Soc al Museu del Prado i contemplo, amb deteniment, la tela Fusilamiento de Torrijos y sus compa\u00f1eros en las playas de M\u00e1laga, pintat per l\u2019artista alcoi\u00e0 Antonio Gisbert el 1888. Dem\u00e0 passat, 11 de desembre, far\u00e0 cent noranta anys de l\u2019execuci\u00f3 a la platja de San Andr\u00e9s, davant la Mediterr\u00e0nia, del general Jos\u00e9 Mar\u00eda de Torrijos i quaranta-vuit dels seus homes. Aquest grup va pretendre dur a terme una insurrecci\u00f3 de car\u00e0cter liberal contra el r\u00e8gim absolu\u00adtista de Ferran VII. Els revolucionaris, que havien preparat el levantamiento des de Gibraltar, van ser tra\u00efts i capturats. Finalment, es va ordenar el seu afusellament sense judici previ.
\n
\nEstic assegut davant una recreaci\u00f3 d\u2019un episodi de la hist\u00f2ria d\u2019Espanya que interpel\u00b7la directament l\u2019espectador d\u2019avui. \u00c9s una pintura a l\u2019oli de grans dimensions, que fascina per la seva voluntat de reconstrucci\u00f3 gaireb\u00e9 documental, i per l\u2019afany de realisme amb qu\u00e8 l\u2019artista retrata els personatges en un moment tr\u00e0gic que, malgrat tot, \u00e9s tractat amb contenci\u00f3. El quadre transmet una atmosfera de fatalisme ser\u00e8, a trav\u00e9s d\u2019uns rostres que s\u2019enfronten al seu esdevenidor amb una estranya tranquil\u00b7litat. A terra, jeuen uns cossos sense vida que han rebut la seva raci\u00f3 de plom. La mort s\u2019apropia del paisatge, fruit de la mala pol\u00edtica. La mort de l\u2019altre, que \u00e9s esborrat de cop perqu\u00e8 no destorbi. Aqu\u00ed no hi ha un ex\u00e8rcit ocupant, com passa a Los fusilamientos del 3 de mayo, la tela de Goya. Aqu\u00ed \u00e9s el ve\u00ed el que et lleva la vida.
\n
\nL\u2019obra en la qual veiem els minuts finals de Torrijos i els seus amics s\u2019ha convertit en una imatge emblem\u00e0tica d\u2019una \u00adme\u00adm\u00f2ria col\u00b7lectiva que es basteix sobre viol\u00e8ncies, exilis, exclusions i sectarismes molt arrelats que arriben fins als nostres dies.
\n
\nContemplo l\u2019escena evocada per \u00adGisbert mentre a fora, al carrer i als mitjans\u00ad, la celebraci\u00f3 d\u2019un nou aniversari de la Constituci\u00f3 del 1978 ens ofereix ecos poc encoratjadors: un pa\u00eds polaritzat i sotm\u00e8s\u00ad a la demag\u00f2gia incessant d\u2019una dreta que es torna fer\u00e9stega quan no governa, encara que conserva importants palanques en els poders f\u00e0ctics i formals de l\u2019Estat. El ti\u00adtular d\u2019obertura de la secci\u00f3 de Pol\u00edtica de La Vanguardia de dimarts cont\u00e9 l\u2019expressi\u00f3 \u201cpugna pol\u00edtica sense fi\u201d. En teoria, la Constituci\u00f3 escrita durant la transici\u00f3 havia d\u2019enterrar la guerra i tancar aquella hist\u00f2ria en la qual els Torrijos de torn acaben sempre a les cunetes, com a m\u00e0rtirs i herois del que podia haver estat i no va ser.
\n
\nLa Constituci\u00f3 vigent no va enterrar la temptaci\u00f3 reaccion\u00e0ria. Despr\u00e9s de quaranta-tres anys de Carta Magna, s\u00f3n diversos els signes de l\u2019avaria de sistema que dona ales a l\u00edders incendiaris (aquells que aplicarien un 155 a tot el que no els agrada), jutges messi\u00e0nics, sindicats policials de trinxera i cortesans prestos a l\u2019oblit. Que alguns dels qui es proclamen defensors del constitucionalisme m\u00e9s immaculat siguin els dinamiters diaris de l\u2019esperit del 78 \u00e9s un acudit molt dolent.
\n <\/p>\n
La Constituci\u00f3 havia de tancar aquella hist\u00f2ria en la qual els Torrijos de torn acaben sempre a les cunetes<\/p><\/blockquote>\n
\nAquest mat\u00ed fred de Madrid sento l\u2019afusellat Torrijos riure\u2019s de l\u2019actualitat amb la malenconia dels morts de gu\u00e0rdia, \u00e9s un riure per no plorar. El seu riure ens ad\u00adverteix del fatalisme de la caverna rejovenida, de la seva estrat\u00e8gia de demolici\u00f3, i de com de cansat \u00e9s haver de triar entre els que enyoren les cadenes i l\u2019oportunisme m\u00e9s o menys c\u00ednic dels qui aixequen la bandera del progressisme.
\n
\nTorrijos era un rom\u00e0ntic que va passar per l\u2019exili londinenc, amic de poetes com Alfred Tennyson i Arthur Henry Hallam, un tipus que tenia idees per sortir del t\u00fanel, com un iberisme que havia de posar fi als monarques contraris al poble. Aix\u00ed ho explica al seu magn\u00edfic llibre sobre aquest malaurat l\u00edder liberal Ma\u00adnuel Alvargonz\u00e1lez Fern\u00e1ndez: \u201cPer\u00f2 la vigil\u00e0ncia [dels espies absolutistes] va augmentar considerablement quan Torrijos es va comprometre amb el projecte iberista que aspirava a la unificaci\u00f3 d\u2019Espanya i Portugal sota la monarquia constitucional dels Bragan\u00e7a\u201d. Segons aquest estudi\u00f3s, \u201cpot rastrejar-se un primer corrent d\u2019iberisme liberal ja en l\u2019\u00e8poca del sexenni 1814-1820; alguns exiliats portuguesos i espanyols van comen\u00e7ar a fantasiejar llavors amb la idea a Londres i a Par\u00eds\u201d.
\n
\n\u00c9s inevitable pensar, a la llum d\u2019aquesta pintura, en l\u2019iberisme idealitzat del periodista Gaziel i del poeta Joan Maragall, i en els projectes peninsulars esbossats molt abans pel diplom\u00e0tic Sinibald de Mas i l\u2019escriptor i pol\u00edtic V\u00edctor Balaguer. El que fos, per tal d\u2019imaginar un altre pa\u00eds. Som aqu\u00ed, encara, mentre Torrijos ens mira i continua rient.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Soc al Museu del Prado i contemplo, amb deteniment, la tela Fusilamiento de Torrijos y sus compa\u00f1eros en las playas de M\u00e1laga, pintat per l\u2019artista alcoi\u00e0 Antonio Gisbert el 1888….<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":7156,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,71,70,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7155"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7155"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7155\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7157,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7155\/revisions\/7157"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7156"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7155"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7155"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7155"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}