Una figura rellevant de Junts per Catalunya defineix aquest partit com \u201cun drac amb set caps, i cadascuna fa el que vol\u201d. I una dirigent d\u2019aquesta formaci\u00f3 amb molta pres\u00e8ncia p\u00fablica l\u2019ha rebatejat, mig en broma mig seriosament, com \u201cJunts pel caos\u201d, tot admetent aix\u00ed el que \u00e9s una pura evid\u00e8ncia: que l\u2019organitzaci\u00f3 que lidera Carles Puigdemont \u00e9s un sac de fortes contradiccions, que envia senyals molt diferents a la ciutadania, sovint sobre un mateix assumpte.
\n
\nHo hem vist arran del vodevil per tancar la negociaci\u00f3 que ha donat llum verda al debat dels pressupostos a la Cambra catalana: mentre el conseller d\u2019Economia, in\u00addependent de l\u2019\u00f2rbita de Junts, defensava els seus comptes, es donava la m\u00e0 amb el president de la Generalitat (que, al seu torn, des\u00adtacava la bona tasca de Jaume Gir\u00f3) i mantenia una actitud constructiva, el diputat juntaire Canadell acusava els socis de fer autonomisme i picava contra els comuns, el grup que ha salvat el tr\u00e0mit. Per reblar el clau, Elsa Artadi, cap de files de Junts a l\u2019Ajuntament de Barcelona, va fer una intervenci\u00f3 dur\u00edssima al respecte, on par\u00adlava del \u201cfrac\u00e0s\u201d d\u2019Aragon\u00e8s i anunciava conseq\u00fc\u00e8ncies. El dia abans, Jordi S\u00e0nchez, secretari general, va protago\u00adnitzar una roda de premsa d\u2019alt voltatge, que semblava feta per trencar el Govern m\u00e9s que per continuar-hi. Des del seu compte de Twitter, el diputat Francesc de Dal\u00admases ha dit que \u201cels acords d\u2019ERC i comuns no impliquen JxCat i no tenen el \u00adsuport dels nostres diputats\u201d. Mentre, el vicepresident Puigner\u00f3, el membre de m\u00e9s rang de Junts a l\u2019Executiu, ha optat per la discreci\u00f3.
\n
\nFa la impressi\u00f3 que els dirigents i els quadres de Junts s\u2019han acostumat a la din\u00e0mica de l\u2019olla de grills i que s\u00f3n capa\u00e7os d\u2019argumentar una cosa i la seva contr\u00e0ria (com el republic\u00e0 Ernest Maragall, que va haver de rectificar la seva posici\u00f3 sobre els pressupostos de Colau amb tanta rapidesa que li ha quedat cara d\u2019esglai) de manera simult\u00e0nia o gaireb\u00e9. En privat, hi ha diversos c\u00e0rrecs de Junts a l\u2019administraci\u00f3 auton\u00f2mica que confessen sentir-se in\u00adc\u00f2modes, i que lamenten el guirigall que surt del seu grup parlamentari i de les estructures org\u00e0niques. No pocs d\u2019aquests enyoren l\u2019estil tranquil d\u2019altres temps. Aquests conviuen a Junts amb gent que, si pogu\u00e9s, engegaria la legislatura pel pedregar avui mateix.
\n
\nERC, que tenia fama ben guanyada de partit infectat per les pugnes internes i \u00ad\u00adestava sempre a punt de l\u2019escissi\u00f3, \u00e9s avui una orquestra ben conjuntada que, sota la batuta de Pere Aragon\u00e8s, interpreta la simfonia escrita per Oriol Junqueras. Els seus socis, els postconvergents, juntaires o puig\u00addemontistes, conserven el sentit de preservaci\u00f3 del poder del pujolisme, per\u00f2, en canvi, han perdut aquella cohesi\u00f3 que \u00ad\u00adpermetia que CiU \u2013fins i tot quan Duran feia ombres xinesques\u2013 funcion\u00e9s com un \u00addi\u00e8sel.
\n <\/p>\n
Fa la impressi\u00f3 que els dirigents i els quadres de Junts s\u2019han acostumat a la din\u00e0mica de l\u2019olla de grills<\/p><\/blockquote>\n
\nCom \u00e9s que Junts no ha pogut evitar de convertir-se en un drac amb set caps? Es tracta del resultat, en sembla, del biaix t\u00e0ctic que el lideratge de Puigdemont dona a la seva organitzaci\u00f3. Per qu\u00e8 no pot evitar el tacticisme el president exiliat? Perqu\u00e8 la pol\u00edtica que imagina per a l\u2019interior dep\u00e8n, en darrera inst\u00e0ncia, de la seva confrontaci\u00f3 amb la maquin\u00e0ria judicial espanyola mitjan\u00e7ant les just\u00edcies belga i europea. Mentre, els dirigents de Junts a l\u2019interior han de fer pragmatisme autonomista sense que ho sembli i, per aix\u00f2, apugen el volum de la ret\u00f2rica del xoc.
\n
\nPuigdemont ha confiat a S\u00e0nchez el gui\u00f3 d\u2019aquesta doble via institucional-rupturista, per\u00f2 el secretari general no t\u00e9 les simpaties de tothom, alguns el veuen com un estrany perqu\u00e8 va passar per l\u2019\u00f2rbita d\u2019ICV. A m\u00e9s de Turull, molt estimat per les bases i prototipus del convergent que ha trencat la camisa, en aquest microcosmos brillen amb llum pr\u00f2pia Laura Borr\u00e0s (hereva del torrisme), Elsa Artadi (la candidata \u00adcontra Colau) i el vicepresident Puigner\u00f3, que intenta re\u00adviscolar una mica d\u2019aquell pujolisme d\u2019ordre que va escolar-se per l\u2019aig\u00fcera. Josep Rull i Quim Torra (que no forma part del partit per\u00f2 s\u00ed de l\u2019espai) completen un combo de jazz on tothom vol ser solista.
\n
\nQuin recorregut tindr\u00e0 aquest drac de set caps? Acabar\u00e0 devorat per les contradiccions internes o es reinventar\u00e0 amb habilitat per deixar de ser secundari a Catalunya i completament irrellevant a Madrid? Seran les municipals la seva darrera oportunitat de v\u00e8ncer ERC? Sobreviuria Junts a una eventual retirada de Puigdemont de l\u2019arena pol\u00edtica?<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Una figura rellevant de Junts per Catalunya defineix aquest partit com \u201cun drac amb set caps, i cadascuna fa el que vol\u201d. I una dirigent d\u2019aquesta formaci\u00f3 amb molta pres\u00e8ncia…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":7133,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,71,70,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7132"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7132"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7132\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7135,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7132\/revisions\/7135"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7133"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7132"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7132"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7132"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}