Us explicar\u00e9 un secret: quan jo vaig comen\u00e7ar en aix\u00f2 del periodisme, els grans de la pol\u00edtica m\u2019impressionaven for\u00e7a. Jo era molt jove i ells eren figures encunyades a la m\u00e0quina de la transici\u00f3 democr\u00e0tica, era inevitable que la barreja de fascinaci\u00f3 i respecte m\u2019empetit\u00eds. Recordo els nervis que vaig passar en una entrevista amb un dels pares de la Constituci\u00f3 del 1978 \u2013primera trobada a soles amb una pe\u00e7a d\u2019aquest calibre\u2013 i el molt que la vaig preparar per evitar errors. Aleshores, tenia la sensaci\u00f3 que accedia a la gran hist\u00f2ria per poder preguntar als que l\u2019estaven forjant amb les seves decisions, em sentia com un privilegiat a qui deixen mirar una mica pel forat del pany.
\n
\nAvui, tot \u00e9s molt diferent: el cronista ja t\u00e9 alguns cabells blancs i noves generacions de l\u00edders han arribat a l\u2019escenari, amb menys m\u00edtica que els d\u2019altres temps, tamb\u00e9 amb menys visi\u00f3, amb m\u00e9s aparell tecnol\u00f2gic sens dubte. Admeto que puc ser una mica injust en aquesta comparaci\u00f3, demano disculpes per endavant si alg\u00fa se sent of\u00e8s. No pocs pol\u00edtics d\u2019avui em semblen insubstan\u00adcials, buits per dins, sostinguts \u00fanicament per l\u2019aire d\u2019una cosa que no \u00e9s exactament ambici\u00f3, encara que ho sembla. L\u2019ambici\u00f3 se li suposa a qualsevol persona que aspira a alguna forma de poder i \u00e9s un combustible necessari. El problema \u00e9s que l\u2019ambici\u00f3 ha estat substitu\u00efda per una cosa que alimenta la lluita entre partits i grups d\u2019inter\u00e8s per\u00f2 no serveix per construir, \u00e9s una metadona que mant\u00e9 drets els que juguen, res m\u00e9s. En tinc prou amb veure el guinyol setmanal al Congr\u00e9s dels Diputats per certificar que la manca de grandesa que patim \u00e9s la falta d\u2019ambici\u00f3 en un sentit cl\u00e0ssic. Deixo per als savis desentranyar si aquesta deriva \u00e9s fruit de la mediocritat dels concernits o b\u00e9 si la mediocritat \u00e9s el resultat d\u2019una din\u00e0mica com la que he explicat.
\n
\nDavant aquest paisatge, penso en alguns exemples que em reconcili\u00efn amb la pol\u00edtica. \u00c9s una estrat\u00e8gia per poder superar el f\u00e0stic i la indignaci\u00f3 que produeixen alguns espectacles en els quals la demag\u00f2gia ha estat superada per una cosa molt m\u00e9s corrosiva, una forma de representar la lluita pol\u00edtica en la qual no hi ha ni l\u00edmit al rid\u00edcul, ni l\u00edmit a la falsedat, ni l\u00edmit a la intemper\u00e0ncia. Llavors, acostumo a recalar en V\u00e1clav Havel, el trasp\u00e0s del qual va ser ara fa deu anys. El dissident, intel\u00b7lectual i primer president de la Txecoslov\u00e0quia que es va alliberar del r\u00e8gim comunista continua sent un far en aquesta Europa en qu\u00e8 molts ciutadans han de triar a les urnes entre c\u00ednics i fan\u00e0tics, i aix\u00f2 si tenen la sort enorme d\u2019evitar caure en mans d\u2019aquells zombis que s\u00f3n els farsants amb revestiment de grans ideals i bones intencions.
\n <\/p>\n
\u201cHauria d\u2019haver confiat m\u00e9s en el meu propi sentit com\u00fa i menys en qu\u00e8 els experts sabien el que feien\u201d<\/p><\/blockquote>\n
\nEn el volum de pensaments i records titulat Sea breve, por favor , Havel, entrevistat per Karel Hv\u00edzd\u2019ala, ens dona una lli\u00e7\u00f3, a prop\u00f2sit dels problemes econ\u00f2mics al seu pa\u00eds, que hauria d\u2019obrir els ulls als actuals l\u00edders europeus, sobretot en aquests temps de pand\u00e8mia, populismes i desconcerts: \u201cLa impressi\u00f3 principal que tinc al respecte despr\u00e9s de tants anys la resumiria aix\u00ed: hauria d\u2019haver confiat molt m\u00e9s en el meu propi sentit com\u00fa i menys en qu\u00e8 els experts sabien el que feien. Recordo que hi havia as\u00adpectes que llavors ja em resultaven sospitosos, per\u00f2 no m\u2019atrevia a pronun\u00adciar-me massa\u201d. L\u2019escriptor transformat en estadista afegeix, amb una sinceritat inusual entre els que han exercit responsabilitats tan altes, que \u201csi b\u00e9 tot aix\u00f2 em semblava estrany i sospit\u00f3s, apaivagava les meves sus\u00adpic\u00e0cies amb l\u2019argument que segurament no es podia fer de cap altra manera. I alguns m\u2019asseguraven que havia de ser aix\u00ed\u201d. Prenguin bona nota d\u2019aix\u00f2 els qui, en aquesta hora tan complicada, estan dirigint els governs que marquen les nostres vides, des de les institucions europees fins a l\u2019ajuntament m\u00e9s petit.
\n
\nLes paraules de Havel posen sobre la taula el dilema perenne que regeix el cor de la tasca pol\u00edtica: com encertar en all\u00f2 que cal fer d\u2019acord amb l\u2019inter\u00e8s general? Sota l\u2019omnipresent dictat dels spin doctors i altres assessors \u00e0ulics, inspirats per sondejos incessants que potser no deixen veure el bosc, amarrats a rutines de comunicaci\u00f3 que tendeixen a convertir els ventr\u00edlocs en protagonistes, i tot confonent l\u2019oportunisme i el tacticisme amb l\u2019aud\u00e0cia i el coratge, alguns governants van fent via. Mentrestant, nosaltres, ciutadans extraviats, enyorem all\u00f2 que Havel tenia i que tant escasseja.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Us explicar\u00e9 un secret: quan jo vaig comen\u00e7ar en aix\u00f2 del periodisme, els grans de la pol\u00edtica m\u2019impressionaven for\u00e7a. Jo era molt jove i ells eren figures encunyades a la…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":7176,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,71,70,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7175"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7175"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7175\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7177,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7175\/revisions\/7177"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7176"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7175"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7175"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7175"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}