contracte b\u00e0sic entre electors i elegits. El governant que rebutja el risc \u00e9s tan \u00adirresponsable com el que es mou temer\u00e0\u00adriament.
\n
\nSom on som. L\u2019escenari catal\u00e0 ens serveix d\u2019exemple. La posici\u00f3 del Govern que es despr\u00e8n del nou decret sobre energies renovables ha deixat insatisfet tothom, segurament perqu\u00e8 fa por que una posici\u00f3 molt m\u00e9s clara gener\u00e9s un nivell d\u2019impopularitat i conflicte que el president Aragon\u00e8s i els seus consellers no estan disposats a suportar en aquests moments. No s\u2019ha de confondre una soluci\u00f3 de consens amb una iniciativa pol\u00edtica \u00advacil\u00b7lant o desprove\u00efda de convicci\u00f3. Per\u00f2 governar \u00e9s apostar (despr\u00e9s d\u2019escoltar la societat) i aix\u00f2 pot sortir b\u00e9, ma\u00adlament o a mitges. Per qu\u00e8 no s\u2019explica sense embuts que una pol\u00edtica excessivament restrictiva sobre parcs e\u00f2lics i altres renovables ens fa dependents d\u2019altres infraestructures tamb\u00e9 pol\u00e8miques com les l\u00ednies de molt alta tensi\u00f3 que porten l\u2019energia des d\u2019Arag\u00f3?
\n <\/p>\n
La posici\u00f3 del Govern que es despr\u00e8n del nou decret sobre energies renovables ha deixat insatisfet tothom<\/p><\/blockquote>\n
\nTal vegada resulta que ser governant consisteix a saber explicar b\u00e9 i de manera adulta que un m\u00f3n perfecte no ser\u00e0 possible, sabent que aix\u00f2 far\u00e0 mal a una part de l\u2019electorat, que ha estat malcriat amb missatges paternalistes. Entre el mano i disposo dels autoritaris i el que tenim ara, hi ha un carrer molt ample que \u00e9s precisament el del risc democr\u00e0tic. La impaci\u00e8ncia i el disgust dels votants \u2013per estirar el fil d\u2019Ignatieff\u2013 no poden ser la gran coartada per posar-se de perfil.
\n
\nPassem a l\u2019escenari espanyol. El president S\u00e1nchez va assumir un risc amb la concessi\u00f3 dels indults als \u00addirigents independentistes condemnats, una decisi\u00f3 que molts, en l\u2019esfera so\u00adcialista, no compartien. Per\u00f2 es va imposar el criteri del l\u00edder i, finalment, no hi va haver cataclismes. Malauradament, aquella aud\u00e0cia no ha estat la constant i veiem que S\u00e1nchez condueix amb un peu posat al fre. Valgui com a exemple d\u2019aix\u00f2 la reforma repetidament postergada de la pol\u00e8mica llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com a llei mordassa. D\u2019altra banda, la negociaci\u00f3 dels pressupostos generals, que est\u00e0 arribant al final, ens donar\u00e0 pistes clares \u00adsobre el nivell de risc real que el l\u00edder \u00ad\u00adso\u00adcialista vol assumir.
\n
\nGustave Le Bon va escriure que \u201cun dels h\u00e0bits m\u00e9s perillosos dels homes pol\u00edtics mediocres \u00e9s prometre all\u00f2 que saben que no poden complir\u201d. Ho va dir quan la democr\u00e0cia era una cosa lenta. Avui, amb la velocitat de la pol\u00edtica en xarxa, les promeses amb prou feines \u00adqueden ancorades en la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Despr\u00e9s de la sortida de la cancellera Merkel d\u2019escena, no \u00e9s f\u00e0cil trobar l\u00edders de gran nivell a Europa, la qual cosa inclou la major part del que passa en…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":7094,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,71,70,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7093"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7093"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7093\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7095,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7093\/revisions\/7095"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7094"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7093"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7093"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7093"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}