{"id":7096,"date":"2021-10-29T09:37:26","date_gmt":"2021-10-29T08:37:26","guid":{"rendered":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/?p=7096"},"modified":"2021-11-04T09:43:47","modified_gmt":"2021-11-04T08:43:47","slug":"titella-o-titellaire","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2021\/10\/29\/titella-o-titellaire\/","title":{"rendered":"Titella o titellaire"},"content":{"rendered":"<p>Jos\u00e9 Manuel Villarejo, el comissari jubilat que encarna les clavegueres de l\u2019Estat com el personatge del dimoni encarna el mal en un teatre de titelles, \u00e9s un relat amb potes. Villarejo \u00e9s el conte que no cessa, un showman que va traient historietes de la gorra davant l\u2019alegria, la inquietud i l\u2019esglai dels de dalt i els de baix. Amb la seva narrativa interminable, amb els seus episodis truculents, engalanats d\u2019amenaces i avisos per a navegants, l\u2019antiheroi ha ent\u00e8s que la seva salvaci\u00f3 passa per la tradici\u00f3: inscriure\u2019s en la novel\u00b7la picaresca per tal de, per la via est\u00e8tica, transcendir la fallida moral, pol\u00edtica i institucional que la seva m\u00e0scara projecta. \u201cPer amor a l\u2019art\u201d, aix\u00ed seria el resum de la seva perip\u00e8cia. Una manera delicada d\u2019argumentar \u201cper amor a la p\u00e0tria\u201d, amb el punt de barroquisme exigible perqu\u00e8 el corral de com\u00e8\u00addies paeixi el que ha excretat el \u00adpaio. Al pallasso sempre el salvarem, al criminal seria impossible.<br \/>\n&nbsp;<\/p>\n<blockquote><p>\u00c9s a qui mou els fils del guinyol a qui cal demanar explicacions amb totes les de la llei<\/p><\/blockquote>\n<p>&nbsp;<br \/>\nPer\u00f2 hom no s\u2019ha de confondre a l\u2019acostar-se a Villarejo i la seva gorra. Contra el que sembla, el que \u00e9s substancial no \u00e9s saber quant de \u00adveritat o fantasia hi ha en les faules fosques que el policia subterrani va regalant en jutjats i comissions parlament\u00e0ries. El que \u00e9s important \u00e9s dilucidar si Villarejo \u00e9s el titella o el titellaire d\u2019aquesta funci\u00f3 s\u00f2rdida d\u2019embolics, reputacions rebentades i xantatges a granel. Perqu\u00e8 no \u00e9s el mateix ser una marioneta (per molt protagonista que sigui) que ser el que mou els personatges del guinyol sense mostrar-se al p\u00fablic. \u00c9s al titellaire a qui cal demanar explicacions amb totes les de la llei. \u00c9s el titellaire el que \u00e9s impune i s\u2019est\u00e0 \u00adrient de tothom. A l\u2019Estat profund, les riallades ressonen avui a tot  volum.<br \/>\n&nbsp;<br \/>\nS\u00e9 el que esteu pensant: Villarejo podria ser el t\u00edpic titella que pren vida, embogeix i queda fora de control, el ninot que prova d\u2019emular el seu creador-titellaire, amb el qual mant\u00e9 relacions bipolars d\u2019amor, odi i socors mutu. Aquesta \u00e9s la faula m\u00e9s previsible i per aix\u00f2 cal rebutjar-la. Seria la faula perfecta perqu\u00e8 continuem sense con\u00e8ixer els noms dels principals titellaires que van modelar, van animar, van encobrir, van encimbellar i van pagar Villarejo, figura menor que hem convertit en un gegant, fent aix\u00ed el joc a tots aquells que, avui com ahir, estan fora de perill a la seva torrassa.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Jos\u00e9 Manuel Villarejo, el comissari jubilat que encarna les clavegueres de l\u2019Estat com el personatge del dimoni encarna el mal en un teatre de titelles, \u00e9s un relat amb potes&#8230;.<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":7097,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,71,70,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7096"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7096"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7096\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7098,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7096\/revisions\/7098"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7097"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7096"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7096"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7096"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}