Entre l\u2019ideal del governant-savi i el pol\u00edtic que ha perdut el pudor d\u2019anar amollant bestieses hi podria haver un cam\u00ed del mig, amb dirigents conscients dels l\u00edmits propis d\u2019un m\u00f3n complex i d\u2019uns sabers cada vegada m\u00e9s especialitzats. Pablo Casado, l\u00edder del PP, ha fet unes declaracions sobre l\u2019energia solar que recorden un acudit molt celebrat de l\u2019enyorat Eugenio, i que han \u00adtraslladat la imatge d\u2019un aspirant a president del govern espanyol al qual potser li sobra \u00adloquacitat de barra de bar i li manquen as\u00adsessors en alguns debats, que no haurien de quedar gaire lluny de la cultura general que s\u2019espera en un adult amb responsabilitats \u00adp\u00fabliques de pes.
\n
\nL\u2019episodi protagonitzat per qui s\u2019ofereix com a alternativa a Pedro S\u00e1nchez indica fins a quin punt hem normalitzat l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un personal pol\u00edtic el m\u00e8rit del qual sembla ser, precisament, la vulgaritat, la mediocritat i la ximpleria convertida en ardit per intentar connectar amb la ciutadania. Els gestos contra qualsevol indici d\u2019elitisme s\u00f3n propis dels pol\u00edtics populistes, que assenyalen aquell atribut en molts dels seus adversaris com la prova irrefutable del menyspreu que \u201cla classe pol\u00edtica\u201d sent vers \u201cel poble\u201d; Isabel D\u00edaz Ayuso ha trobat un to molt efica\u00e7 en aquest registre, amb l\u2019ajuda dels mitjans de comunicaci\u00f3 i un talent natural per encarnar una idea buidada (retropostmoderna) de la pol\u00edtica de trinxera. En canvi, el moment de Casado m\u00e9s aviat sembla un accident t\u00edpic de qui prova de volar tan baix que acaba estavellant-se rid\u00edculament. Hip\u00f2tesi: potser el problema del l\u00edder conservador \u00e9s intentar jugar en el mateix terreny que la lideressa madrilenya, per\u00f2 ja se sap que \u00e9s millor caure en gr\u00e0cia que ser graci\u00f3s (tamb\u00e9 en el negoci de les eleccions).
\n
\nHem normalitzat l\u2019exist\u00e8ncia de pol\u00edtics el m\u00e8rit dels quals \u00e9s la vulgaritat, la mediocritat i la ximpleria<\/p><\/blockquote>\n
\nPol\u00edtics ximples i encantats de ser-ho? B\u00e9, no siguem tan taxatius: pol\u00edtics que fan l\u2019enze i d\u2019altres que, en realitat, treuen partit de les seves car\u00e8ncies, per propulsar-se en un magma en el qual l\u2019anomenada cultura de l\u2019esfor\u00e7 i l\u2019exig\u00e8ncia queda en un segon pla, com suggereix el reial decret d\u2019avaluaci\u00f3 aprovat pel govern central, una cosa que \u00e9s vigent a Catalunya des del 2017. Al pol\u00edtic il\u00b7lustrat que prova d\u2019elevar el nivell del debat li passa el mateix que al bon estudiant en aquelles classes on el m\u00e9s popular \u00e9s el gamberro de torn, que \u00e9s aclamat i seguit per molts. Winston Churchill, Benazir Bhutto, V\u00e1clav Havel o Barack Obama semblen herois de fantasia, d\u2019un m\u00f3n que va existir \u00fanicament en la nostra imaginaci\u00f3. Fins i tot Adolfo Su\u00e1rez, que era un governant poc donat a la lectura i l\u2019especulaci\u00f3 intel\u00b7lectual, sembla un gegant si se\u2019l compara amb moltes figuretes del pessebre que ens ha tocat. A Catalunya, vam tenir presidents de la Generalitat com Jordi Pujol i Pasqual Maragall, que podien abordar qualsevol assumpte amb originalitat i solv\u00e8ncia, capa\u00e7os de connectar acci\u00f3 i pensament d\u2019una forma ben atractiva.
\n
\nEsper\u00e0vem que l\u2019escola serv\u00eds per fer ciutadans lliures i responsables, i aix\u00f2 passa per l\u2019amor al coneixement, la conquesta del qual exigeix dedicaci\u00f3, temps, paci\u00e8ncia, prova-error i una lluita contra el que \u00e9s aparentment f\u00e0cil. L\u2019ideal il\u00b7lustrat discorre per aquest carril. Si l\u2019esfor\u00e7 i l\u2019avaluaci\u00f3 s\u00f3n vistos avui com un c\u00e0stig per aquells que inspiren el nou marc educatiu, no ens sorprenguem quan els l\u00edders del futur facin acudits involuntaris m\u00e9s \u00adpenosos que el que Casado ens ha regalat a \u00adprop\u00f2sit de les energies renovables. Sense saber-ho, el pol\u00edtic lligat a la ximpleria trenca la democr\u00e0cia per l\u2019espina dorsal.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Entre l\u2019ideal del governant-savi i el pol\u00edtic que ha perdut el pudor d\u2019anar amollant bestieses hi podria haver un cam\u00ed del mig, amb dirigents conscients dels l\u00edmits propis d\u2019un m\u00f3n…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":7123,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,71,70,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7122"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7122"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7122\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7124,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7122\/revisions\/7124"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7123"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7122"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7122"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7122"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}