Els meus dotze millors amics i un servidor hem vist ja la pel\u00b7l\u00edcula Don\u2019t look up (No miris a dalt), dirigida per Adam McKay. No nom\u00e9s m\u2019ha agradat, em sembla una de les obres de ficci\u00f3 que millor retraten aix\u00f2 que anomenem \u201cel m\u00f3n d\u2019avui\u201d. El m\u00e9s substanci\u00f3s de la tradici\u00f3 moderna irreverent inspira\u00ad aquesta hist\u00f2ria, des de Rabelais fins a Swift, des de Cervantes fins a Valle-Incl\u00e1n. Per a qu\u00e8 serveix una s\u00e0tira descarnada d\u2019aquest calibre? Per all\u00f2 m\u00e9s important: revelar l\u2019arquitectura moral del present.
\n
\nEn aquest cas, se\u2019ns mostra amb especial detall el naufragi de certes elits que dirigeixen governs, empreses i mitjans de comunicaci\u00f3, a partir d\u2019un argument t\u00edpic de la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 i el cinema de cat\u00e0strofes: un cometa impactar\u00e0 amb la Terra i es preveu una veritable apocalipsi. No hi haur\u00e0 supervivents. No hi ha ning\u00fa dels que tenen alguna forma de comandament que quedi b\u00e9 en aquest guinyol colossal. \u00c9s impossible no veure en els personatges que McKay col\u00b7loca com a titelles de la seva faula molts dels pol\u00edtics, empresaris, gurus, comunicadors i intel\u00b7lectuals que influeixen en les nostres vides. \u00c9s impossible no riure amb les seves estupideses i, despr\u00e9s, indignar-se quan ens adonem que aix\u00f2 que sembla tan exagerat \u00e9s el que estem vivint de deb\u00f2 cada dia, all\u00f2 a qu\u00e8 ens hem acostumat enmig de l\u2019emprenyament ritual. Els guionistes es limiten a posar una mica de sal i pebre imaginatius a un material que no deixa de ser el que Josep Pla anomenava \u201capunts del natural\u201d. La caricatura sempre neix d\u2019una observaci\u00f3 aguda dels tipus i les relacions.
\n
\nEl m\u00e9s brillant de Don\u2019t look up \u00e9s la pintura minuciosa de l\u2019actitud que mena avui moltes decisions en l\u2019esfera p\u00fablica, una manera d\u2019actuar que sorgeix \u2013segons el meu parer\u2013 de tres principis actius: cinisme, estupidesa i egoisme, amanit tot aix\u00f2 amb una poderosa mistificaci\u00f3 de la informaci\u00f3 que proporciona la revoluci\u00f3 digital i la conversi\u00f3 de la nostra experi\u00e8ncia en dades a disposici\u00f3 de corporacions que busquen el m\u00e0xim benefici. El que Shoshana Zuboff explica a La era del capitalismo de la vigilancia est\u00e0 aqu\u00ed il\u00b7lustrat amb una agudesa ben revestida d\u2019\u00f2pera bufa.
\n <\/p>\n
El retaule d\u2019est\u00fapids de la pel\u00b7l\u00edcula \u00e9s tan colpidor com fidel als est\u00e0ndards que ens envolten<\/p><\/blockquote>\n
\nEl cinisme, l\u2019estupidesa i l\u2019egoisme dels titelles de McKay ens porten directament a les reflexions de Carlo M. Cipolla, que va deixar escrit el seg\u00fcent: \u201cNo resulta dif\u00edcil comprendre de quina manera el poder pol\u00edtic, econ\u00f2mic o burocr\u00e0tic augmenta el potencial nociu d\u2019una persona est\u00fapida\u201d. El retaule d\u2019est\u00fapids de la pel\u00b7l\u00edcula \u00e9s tan colpidor com fidel als est\u00e0ndards que ens envolten. El savi va afegir una idea important, que \u00e9s precisament la que regeix aquesta perip\u00e8cia de Netflix; segons\u00ad Cipolla, \u201cuna criatura est\u00fapida us perseguir\u00e0 sense ra\u00f3, sense un pla prec\u00eds, en els mo\u00adments\u00ad\u00ad\u00ad i llocs m\u00e9s improbables i m\u00e9s impensables\u201d. La conclusi\u00f3 \u00e9s descoratjadora: \u201cDavant un individu est\u00fapid, un est\u00e0 completament desarmat\u201d. I la lli\u00e7\u00f3 que se\u2019ns serveix no deixa cap mena de dubte: quan els est\u00fapids s\u00f3n al capdavant, la cat\u00e0strofe \u00e9s inevitable.
\n
\nA l\u2019acabar de veure Don\u2019t look up, el que m\u00e9s em va inquietar del film va ser la credulitat i la passivitat de la ciutadania davant les maniobres d\u2019unes elits irresponsables i incompetents. Malgrat l\u2019erosi\u00f3 evident de l\u2019autoritat dels governants contemporanis i de la creixent desconfian\u00e7a en la pol\u00edtica, la gent s\u2019empassa unes enganyifes com una casa de pag\u00e8s, i sembla impermeable a la veritat d\u2019una forma su\u00efcida. Cal mirar sovint a dalt, per constatar que hi ha molts in\u00fatils que \u2013malauradament\u2013 hem posat al volant.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Els meus dotze millors amics i un servidor hem vist ja la pel\u00b7l\u00edcula Don\u2019t look up (No miris a dalt), dirigida per Adam McKay. No nom\u00e9s m\u2019ha agradat, em sembla…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":7191,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,71,70,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7190"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7190"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7190\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7192,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7190\/revisions\/7192"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7191"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7190"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7190"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7190"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}