Molt abans que s\u2019haguessin inventat les xarxes socials (i la r\u00e0dio i la televisi\u00f3), Ar\u00adthur Schopenhauer va deixar escrit que \u201cs\u00f3n molt pocs els que pensen, per\u00f2 tothom vol tenir opinions\u201d. L\u2019efecte social d\u2019aquesta tend\u00e8ncia, segons el fil\u00f2sof alemany, \u00e9s molt evident: \u201cI quina altra cosa poden fer que agafar-les d\u2019altri en comptes de formar-se-les pel seu compte?\u201d.
\n
\nEst\u00e0 clar que Twitter i altres xarxes socials permeten que qualsevol participi de la il\u00b7lusi\u00f3 de fer-se i tenir una opini\u00f3, fins i tot de veure-la amplificada d\u2019una forma inimaginable en el m\u00f3n dels nostres pares i avis. A Twitter \u2013diguem-ho un cop m\u00e9s\u2013 hi ha de tot: el bo, el dolent i la mitjania, frases brillants com aforismes de grans autors i expressions barroeres t\u00edpiques de les parets d\u2019alguns lavabos. Les opinions (s\u00f2lides o simples ocurr\u00e8ncies) circulen enmig de molts altres materials, tals com dades (certes i falses), consignes, rumors, llocs comuns, esl\u00f2gans, soroll…
\n <\/p>\n
La lluita pel relat impregna Twitter amb la l\u00f2gica perversa de la propaganda<\/p><\/blockquote>\n
\nEns hem acostumat a dir que Twitter no \u00e9s \u201cla realitat\u201d (com si f\u00e9ssim un conjur), per\u00f2 parem atenci\u00f3 al que s\u2019hi cou com si, olorant a estones aquesta olla, pogu\u00e9ssim saber alguna cosa rellevant sobre el que envolta \u201call\u00f2 real\u201d. Al cap i a la fi, els que prenen decisions (gover\u00adnants, financers, empresaris, l\u00edders so\u00ad\u00adcials\u00ad, etc\u00e8tera) viuen pendents de les aparences m\u00e9s que dels fets, ja que ning\u00fa amb responsabilitats importants desconeix el terreny de joc: la democr\u00e0cia \u00e9s un r\u00e8gim d\u2019opini\u00f3 p\u00fablica i, per tant, cal lluitar per les paraules i els seus ecos. Aquest combat, que antigament tenia lloc als mitjans, avui s\u2019esdev\u00e9 tamb\u00e9 a les xarxes socials. El que abans es coneixia com a batalla de les idees i que avui denominem lluita pel relat \u00e9s el m\u00e9s important per a qualsevol governant el poder del qual depengui de les urnes. Aquesta lluita impregna Twitter i altres xarxes amb la l\u00f2gica perversa de la propaganda, basada en la repetici\u00f3, la simplificaci\u00f3 i l\u2019exageraci\u00f3. Tots els que som a Twitter i tenim la pretensi\u00f3 d\u2019emetre des d\u2019all\u00e0 opinions m\u00e9s o menys raonades som susceptibles de ser engolits per tem\u00adpestes ret\u00f2riques (de porqueria, de fal\u00b7l\u00e0cies, d\u2019insults, de malentesos, o del que sigui) que sorgeixen del xoc descarnat de propagandes en pugna. Servidor \u2013ingenu com soc\u2013 pen\u00adsava que la ironia seria una armilla antibales per moure\u2019s entre les trinxeres. Res d\u2019aix\u00f2, sempre s\u00f3n a l\u2019aguait aquells lectors literals i impulsius que disparen abans de com\u00adprendre res. Per\u00f2 siguem justos: en el fragor del bombardeig tuitaire, tots tendim a ser m\u00e9s rucs.
\n
\nUna cosa que separa qualsevol opini\u00f3 meditada de les simples ocurr\u00e8ncies \u00e9s la inclusi\u00f3 afinada de matisos. Matisar \u00e9s pensar dues\u00ad vegades, \u00e9s intentar repensar el que s\u2019ha pensat, \u00e9s impugnar-se un mateix per trobar alguna cosa que no s\u2019havia pensat inicialment i que il\u00b7lumina la idea principal i, fins i tot, la sotmet a cr\u00edtica. No s\u2019ha de confondre el mat\u00eds amb la vaguetat o amb l\u2019art de voler quedar b\u00e9; es pot mostrar convicci\u00f3 \u2013fins i tot ser contundent\u2013 i, alhora, exposar matisos que enriqueixin les tesis que es van desgranant davant el p\u00fablic. Matisar \u00e9s tractar el receptor amb el m\u00e9s gran dels respectes. Matisar \u00e9s empipar, \u00e9s aprofundir. Sense matisos, qualsevol opini\u00f3 pot transformar-se en un fake.
\n
\nAquest any celebrem el centenari del naixement de Joan Fuster. Quan soc a Twitter (i a fora d\u2019aquesta xarxa), provo que la meva br\u00faixola sigui un dels seus aforismes m\u00e9s brillants: \u201cTota coincid\u00e8ncia entre les meves idees i les teves \u00e9s aix\u00f2: pura coincid\u00e8ncia\u201d.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Molt abans que s\u2019haguessin inventat les xarxes socials (i la r\u00e0dio i la televisi\u00f3), Ar\u00adthur Schopenhauer va deixar escrit que \u201cs\u00f3n molt pocs els que pensen, per\u00f2 tothom vol tenir…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":7215,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,71,70],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7214"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7214"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7214\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7216,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7214\/revisions\/7216"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7215"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7214"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7214"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7214"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}