Si s\u2019escolten certes veus, el partit m\u00e9s nombr\u00f3s avui a Catalunya seria el Partit de la Nost\u00e0lgia. Concretem-ho: Nost\u00e0lgia d\u2019un Govern amb majories estables, nost\u00e0lgia d\u2019una Barcelona plet\u00f2rica, nost\u00e0lgia \u2013fins i tot\u2013 d\u2019un tauler de joc en el qual la dial\u00e8ctica pujolisme-antipujolisme organitzava tots els debats amb una in\u00e8rcia tremendament previsible\u2026 Es diria que aquesta nost\u00e0lgia \u00e9s superior en alguns despatxos que al carrer, encara que tamb\u00e9 pot apar\u00e8ixer en les converses informals al bar i al lloc de treball. I ho fa sota una peculiar forma de desinter\u00e8s respecte del present que va creixent a tot arreu, i que barreja indignaci\u00f3 intensa, des\u00e0nim reescalfat i un menyspreu mecanitzat envers tots els que exerceixen algun c\u00e0rrec pol\u00edtic.
\n
\nPartint del Partit de la Nost\u00e0lgia, per\u00f2 \u2013se suposa\u2013 sense voler tornar enrere, \u00c0ngels Chac\u00f3n s\u2019ha proposat de liderar la conflu\u00e8ncia d\u2019algunes de les sigles que, sense \u00e8xit fins avui, han provat d\u2019aixecar alguna cosa en aquella zona del solar postconvergent que no ocupa l\u2019edifici de Junts, l\u2019organitzaci\u00f3 constru\u00efda per Puigdemont i els seus. Veurem com queda, finalment, el projecte en qu\u00e8 s\u2019han implicat, a m\u00e9s dels dirigents del PDECat, els de Convergents, la Lliga Democr\u00e0tica, Lliures i el Partit Nacionalista de Catalunya. Per a tots ells \u00e9s l\u2019\u00faltima oportunitat d\u2019aprofitar els v\u00edmets (o les restes dels v\u00edmets) d\u2019una cosa que va ser, per teixir una oferta centrista (i m\u00e9s o menys sobiranista) que arreli i aconsegueixi pres\u00e8ncia institucional. En aquests moments, aquesta pres\u00e8ncia es redueix als quatre diputats del PDECat al Congr\u00e9s i als alcaldes i regidors d\u2019aquesta formaci\u00f3, molts dels quals estan sent convidats a unir-se a Junts en les municipals del 2023.
\n <\/p>\n
El pragmatisme d\u2019ERC redueix l\u2019espai d\u2019un nou sobiranisme moderat<\/p><\/blockquote>\n
\nLa premissa de la qual parteix la iniciativa que encap\u00e7ala Chac\u00f3n \u00e9s la d\u2019un suposat d\u00e8ficit de representaci\u00f3. Hi ha, es diu, entre 200.000 i 350.000 votants catalans que podrien sentir-se atrets per aquesta m\u00fasica. Aix\u00f2 no es va poder demostrar en
\nles passades auton\u00f2miques (amb molta abstenci\u00f3), per\u00f2 es continua repetint amb alegria. I llavors apareix la pregunta del mili\u00f3: es tracta d\u2019un espai invisible per\u00f2 real o parlem d\u2019una simple il\u00b7lusi\u00f3?
\n
\nSi la primera hip\u00f2tesi \u00e9s la correcta, els que s\u2019han embarcat en aquesta nova empresa \u00fanicament han de trencar les din\u00e0miques que impedeixen que aquesta realitat emergeixi; si, en canvi, la bona \u00e9s la segona hip\u00f2tesi, tots els moviments desplegats estan condemnats al frac\u00e0s. D\u2019altra banda, en la mesura que el pragmatisme d\u2019ERC es refermi des del Govern i la presid\u00e8ncia de la Generalitat, s\u2019empetiteix el buit per on trauria el cap un sobiranisme moderat de nou encuny, que prov\u00e9s d\u2019evitar la repetici\u00f3 dels errors del proc\u00e9s. Al final, el Partit de la Nost\u00e0lgia gaireb\u00e9 sempre acaba acceptant el que hi ha, encara que sigui com a mal menor.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Si s\u2019escolten certes veus, el partit m\u00e9s nombr\u00f3s avui a Catalunya seria el Partit de la Nost\u00e0lgia. Concretem-ho: Nost\u00e0lgia d\u2019un Govern amb majories estables, nost\u00e0lgia d\u2019una Barcelona plet\u00f2rica, nost\u00e0lgia \u2013fins…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":7140,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,71,70,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7139"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7139"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7139\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7141,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7139\/revisions\/7141"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7140"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7139"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7139"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7139"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}