Dino amb un col\u00b7lega que fa bona feina i t\u00e9 importants responsabilitats en el m\u00f3n audiovisual d\u2019aquest pa\u00eds i abordem, de passada, l\u2019assumpte del prestigi de la llengua, arran del pessimisme d\u2019alguns sobre el catal\u00e0 i el seu \u00fas social. Fugim de mirades dram\u00e0tiques, per\u00f2 constatem que hi ha diversos factors que han alterat el paisatge on es va comen\u00e7ar a implantar la immersi\u00f3 escolar, a principis dels vuitanta. Podria ser que molts joves no sentin la necessitat avui de fer servir el catal\u00e0 per unes in\u00e8rcies que no hav\u00edem previst? Aix\u00f2 t\u00e9 a veure amb el prestigi de la llengua o ens equivoquem de diagnosi?
\n
\nRecordo \u2013li dic al meu interlocutor\u2013 quan ten\u00edem vint anys i Quim Monz\u00f3 era un referent que integrava catalanitat, modernitat, originalitat i universalitat. Els contes monzonians t\u2019ubicaven en una cultura que mirava el m\u00f3n sense complexos i no tenia l\u2019obsessi\u00f3 provinciana de mesurar-se amb Madrid. Eren els mateixos anys en qu\u00e8 TV3 emetia un programa magn\u00edfic com Arsenal, dirigit per Manuel Huerga. Aquella onada de modernitat i catalanitat que vam mamar fa un quart de segle no sorgia del no-res: era el resultat d\u2019uns altres moderns, que havien treballat obstinadament sota la dictadura i durant la transici\u00f3. Dit d\u2019una manera sint\u00e8tica: sense un Joan Triad\u00fa el pa\u00eds no hauria tingut un Quim Monz\u00f3, ni abans hauria tingut un Baltasar Porcel, una Montserrat Roig, un Josep M. Benet i Jornet. La cultura de la resist\u00e8ncia \u2013que Triad\u00fa encarna amb dedicaci\u00f3, generositat i talent\u2013 desemboca en una cultura de la normalitat, de la qual Monz\u00f3 i altres en s\u00f3n expressi\u00f3 d\u2019\u00e8xit.
\n
\nLa cultura en catal\u00e0 sembla que ho t\u00e9 tot, com si fos normal; per\u00f2 no tot funciona igual de b\u00e9
\nSom al 2021. Quina \u00e9s la continu\u00eftat possible d\u2019all\u00f2 que van anomenar normalitat? Vam pecar de triomfalistes llavors o \u00e9s que hem reculat m\u00e9s que no diuen les enquestes? Exemples. Si parlem de r\u00e0dio en catal\u00e0, som feli\u00e7os; en canvi, si parlem de cinema en catal\u00e0, la feblesa \u00e9s evident. Sumades totes les categories, on som en aquest moment?
\n
\nRecentment, Josep Massot i Muntaner, intel\u00b7lectual de primer nivell i monjo de Montserrat, ha rebut un merescut homenatge organitzat per la Instituci\u00f3 de les Lletres Catalanes i l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans. El pare Massot, que dirigeix Publicacions de l\u2019Abadia de Montserrat i la revista Serra d\u2019Or, i continua fent recerca en diversos camps com la hist\u00f2ria, la llengua, la literatura i la cultura popular, encarna el pes de l\u2019alta cultura en catal\u00e0. Sense fer soroll, amb rigor, atent al m\u00f3n i arrelat al pa\u00eds, aquest savi de curiositat infatigable tamb\u00e9 \u00e9s un referent, per\u00f2 est\u00e0 lluny dels focus i les modes.
\n
\nAra, no ens confonguem: sense aquest coix\u00ed d\u2019alta cultura feta a foc lent, la cultura de masses contempor\u00e0nia en catal\u00e0 no hauria pogut reeixir; els vasos comunicants entre una i altra fan possible que tinguem un sistema complet (o gaireb\u00e9). Tenim els estudis sobre la Guerra Civil del pare Massot i el podcast Gent de Merda, creat per tres joves i brillants periodistes; tenim les m\u00fasiques de Jordi Savall, Lildami i Joan Magran\u00e9; tenim les traduccions i mem\u00f2ries de Joan Francesc Mira, les novel\u00b7les d\u2019Eva Baltasar, i el programa Crims. Abans de la guerra, ten\u00edem la Col\u00b7lecci\u00f3 BernatMetge, En Patufet, els ateneus, Pau Casals i els cuplets del Paral\u00b7lel.
\n
\nDel pare Massot a Quim Monz\u00f3, la cultura en catal\u00e0 sembla que ho t\u00e9 tot. Com si fos normal. Per\u00f2 no tot funciona igual de b\u00e9, ni tot \u00e9s rendible, exit\u00f3s i robust. I els joves se senten avui \u2013sembla\u2013 menys concernits pel catal\u00e0 que quan Max Headroom \u2013primer presentador de televisi\u00f3 generat per ordinador\u2013 sortia per TV3.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Dino amb un col\u00b7lega que fa bona feina i t\u00e9 importants responsabilitats en el m\u00f3n audiovisual d\u2019aquest pa\u00eds i abordem, de passada, l\u2019assumpte del prestigi de la llengua, arran del…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":7165,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,71,70,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7164"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7164"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7164\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7166,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7164\/revisions\/7166"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7165"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7164"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7164"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7164"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}