Se\u2019n va anar a Madrid per demanar que escoltin i proposin. \u00c9s un ritual que havien fet abans Jordi Pujol, Pasqual Maragall, Jos\u00e9 Montilla, Artur Mas i Carles Puigdemont. Tots els presidents de la Generalitat ho fan, Pere Aragon\u00e8s tamb\u00e9. Al cl\u00e0ssic f\u00f2rum del Club Siglo XXI, dimecres passat i davant dos ministres, Aragon\u00e8s va llan\u00e7ar la pregunta eterna: \u201cQuina proposta t\u00e9 l\u2019Estat per a Catalunya?\u201d. S\u2019ent\u00e9n, esclar, que anar fent com fins avui no \u00e9s cap proposta ni \u00e9s res. La Moncloa no diu res, mentre Salvador Illa respon amb una fotoc\u00f2pia: no hi haur\u00e0 refer\u00e8ndum. La Moncloa dilata els temps i posa Maria Eug\u00e8nia Gay com a delegada governamental. Que Miquel Iceta hagi desaparegut de la carpeta catalana \u2013si m\u00e9s no, en p\u00fablic\u2013 \u00e9s una cosa que no dona gaire confian\u00e7a, fins i tot a aquells independentistes que no el podien veure ni en pintura.
\n
\nEl fil\u00f2sof de moda, Byung-Chul Han, ha escrit que \u201cla repetici\u00f3 \u00e9s el tret essencial dels rituals\u201d i afegeix que \u201ces distingeix de la rutina per la seva capacitat de generar intensitat\u201d. En vista del discret ress\u00f2 que han tingut les paraules del president Aragon\u00e8s a la premsa madrilenya, el m\u00e9s intens ha estat la indifer\u00e8ncia amb qu\u00e8 el poder central rep el missatge del primer representant institucional de Catalunya. Tamb\u00e9 va ser aix\u00ed quan Montilla va avisar de \u201cla desafecci\u00f3\u201d que creixia en una societat castigada per les pulsions centralistes. Per tant, i d\u2019acord amb el pensador core\u00e0, aix\u00f2 d\u2019anar a Madrid a reclamar una soluci\u00f3 per al conflicte \u00adcatal\u00e0 \u00e9s ja m\u00e9s una rutina trista que un solemne ritual, encara que la presentadora de l\u2019acte, Manuela Carmena, regal\u00e9s algunes floretes al dirigent d\u2019ERC.
\n <\/p>\n
Aragon\u00e8s compleix el ritual d\u2019anara Madrid a reclamar una soluci\u00f3 per al conflicte catal\u00e0<\/p><\/blockquote>\n
\nEl president Tarradellas, a qui els rituals li anaven m\u00e9s que a un festero una rave clandestina, ens va malacostumar: el negoci a ell li va anar for\u00e7a b\u00e9; amb els seus ardits d\u2019imitador provincial de De Gaulle i la seva mili de supervivent de la rereguarda republicana, el molt honorable exiliat va aconseguir que Adolfo Su\u00e1rez vei\u00e9s en ell un formidable mal menor. Es restablia la Generalitat mentre es curtcircuitava socialistes i comunistes (que havien guanyat les eleccions a Catalunya). Aquell ritual va fixar la idea equ\u00edvoca que \u00e9s possible \u201cla jugada mestra\u201d del catal\u00e0 que trepitja catifa a Madrid. No recordem mai el pobre general Prim.
\n
\nPujol, amb el pacte del Majestic, va reflotar a la seva manera el win-win tarradellista, amb aquella llista important de traspassos que Aznar va complir tan r\u00e0pid que, despr\u00e9s, els convergents es van adonar que havien d\u2019haver estat m\u00e9s ambiciosos al negociar. El l\u00edder conservador va ser h\u00e0bil a l\u2019hora d\u2019entabanar-los, amb aquell enorme raspall que segons Tarradellas tenen sempre a Madrid per al catal\u00e0 de torn. Avui, Aragon\u00e8s repeteix el ritual en un altre context i, per aix\u00f2, la cosa degenera en rutina. L\u2019Estat va trencar el precinte el 2017 i veu Catalunya amb uns altres ulls. Aquest \u00e9s el veritable problema.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Se\u2019n va anar a Madrid per demanar que escoltin i proposin. \u00c9s un ritual que havien fet abans Jordi Pujol, Pasqual Maragall, Jos\u00e9 Montilla, Artur Mas i Carles Puigdemont. Tots…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":7221,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,71,70,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7220"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7220"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7220\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7222,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7220\/revisions\/7222"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7221"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7220"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7220"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7220"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}