<\/p>\n
\u00abEls pol\u00edtics de l\u2019independentisme podrien fer-se les preguntes pendents. Totes les que esperem. Hem aterrat sense rodes en la realitat i les dents ens fan molt de mal\u00bb<\/p><\/blockquote>\n
\nSom en temps d\u2019Advent. En la cultura cristiana, que encara \u00e9s majorit\u00e0riament la nostra, l\u2019Advent t\u00e9 la seva import\u00e0ncia: \u00e9s un temps de reflexi\u00f3 i de preg\u00e0ria que precedeix el Nadal, un temps marcat per l\u2019esperan\u00e7a activa, el cor que vigila l\u2019avenir, hom albira l\u2019esdeveniment que ens transformar\u00e0. Tamb\u00e9 \u00e9s un per\u00edode de penediment i de perd\u00f3. El comer\u00e7 ha fet que aquest moment sigui tamb\u00e9 el del ritual casol\u00e0 del Calendari d\u2019Advent, que ofereix xocolatines i llaminadures darrere de cada dia. Petits i grans troben una forma assequible de felicitat en aquest petit gest, sovint desprove\u00eft de tot sentit religi\u00f3s. L\u2019independentisme catal\u00e0 t\u00e9 ara la gran oportunitat de fer el seu particular Advent.
\n
\nEls pressupostos de la Generalitat estan encarrilats i aix\u00f2 dona tranquil\u00b7litat institucional. La nova onada pand\u00e8mica despla\u00e7a l\u2019atenci\u00f3, un cop m\u00e9s, a la gesti\u00f3 sanit\u00e0ria i econ\u00f2mica. Les festes nadalenques conviden -suposo ing\u00e8nuament- a fer una pausa en la pugna partidista. La presidenta del Parlament ha posat arbre i pessebre a l\u2019edifici que \u00e9s la seu de la sobirania popular, cosa que no havia fet cap dels seus predecessors. Enguany, pares i mares pateixen perqu\u00e8 el Reis d\u2019Orient potser no trobaran totes les mat\u00e8ries primeres que necessiten per fabricar les joguines que la canalla demana a les seves cartes… El pa\u00eds va girant, a l\u2019espera (nom\u00e9s d\u2019uns quants) que Netflix ens parli en la llengua de Verdaguer, Guimer\u00e0, Rodoreda, Roig, Sagarra; som un miracle -deia el mestre Termes- i sempre estem en mans de forces anihiladores, r\u00e0bies forasteres i incompet\u00e8ncies nostrades. Som un calamar core\u00e0 adobat amb els versos del somni perenne.
\n
\nPer qu\u00e8 no l\u2019Advent indepe? Que Nostre Senyor ens meni a trobar llum a la foscor, que diria l\u2019amic Carles Porta, que ens regala crims per no pensar en el crim general que \u00e9s la nostra hist\u00f2ria. Un Advent en qu\u00e8 uns i altres (no uns o altres) facin revisi\u00f3 de vida -perdoneu, un agn\u00f2stic com jo enyora el llenguatge de la fe- i encarin l\u2019any vinent amb menys manies. I m\u00e9s predisposici\u00f3 a escoltar la remor que se sent, que no \u00e9s de vent, com va escriure Miquel Mart\u00ed i Pol. La remor de la fatiga i de la voluntat, la remor d\u2019un desconcert que anem convertint en escepticisme, la remor d\u2019una realitat que anem digerint lentament, ara una mica de Sal de Fruta Eno, ara una ampolla d\u2019aigua amb gas. Aquesta remor que se sent no \u00e9s de pensaments, torno al poeta de Roda de Ter, dispenseu-ne l\u2019ab\u00fas. Podr\u00edem seure a pensar, altre cop. Suggereixo. Pensar abans que ens pensin.
\n
\nPer l\u2019Advent, recollits a casa, fa bo de pensar i repensar. Defora, el fred (la fred, a Girona) i el vent, vespres llargs. Pensar i repensar a la vora del foc (o de l\u2019estufa o del radiador). Pensar en all\u00f2 que hem fet i en all\u00f2 que no hem fet. I, sobretot, pensar en all\u00f2 que hem dit que f\u00e8iem per\u00f2 no hem fet, i ara ja no sabem si ho hem viscut, ho hem imaginat, o ho hem somiat. A la vora del gat del Francesc Canosa -el gat de la Catalunya veritat que canta el garrot\u00edn i el garrotan dels nostres gitanos salv\u00edfics-, els pol\u00edtics de l\u2019independentisme podrien fer-se les preguntes pendents. Totes les que esperem. Hem aterrat sense rodes en la realitat i les dents ens fan molt de mal.
\n
\nM\u2019agradaria una conversa entre Jaume Sisa, Perejaume, Pau Riba, Oriol Junqueras i Carles Puigdemont. Ho dic de deb\u00f2: ho proposo aqu\u00ed oficialment a la TV3, per aquest gener, quan h\u00e0gim passat festes i tinguem necessitat d\u2019agafar aire. \u201cLa cuesta de enero\u201d, deia la tele de la nostra inf\u00e0ncia en blanc i negre. Per pujar la muntanya del 2022 ens cal molta conversa franca i molt de repensament, i preguntes infreq\u00fcents que vagin m\u00e9s enll\u00e0 de les nostres visions rutin\u00e0ries, enquistades en les expectatives d\u2019holograma i les servituds del dia a dia. Sisa, Perejaume i Pau Riba fent parlar els dos l\u00edders del proc\u00e9s, sense gui\u00f3, escriptura autom\u00e0tica, surrealisme esclaridor, un directe de tres hores sense xarxa, tot moderat de manera lleu, gaireb\u00e9 imperceptible, per la Pepa Plana, artista monumental. Vicent Sanchis, t\u2019hi atreveixes? M\u2019aclame, Vicent, o ara o mai!
\n
\nAgafem el proc\u00e9s i mirem-lo com un calamar. Com el garrot\u00edn de la festa que no va ser. Com la influ\u00e8ncia carol\u00edngia que Pujol glossava i Netflix es passa pel clatell. Com el menyspreu que els servidors de l\u2019Estat que paguem tenen vers all\u00f2 que fa que siguem, malgrat tot, una naci\u00f3 d\u2019Europa, tal vegada moribunda, per\u00f2 persistent. Obrim el proc\u00e9s pel mig, com el calamar que ens agermana. Mirem-ho tot de nou, com nadons arribats del planeta X, sense altra voluntat que comprendre i comprendre\u2019ns. I, en acabat, sortim a proclamar la veritat que fa nosa, i que sigui el que D\u00e9u vulgui. Perqu\u00e8 ja farem cagar el ti\u00f3 i tot -un dia o altre- s\u2019oblidar\u00e0.<\/p>\n<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\u00abEls pol\u00edtics de l\u2019independentisme podrien fer-se les preguntes pendents. Totes les que esperem. Hem aterrat sense rodes en la realitat i les dents ens fan molt de mal\u00bb Som…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":7185,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[53],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7184"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7184"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7184\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7186,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7184\/revisions\/7186"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7185"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7184"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7184"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7184"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}