{"id":7199,"date":"2022-01-06T10:08:38","date_gmt":"2022-01-06T09:08:38","guid":{"rendered":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/?p=7199"},"modified":"2022-01-07T10:13:30","modified_gmt":"2022-01-07T09:13:30","slug":"conte-de-reis","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2022\/01\/06\/conte-de-reis\/","title":{"rendered":"Conte de Reis"},"content":{"rendered":"<p>Era el 2 de gener del 1974 i feia\u00ad m\u00e9s fred que ara; en aquells temps, els hiverns eren de deb\u00f2 i, per exemple, an\u00e0vem a dormir sempre amb una bossa d\u2019aigua calenta (marca Pirelli), que servia per escalfar uns llits que eren fred\u00edssims. A la fotografia, se\u2019m veu al costat del patge reial que, per gentilesa d\u2019Almacenes El Remate, ens visitava cada any. L\u2019autor de la imatge \u00e9s Ramir Horro, un fot\u00f2graf llegendari \u2013havia nascut a Port Sa\u00efd i tenia una vida de pel\u00b7l\u00edcula\u2013 que tant es dedicava a capturar fets diversos per al diari local com a fer retrats de casaments, bateigs i comunions. Faltaven quatre dies per al meu aniversari, a punt de fer set anys: m\u2019havien portat \u2013em deien\u00ad\u2013 els Reis d\u2019Orient, circumst\u00e0ncia que convertia una jornada m\u00e0gica per a tots els nens en un moment encara m\u00e9s especial. Hi havia el doble de regals.<br \/>\n&nbsp;<br \/>\nEm van fer mirar la m\u00e0 del fot\u00f2graf. Per aix\u00f2 no es nota el desconcert que en aquell moment estava vivint. Resulta que el patge reial tenia la mateixa cara, la mateixa veu i el mateix posat que un dels treballadors de la fleca del carrer Sant Gervasi \u2013a dos minuts a peu de casa meva\u2013 on cada dia an\u00e0vem a comprar el pa. Jo coneixia b\u00e9 el jove empleat que enfornava pans de quilo, llonguets i croissants, perqu\u00e8 era molt simp\u00e0tic i explicava acudits, i ens deixava mirar l\u2019interior del forn, que era un petit infern. En baixar de l\u2019empostissat, despr\u00e9s de la foto, no vaig poder callar: \u201cMama, el patge reial \u00e9s igual que el Tal \u2013no recordo el nom\u2013 del forn\u201d. La meva mare va fer mans i m\u00e0nigues per desmentir aquella afirmaci\u00f3: \u201cEls patges s\u00f3n enviats directament pels Reis; t\u2019has conf\u00f3s, Francesc, no diguis bestieses\u201d. No em va conv\u00e8ncer, per\u00f2 vaig callar, intu\u00efa que no havia d\u2019insistir. Els meus nervis creixien a mesura que el 6 de gener s\u2019apropava. El rostre de la meva pobra mare era un poema, mai l\u2019oblidar\u00e9. Com tampoc oblidar\u00e9 la vergonya que li vaig fer passar quan, tot esperant tanda a la bacallaneria, vaig preguntar a una dona que es deia Esperan\u00e7a si \u201cesperava el n\u00f2vio\u201d; resulta que aquella clienta era una soltera contuma\u00e7, dada que jo desconeixia, esclar.<br \/>\n&nbsp;<\/p>\n<blockquote><p>Com podia ser que un patge arribat d\u2019Orient fos clavat al forner?<\/p><\/blockquote>\n<p>&nbsp;<br \/>\nCom podia ser que un patge arribat d\u2019Orient fos clavat al forner? La d\u00e8ria em va durar temps, fins que vaig aterrar en la prosa que se\u2019ns obre quan els pares ens revelen la veritable naturalesa d\u2019aquesta gran il\u00b7lusi\u00f3. El fil\u00f2sof i dramaturg Javier Gom\u00e1 considera que la festa dels Reis d\u2019Orient constitueix un dels tres grans secrets de la vida, al costat de la sexualitat i del que ens passa a partir dels cinquanta anys, quan as\u00adsistim a la mort del nostre pare o de la nostra mare i, aleshores, perdem la inf\u00e0ncia. Aquell dia remot del 1974 \u2013Franco encara manava, ning\u00fa sabia com seria el futur i els meus cosins grans portaven els cabells llargs\u2013, alg\u00fa va voler mostrar-me el primer secret. Va ser D\u00e9u? Va ser un algoritme de la gran m\u00e0quina del cosmos? Va ser un atzar generat per una cadena de casualitats? La semblan\u00e7a enorme del patge amb el forner va abocar-me a una descoberta per a la qual jo encara no estava preparat, \u00f2bviament.<br \/>\n&nbsp;<br \/>\nNo ho vaig entendre fins fa pocs dies. A primera hora de la tarda, vaig acomiadar el meu pare a l\u2019entrada de la resid\u00e8ncia. Abans que el noi encarregat de rebre les visites tanqu\u00e9s la porta principal, un home va sortir al carrer, acompanyat nom\u00e9s pel seu bast\u00f3. Era un tipus alt i caminava amb m\u00e9s rapidesa que la majoria de vells. Ens vam creuar i em vaig fixar en els seus ulls, tots dos port\u00e0vem mascareta. Aquells ulls m\u2019eren familiars, per\u00f2 no podia ubicar-los en cap cercle d\u2019amics o coneguts.<br \/>\n&nbsp;<br \/>\nL\u2019home va seguir el seu cam\u00ed, per\u00f2, abans de pujar al cotxe que l\u2019esperava, es va girar i va parlar-me breument: \u201cQue tinguis un feli\u00e7 dia de Reis, Francesc\u201d. Llavors el vaig recon\u00e8ixer. No hi havia cap dubte. El patge-forner ha tornat, quaranta-vuit anys despr\u00e9s.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Era el 2 de gener del 1974 i feia\u00ad m\u00e9s fred que ara; en aquells temps, els hiverns eren de deb\u00f2 i, per exemple, an\u00e0vem a dormir sempre amb una&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":7200,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,71,70],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7199"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7199"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7199\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7201,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7199\/revisions\/7201"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7200"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7199"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7199"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7199"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}