Les dades diuen que l\u2019\u00fas de la llengua catalana retrocedeix en l\u2019\u00e0mbit educatiu, entre alumnes i professors. De cop i volta, hem descobert una realitat que sembla for\u00e7a complicada. La primera pregunta que em ve al cap \u00e9s senzilla: per qu\u00e8 hi ha nens i adolescents (fins i tot fills de fam\u00edlies catalanoparlants) que abandonen el catal\u00e0, fins a convertir-lo en una cosa estranya al seu dia a dia? Les respostes habituals ja les s\u00e9 (predomini del castell\u00e0 en el m\u00f3n del lleure, les xarxes socials i les subcultures del jovent) i no nego que tinguin molt de pes, per\u00f2 hi ha alguna cosa m\u00e9s, alguns factors que potser fa mandra abordar, perqu\u00e8 tenen a veure amb conceptes que s\u00f3n delicats i que semblen passats de moda.
\n
\nAbans de continuar amb les meves cavil\u00b7lacions, vull fer una mica d\u2019hist\u00f2ria familiar. Tots els parlants tenim una relaci\u00f3 personal amb les lleng\u00fces que sentim pr\u00f2pies o fem servir amb m\u00e9s o menys efic\u00e0cia. Soc fill d\u2019una catalanoparlant i d\u2019un castellanoparlant que, de jove, va abra\u00e7ar el catal\u00e0 mitjan\u00e7ant les amistats i les aficions, com el teatre amateur, que podia representar algunes peces en catal\u00e0, tolerades pel r\u00e8gim. Sota la dictadura, el meu pare \u2013que encara parla en castell\u00e0 amb els seus germans\u2013 va fer una mena d\u2019immersi\u00f3 sense adonar-se. A casa dels meus pares, el catal\u00e0 era l\u2019idioma habi\u00adtual, no aix\u00ed a casa dels meus avis paterns, que ho feien tot en castell\u00e0 per\u00f2 entenien la llengua de la meva mare.
\n
\nEls meus pares em van portar a una petita escola de pedagogia activa que, aprofitant les escletxes del tardofranquisme, feia totes les classes en catal\u00e0; va ser una decisi\u00f3 pr\u00e0ctica, gens pol\u00edtica: era el col\u00b7legi m\u00e9s a la vora de casa. No he tingut mai cap problema per treballar en els dos idiomes. Per b\u00e9 que penso en catal\u00e0, em considero un biling\u00fce de llibre, un cas que demostra que fer els estudis en catal\u00e0 i provenir d\u2019un entorn catalanoparlant no et fa impermeable al castell\u00e0, ni de broma (contra el que diuen alguns).
\n
\nTorno a les cavil\u00b7lacions. Cap llengua \u00e9s nom\u00e9s un mitj\u00e0 per comunicar-se, una obvietat que ara alguns volen amagar. Potser nom\u00e9s amb excepci\u00f3 del globish (aquest angl\u00e8s que molts parlem com podem), tots els idiomes s\u00f3n tamb\u00e9 un signe d\u2019identitat. Que les lleng\u00fces siguin identit\u00e0ries no \u00e9s ni bo ni dolent, \u00e9s una realitat que, si fem cas al savi poliglot George Steiner, implica riquesa per a tota la humanitat; per aix\u00f2, la mort de qualsevol llengua \u00e9s una p\u00e8rdua tamb\u00e9 per aquells que no en som parlants. Les lleng\u00fces multipliquen les visions del m\u00f3n, \u00e9s notori que aprendre un idioma \u00e9s una manera de redescobrir el que ens envolta.
\n <\/p>\n
Parlar catal\u00e0 en determinats entorns i situacions obliga a ser un militant, cosa molt pesada<\/p><\/blockquote>\n
\nEls parlants triem (quan podem) quina llengua fem servir en cada situaci\u00f3 i aquesta tria, en el cas catal\u00e0, t\u00e9 a veure amb in\u00e8rcies per\u00f2 tamb\u00e9 amb all\u00f2 que els moderns anomenaven la consci\u00e8ncia. Fruit de la meva consci\u00e8ncia ling\u00fc\u00edstica, intento practicar sempre a Catalunya el biling\u00fcisme passiu (cada interlocutor parla el seu idioma matern perqu\u00e8 tots dos coneixen el de l\u2019altre), per\u00f2 hi ha moments en qu\u00e8 aix\u00f2 no \u00e9s possible i canvio sense problema.
\n
\nDit aix\u00f2 i sortint de la meva experi\u00e8ncia, seria tramp\u00f3s negar que, moltes vegades, parlar catal\u00e0 exigeix un plus de motivaci\u00f3 que, en general, no exigeix el fet de parlar castell\u00e0 a Catalunya, on les in\u00e8rcies juguen a favor de l\u2019idioma m\u00e9s fort demogr\u00e0ficament. He escrit motivaci\u00f3 i no he \u00adescrit milit\u00e0ncia, perqu\u00e8 aquesta paraula t\u00e9 connotacions antip\u00e0tiques, per\u00f2 no vull enganyar el lector: parlar catal\u00e0, en determinats entorns i situacions, obliga a ser un militant, cosa molt pesada. I aquest \u00e9s un gran problema, perqu\u00e8 ning\u00fa vol haver-se de justificar constantment. L\u2019any 1982, ser militant no estava mal vist, per aix\u00f2 la immersi\u00f3 va comptar amb la complicitat de fam\u00edlies castellanoparlants quan va engegar en una escola de Santa Coloma de Gramenet. Avui, l\u2019esperit dels temps convida el parlant de la llengua m\u00e9s feble a replegar-se. Hem oblidat que els lla\u00e7os emocionals amb un idioma poden afeblir-se o trencar-se, com ha escrit Salvador Card\u00fas.
\n
\nAlguns consideren que tot aix\u00f2 \u00e9s una conseq\u00fc\u00e8ncia del creixement de l\u2019independentisme i d\u2019un partit espanyolista com Cs; no dic que el proc\u00e9s no hagi modificat algunes actituds, per\u00f2 l\u2019estranyament que molts nens i joves senten avui davant del catal\u00e0 sembla prepol\u00edtic, tant com l\u2019apropament que va fer el meu pare a la llengua del teatre de Josep M. de Sagarra als tristos anys cinquanta.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Les dades diuen que l\u2019\u00fas de la llengua catalana retrocedeix en l\u2019\u00e0mbit educatiu, entre alumnes i professors. De cop i volta, hem descobert una realitat que sembla for\u00e7a complicada. La…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":7114,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,71,70,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7113"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7113"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7113\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7115,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7113\/revisions\/7115"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7114"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7113"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7113"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7113"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}