{"id":7187,"date":"2021-12-16T18:00:37","date_gmt":"2021-12-16T17:00:37","guid":{"rendered":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/?p=7187"},"modified":"2021-12-27T18:08:49","modified_gmt":"2021-12-27T17:08:49","slug":"la-vam-oblidar-i-ara-crema","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2021\/12\/16\/la-vam-oblidar-i-ara-crema\/","title":{"rendered":"La vam oblidar i ara crema"},"content":{"rendered":"

\u00abMentre el Govern d\u2019ERC i Junts navega tot dissimulant que els dos socis no estan d\u2019acord en res, a Canet se\u2019ns desf\u00e0 el pa\u00eds per les costures\u00bb<\/strong>
\n 
\nLa paradoxa \u00e9s desconcertant, fa rodar el cap: el proc\u00e9s, oficialment, va fer un relat postculturalista del catalanisme; la llengua i la identitat en un sentit cl\u00e0ssic van quedar en segon o tercer terme, en benefici de l\u2019agenda social i econ\u00f2mica, els fonaments te\u00f2rics d\u2019una Rep\u00fablica avan\u00e7ada on voldria viure tothom (inclosos molts catalans de lleialtat espanyola que caurien del cavall en saber que els esperava un nou pa\u00eds amb m\u00e9s igualtat, m\u00e9s serveis p\u00fablics i m\u00e9s trens que arribarien a l\u2019hora) perqu\u00e8 es faria real una utopia social-dem\u00f2crata, verda, feminista, etc\u00e8tera.
\n 
\nA la majoria -tamb\u00e9 a qui firma aquest paper- li va semblar b\u00e9 que el nou independentisme fes m\u00e9s \u00e8mfasi en les pensions que no en l\u2019\u00fas social del catal\u00e0, d\u2019acord amb un sentit estrat\u00e8gic que posava per damunt de tot l\u2019objectiu d\u2019arribar a persones poc o gens interessades en els referents del catalanisme de sempre. Repeteixo: la majoria va aplaudir aquest missatge, aquesta manera d\u2019ampliar la base. De fet, la base va cr\u00e9ixer molt\u00edssim (no s\u00e9 si per aix\u00f2 o per altres incentius), si es compara amb els percentatges de l\u2019independentisme durant els anys vuitanta i noranta.
\n 
\nAra, quan la batalla del proc\u00e9s s\u2019ha perdut (per\u00f2 perviu el problema d\u2019una naci\u00f3 catalana sotmesa a les arbitrarietats d\u2019un Estat espanyol centralista, uniformista i escassament plural de deb\u00f2), ara que hem normalitzat un relat independentista que relativitza (sense dir-ho) aspectes com la llengua, la hist\u00f2ria i la consci\u00e8ncia nacional (per no semblar massa antic), ara que hem comprat a l\u2019adversari una idea de la identitat que no contempla el sentit de pertinen\u00e7a (perqu\u00e8 el culpabilitza) sense el qual tot fa figa, ara que estem refent-nos de l\u2019embat fracassat, ara arriba el contraatac pel cant\u00f3 m\u00e9s identitari, de l\u2019altra banda: partits de la dreta, poder judicial, associacions i mitjans de Madrid s\u2019apunten a rebentar la immersi\u00f3 escolar sense miraments, i ho fan amb la pol\u00edtica del misto.
\n 
\nLa narrativa que els contraris a la immersi\u00f3 han bastit presenta els defensors del catal\u00e0 com a fan\u00e0tics, etarres, nazis i racistes sud-africans. Que aix\u00f2 sigui un deliri monstru\u00f3s no hi fa res, perqu\u00e8 el p\u00fablic que consumeix aquesta faula se l\u2019empassa sense cap problema. Cinc minuts abans de desapar\u00e8ixer, els d\u2019Arrimadas aconsegueixen el guinyol del conflicte que sempre havien anunciat que arribaria, han treballat a fons per fer-lo possible. El PP i Vox, esclar, tamb\u00e9 hi suquen pa ben a gust.
\n 
\nLa immersi\u00f3 \u00e9s q\u00fcestionada d\u2019una manera que no hav\u00edem vist mai abans. L\u2019independentisme observa, at\u00f2nit i descol\u00b7locat, com el contraatac arriba en el pitjor moment: divisions estrat\u00e8giques, malfiances permanents entre partits, desconcert de les bases, reconstrucci\u00f3 dif\u00edcil de la credibilitat institucional… Mentre el Govern d\u2019ERC i Junts navega tot dissimulant que els dos socis no estan d\u2019acord en res, a Canet se\u2019ns desf\u00e0 el pa\u00eds per les costures, a la velocitat de la llum. Diverses entitats han activat una demanda col\u00b7lectiva perqu\u00e8 el 25% en castell\u00e0 que s\u2019ha d\u2019aplicar a l\u2019escola de Canet arribi a m\u00e9s centres escolars. Si calia revisar la manera de fer la immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica avui -que segurament calia-, no havia de ser sota el punt de mira del TSJC ni enmig del soroll dels que diuen voler el biling\u00fcisme. Ara, malauradament, tot ha agafat unes tonalitats que no permeten analitzar res amb dist\u00e0ncia, ni animen a pensar consensos nous amb la calma necess\u00e0ria.
\n 
\nHav\u00edem anat a buscar una Rep\u00fablica ideal de perfils escandinaus i hem aterrat en una autonomia abonyegada que ha de defensar els b\u00e0sics per no convertir-se en reserva \u00edndia. Vam oblidar una mica la llengua i ara crema. L\u2019episodi de l\u2019escola de Canet i la negociaci\u00f3 de la nova llei audiovisual espanyola (per les quotes de les plataformes de distribuci\u00f3) han recordat a l\u2019independentisme que hi ha coses que val m\u00e9s no posar en segon terme, perqu\u00e8 tot \u00e9s massa feble, massa fr\u00e0gil i massa vulnerable.
\n 
\nLa identitat catalana d\u2019avui no \u00e9s com la de primers del segle XX, ni com la del 1931, ni com la del 1980, aix\u00f2 \u00e9s obvi. Per\u00f2 la llengua catalana hi continua tenint un lloc central, inesborrable, altrament haur\u00edem entrat en un proc\u00e9s d\u2019irlanditzaci\u00f3 que, afortunadament, no es dona. Tot aix\u00f2 no implica que des de l\u2019independentisme no s\u2019hagi de pensar a fons sobre el valor de la cultura en castell\u00e0 que es fa a Catalunya, que \u00e9s tamb\u00e9 un patrimoni ric d\u2019aquest pa\u00eds, que no ha de ser vist com un element estrany. La gesti\u00f3 de la pluralitat demana intel\u00b7lig\u00e8ncia i cintura, tant com una defensa clara i ferma de l\u2019idioma que Pompeu Fabra va convertir en un codi modern i a l\u2019abast de tothom.
\n 
\nI una cosa m\u00e9s: no caiguem en les trampes que ens paren, que s\u00f3n moltes. Mesurem els gestos i administrem les forces. No alimentem focs d\u2019encenalls. Fem sense fer fressa. Filem molt prim.
\n<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00abMentre el Govern d\u2019ERC i Junts navega tot dissimulant que els dos socis no estan d\u2019acord en res, a Canet se\u2019ns desf\u00e0 el pa\u00eds per les costures\u00bb   La paradoxa…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":7188,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[53],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7187"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7187"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7187\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7189,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7187\/revisions\/7189"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7188"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7187"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7187"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7187"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}