\u00c9s tan de sentit com\u00fa que no sembla una not\u00edcia de la pol\u00edtica catalana d\u2019avui. Em refereixo a la decisi\u00f3 del president Aragon\u00e8s d\u2019aparcar \u2013espero que definitivament\u2013 la q\u00fcesti\u00f3 de confian\u00e7a que havia pactat amb la CUP per al 2023, arran del veto dels anticapitalistes als pressupostos de la Generalitat. A m\u00e9s, que els cupaires hagin aprovat recentment una pon\u00e8ncia pol\u00edtica que marca com a objectiu \u201cla desestabilitzaci\u00f3\u201d del Govern clarifica les coses i posa cadasc\u00fa al seu lloc. Tamb\u00e9 servir\u00e0, tal vegada, perqu\u00e8 caigui definitivament la bena dels ulls d\u2019aquelles \u00e0nimes de c\u00e0ntir que encara esperen que una majoria independentista integrada pels cupaires faci alguna cosa de bo.
\n
\nEl col\u00b7lega Toni Soler ha escrit un article molt l\u00facid a l\u2019 Ara sobre la CUP i la seva influ\u00e8ncia enorme en els successius fulls de ruta que han condicionat les grans decisions dels l\u00edders d\u2019ERC i del que primer era Converg\u00e8ncia i ara \u00e9s Junts. Sobre la doble via agitaci\u00f3-instituci\u00f3 per on els anticapitalistes van amunt i avall escriu que, fins avui, \u201cse n\u2019havien sortit convertint la d\u00e8cada independentista en un festival de crisis i ensurts\u201d. Ells, d\u2019aquest desori, en van dir \u201cmambo\u201d.
\n <\/p>\n
En l\u2019abra\u00e7ada de Mas i David Fern\u00e0ndez el 9-N arrela una visi\u00f3 ing\u00e8nua de la pol\u00edtica<\/p><\/blockquote>\n
\nEl problema gros, com tamb\u00e9 apunta Soler, \u00e9s que \u201ctots els convergents i els republicans els reien les gr\u00e0cies perqu\u00e8 els seus fills votaven la CUP\u201d. Aix\u00f2 \u00e9s exacte, per\u00f2 em sembla que ho feien tamb\u00e9 per un altre factor, important: les figures cupaires projecten sobre el pessebre catal\u00e0 una idea tan simple i pura de la pol\u00edtica que encaixa com un guant de seda en la mentalitat postmoderna i tova d\u2019unes classes mitjanes fastiguejades per una realpolitik que s\u2019ha presentat com a quinta ess\u00e8ncia del descr\u00e8dit democr\u00e0tic. La propaganda de la CUP ha creat una promesa vaga de regeneraci\u00f3 que vincula la mesocr\u00e0cia postpujolista i postmaragallista amb una constant hist\u00f2rica: un concepte ingenu, infantil i simple del poder.
\n
\nAnomenarem aquest fenomen \u201cl\u2019encanteri CUP\u201d. L\u2019abra\u00e7ada d\u2019Artur Mas i David Fern\u00e0ndez la tarda en qu\u00e8 es va celebrar la consulta del 9 de novembre del 2014 \u00e9s el moment zero d\u2019aquest encanteri. Quan el candidat Mas accepta fer el pas al costat perqu\u00e8 ho exigeixen els anticapitalistes, l\u2019efecte anest\u00e8sic de l\u2019encanteri cupaire actua com a paraigua protector dels interessos dels quadres convergents que abonen el sacrifici del seu l\u00edder, tot a canvi de continuar tenint c\u00e0rrecs a l\u2019administraci\u00f3 catalana. Cal recordar que aquests estaven conven\u00e7uts que, si es repetien les eleccions, haurien de buscar-se feina. Que Mas fos aconsellat pels seus a fer-se l\u2019harakiri \u00e9s un episodi que, com m\u00e9s temps passa, m\u00e9s lamentable i grotesc se\u2019ns apareix.
\n
\nPere Aragon\u00e8s no vol ser un segon Jordi Turull, i fa molt b\u00e9. Al convergent \u2013feu mem\u00f2ria\u2013 els anticapitalistes el van tractar com tracta la quitxalla un pare que diu que s\u00ed a tot.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"\u00c9s tan de sentit com\u00fa que no sembla una not\u00edcia de la pol\u00edtica catalana d\u2019avui. Em refereixo a la decisi\u00f3 del president Aragon\u00e8s d\u2019aparcar \u2013espero que definitivament\u2013 la q\u00fcesti\u00f3 de…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":7197,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,71,70,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7196"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7196"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7196\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7198,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7196\/revisions\/7198"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7197"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7196"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7196"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7196"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}