Jordi Cuixart plega de la presid\u00e8ncia d\u2019\u00d2mnium Cultural i ho fa dient que \u201ccalen nous lideratges\u201d. Ell \u00e9s l\u2019\u00fanic dirigent del proc\u00e9s que ha quedat al marge de les din\u00e0miques de la competici\u00f3 partidista i aix\u00f2 atorga a les seves paraules un ress\u00f2 particular. Cuixart assegura que no contempla fer pol\u00edtica des de cap partit i afegeix que con\u00adtinuar\u00e0 treballant com un activista\u00ad m\u00e9s. Uns l\u2019han escoltat amb inquietud, uns altres amb nost\u00e0lgia, tothom amb inter\u00e8s.<\/p>\n
Davant dels micr\u00f2fons de RAC1, preguntat per Jordi Bast\u00e9, l\u2019empresari ha raonat la seva decisi\u00f3 a partir de la necessitat d\u2019aconseguir \u201cuna estrat\u00e8gia compartida\u201d de tot l\u2019independentisme, la qual cosa nom\u00e9s es pot assolir, segons\u00ad el seu criteri, a partir d\u2019una renovaci\u00f3 de cares. Les coses no es veuen igual el 2017 que el 2022, ha reblat, cal ajustar \u201cla graduaci\u00f3 de les ulleres\u201d. \u00c9s una manera elegant de dir que hi ha una certa obsolesc\u00e8ncia de la c\u00fapula\u00ad que va organitzar l\u20191 d\u2019octubre. En parlar de fi\u00adgures com Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i altres companys de viatge\u00ad, Cuixart ha emprat el terme referent\u00ad, com una condici\u00f3 diferent de la de l\u00edder. Si alg\u00fa s\u2019ha sentit interpel\u00b7lat, potser ha fet veure que la reflexi\u00f3 no el con\u00adcernia.
\n
\nEl punt m\u00e9s fort i el punt m\u00e9s feble de Jordi Cuixart \u00e9s justament la seva innoc\u00e8ncia pol\u00edtica. Quan dic innoc\u00e8ncia no vull dir ignor\u00e0ncia ni immaduresa, vull dir una capacitat ins\u00f2lita de crear mis\u00adsatges que prescindeixen \u2013aparentment\u2013 de les categories que organitzen la relaci\u00f3 envitricollada\u00ad entre opcions diferents. Ell va a la seva. Aix\u00f2 li surt b\u00e9 \u2013en mans d\u2019un altre\u00ad seria un frac\u00e0s\u2013 perqu\u00e8 s\u2019ho creu i perqu\u00e8 \u00e9s un outsider que no encaixa en les maneres de veure la realitat pr\u00f2pies dels dirigents d\u2019ERC, Junts, la CUP o els comuns, quatre formacions on, en teoria, Cuixart hauria pogut trobar un lloc i una carrera pol\u00edtica. Tamb\u00e9 \u00e9s possible que ell intueixi que, si canvi\u00e9s de carril, les seves paraules deixarien de tenir la m\u00fasica i la m\u00e0gia que la fan agradable a moltes orelles\u00ad.
\n
\nVotants de diferents partits parlen b\u00e9 de Cuixart, que encarna la promesa impossible d\u2019un l\u00edder al marge dels in\u00adteressos, les mis\u00e8ries i els equilibris del supermercat\u00ad d\u2019ofertes electorals. Una de les gr\u00e0cies del carisma de Cuixart \u00e9s que cadasc\u00fa hi veu una mica all\u00f2 que vol veure-hi\u00ad (per aix\u00f2 l\u2019aplaudeixen amb id\u00e8ntic entusiasme entorns que semblen irreconciliables). La seva dist\u00e0ncia respecte del c\u00e0lcul pol\u00edtic el fa atractiu per\u00f2 tamb\u00e9 el fa inc\u00f2mode, el fa fresc, per\u00f2 tamb\u00e9 el porta a descobrir alguns me\u00additerranis.
\n
\n\u00c9s molt revelador, en aquest sentit, el que Cuixart escriu al seu darrer llibre, Aprenentatges i una proposta: \u201cQuan parlem dels partits pol\u00edtics, hem de tenir sempre present que tenen una certa tend\u00e8ncia al linxament. Quan s\u2019acosten eleccions\u00ad, especialment (i fins i tot leg\u00ed\u00adtimament), per\u00f2 sense que tinguin una excusa tan clara al davant, tamb\u00e9. Sovint. Des d\u2019\u00d2mnium hem tingut sempre clar que no podem caure en el parany dels discursos\u00ad antipartits, que s\u00f3n terreny abonat per al populisme, per\u00f2 tamb\u00e9 tenim una premissa igualment clara, i amb aquesta hem treballat: justament per protegir-nos\u00ad dels partits, no podem ser mai de part\u201d.
\n
\nUna de les gr\u00e0cies del carisma de Jordi Cuixart \u00e9s que cadasc\u00fa hi veu una mica all\u00f2 que vol veure-hi
\nTot est\u00e0 connectat. La not\u00edcia de la jubilaci\u00f3 daurada d\u2019alts c\u00e0rrecs i personal del Parlament (cobrant el sou \u00edntegre sense haver de treballar a partir dels seixanta anys) ha provocat estupor, indignaci\u00f3 i malestar en la ciutadania. Per b\u00e9 que aqu\u00ed es parla de funcionaris i no de diputats, l\u2019esc\u00e0ndol alimenta la desafecci\u00f3 democr\u00e0tica i la sensaci\u00f3 \u2013ja molt estesa\u2013 que els partits operen com un sistema pseudofeudal que crea privilegis amb impunitat, gr\u00e0cies a una endog\u00e0mia i una opacitat que beneficien totes les sigles, per sobre i per sota del combat pel poder.
\n
\nAquest episodi a la Cambra catalana deixa en molt mal lloc totes les formacions, incloses les independentistes. Tamb\u00e9 \u00e9s un cas que tendeix a amplificar \u2013es vulgui o no\u2013 el missatge de Cuixart sobre la necessitat de repensar lideratges i mirar cap al futur. Si el prestigi institucional cau en picat, no es pot dir que els responsables d\u2019aquesta martingala s\u00f3n nom\u00e9s els que remenaven les cireres l\u2019any 2008.
\n
\nLa pres\u00f3 i l\u2019exili han convertit en tab\u00fa el debat imprescindible sobre els lideratges del camp independentista. Cuixart ha trencat aquest tab\u00fa amb un gest que subratlla\u00ad dues evid\u00e8ncies: tothom est\u00e0 sotm\u00e8s al pas del temps i ning\u00fa \u00e9s im\u00adprescindible.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Jordi Cuixart plega de la presid\u00e8ncia d\u2019\u00d2mnium Cultural i ho fa dient que \u201ccalen nous lideratges\u201d. Ell \u00e9s l\u2019\u00fanic dirigent del proc\u00e9s que ha quedat al marge de les din\u00e0miques…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":7224,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,71,70,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7223"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7223"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7223\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7225,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7223\/revisions\/7225"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7224"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7223"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7223"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7223"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}