En una democr\u00e0cia com cal, el Parlament \u00e9s un lloc sagrat. No conv\u00e9 que les institucions que fonamenten el sistema esdevinguin escenari d\u2019un vodevil, com est\u00e0 passant a la Cambra catalana. Tothom sap i repeteix que la sobirania nacional t\u00e9 el centre de gravetat en el poder legislatiu, que fa les lleis i controla el Govern. Als estats naci\u00f3 contemporanis que s\u00f3n sistemes pluralistes i democr\u00e0tics, el Parlament \u00e9s l\u2019expressi\u00f3 de la voluntat popular que surt de les urnes. Catalunya, que \u00e9s una naci\u00f3 sense Estat, t\u00e9 un Parlament amb una sobirania limitada pel fet de ser oficialment una comunitat aut\u00f2noma del Regne d\u2019Espanya. Aix\u00f2 no implica que la responsabilitat dels parlamentaris catalans sigui menor o menys delicada que la dels diputats del Congr\u00e9s espanyol. Que l\u2019autogovern representi menys poder real per al legislador no fa que aquest tingui un vincle m\u00e9s feble amb els seus votants i els ciutadans en general. Cal no perdre de vista aquesta perspectiva.
\n
\nLes llic\u00e8ncies per edat i la manca de transpar\u00e8ncia han posat el Parlament catal\u00e0 enmig de la pol\u00e8mica, una situaci\u00f3 agreujada per les declaracions (al meu parer incre\u00efbles) d\u2019alguns antics membres de la Mesa de la Cambra, en el sentit que desconeixien aquesta mena de privilegis, aix\u00ed com altres pr\u00e0ctiques. Per reblar el clau, ha transcendit l\u2019enfrontament entre l’ex-lletrat major, Antoni Bayona, i l\u2019actual secret\u00e0ria general de la Cambra, Esther Andreu, despr\u00e9s de la dimissi\u00f3 del primer i de dos integrants m\u00e9s de la Comissi\u00f3 de Garantia del Dret d\u2019Acc\u00e9s a la Informaci\u00f3 P\u00fablica, l\u2019organisme que gestiona la pol\u00edtica de transpar\u00e8ncia de la instituci\u00f3. A l\u2019esc\u00e0ndol per un tracte especial a funcionaris p\u00fablics s\u2019hi ha sumat la picabaralla partidista de sempre (m\u00e9s rid\u00edcula que mai, perqu\u00e8 cap formaci\u00f3 va denunciar aquesta anomalia) i una guerra oberta entre alguns alts c\u00e0rrecs encarregats de vetllar per la burocr\u00e0cia de la casa. Sembla una adaptaci\u00f3 de la s\u00e8rie danesa Borgen barrejada amb la brit\u00e0nica S\u00ed, ministre, i amanit tot amb els aires d\u2019Els Pastorets, del gran Folch i Torres.
\n <\/p>\n
Sembla una adaptaci\u00f3 de \u2018Borgen\u2019 barrejada amb \u2018S\u00ed, ministre\u2019, i amanida amb els aires d\u2019\u2018Els Pastorets\u2019<\/p><\/blockquote>\n
\nL\u2019espectacle \u00e9s dolent i encara fa m\u00e9s mal perqu\u00e8 venim d\u2019on venim. Durant els anys del proc\u00e9s, el Parlament es va convertir en un lloc sobrecarregat (amb moments afortunats i moments tamb\u00e9 lamentables) perqu\u00e8 els grups independentistes volien subratllar la legitimitat de les decisions que s\u2019anaven prenent. Les costures legals de la Cambra van patir l\u2019estrebada d\u2019un embat que basculava entre el simulacre i l\u2019exploraci\u00f3 indolora de la ruptura, molta propaganda i poca realitat; aix\u00f2\u00ad va provocar la decepci\u00f3 de les bases del proc\u00e9s, sobretot el 10 d\u2019octubre del 2017, quan Puigdemont va proclamar la independ\u00e8ncia i, tot seguit, la va suspendre. Ara, el mateix Parlament que havia d\u2019esdevenir l\u2019expressi\u00f3 m\u00e9s genu\u00efna de la nova Rep\u00fablica inde\u00adpendent apareix com una andr\u00f2mina avariada i notablement afectada en la seva reputaci\u00f3\u00ad.
\n
\nEl Parlament de Catalunya t\u00e9 menys poder que les Corts espanyoles, l\u2019Assemblea Nacional francesa o la Cambra dels Comuns del Regne Unit, per\u00f2 ara no es tracta de debatre sobre la quantitat sin\u00f3 sobre la qualitat i sobre l\u2019\u00fas d\u2019aquest poder. El legislatiu dels catalans no pot semblar un forat negre, ha de projectar rigor, responsabilitat i confian\u00e7a a la societat, altrament contribuiria a engrandir la desafecci\u00f3 i la sospita generalitzada, que sempre \u00e9s injusta, perqu\u00e8 hi ha molts pol\u00edtics i molts funcionaris que fan les coses b\u00e9. Preservar la credibilitat de les institucions catalanes \u00e9s una tasca urgent.<\/p>\n<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
En una democr\u00e0cia com cal, el Parlament \u00e9s un lloc sagrat. No conv\u00e9 que les institucions que fonamenten el sistema esdevinguin escenari d\u2019un vodevil, com est\u00e0 passant a la Cambra…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":7235,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,71,70,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7234"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7234"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7234\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7236,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7234\/revisions\/7236"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7235"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7234"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7234"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7234"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}