Envoltat d\u2019ovelles, en una estampa que pret\u00e9n presentar la vida pagesa de manera idealitzada, Pablo Casado ha proclamat que el PP \u201c\u00e9s el partit del camp\u201d. Va ser abans de rebre un calbot d\u2019Aznar. Les eleccions auton\u00f2miques a Castell\u00e0 i Lle\u00f3 han posat en marxa una peculiar ret\u00f2rica neorural que obliga a fer i dir coses dignes de les com\u00e8dies d\u2019Ozores. Els conservadors, preocupats per la gesticulaci\u00f3 castissa de Vox i pel discurs de la plataforma Espanya Buidada, volen evitar la p\u00e8rdua de vots d\u2019aquells ciutadans que se senten v\u00edctimes de \u201cla pol\u00edtica i els pol\u00edtics de la capital\u201d. Si aix\u00f2 est\u00e0 covant un nou cantonalisme o est\u00e0 trencant el bipartidisme amb m\u00e9s for\u00e7a que ho va fer Podem i el partit minvant d\u2019Arrimadas, est\u00e0 per veure.
\n
\nEl PP guanya eleccions perqu\u00e8 \u00e9s el partit del camp i el partit de la ciutat, igual que el PSOE. Les grans formacions, en qualsevol pa\u00eds, pretenen pescar sufragis en tots els territoris i entre tots els segments de poblaci\u00f3, aix\u00f2 els distingeix de les sigles que nom\u00e9s poden fer de complement i de les organitzacions monotema, com els partits animalistes. Una excepci\u00f3 \u00e9s el que han fet els populars amb Catalunya: sacrifiquen els seus dirigents locals (cas d\u2019Alejandro Fern\u00e1ndez) a canvi d\u2019un mantra anticatalanista que els regala vots en altres autonomies. Que el PP sigui molt votat per funcionaris i petits professionals a Madrid no impedeix que tamb\u00e9 sigui molt votat per pagesos a Gal\u00edcia, Castella i Lle\u00f3 i M\u00farcia.
\n <\/p>\n
Qu\u00e8 ha passat perqu\u00e8 es vulgui ressuscitar l\u2019oposici\u00f3 camp-ciutat?<\/p><\/blockquote>\n
\nQu\u00e8 ha passat en la pol\u00edtica espanyola perqu\u00e8 es vulgui ressuscitar l\u2019oposici\u00f3 camp- ciutat? El m\u00e9s absurd de tot \u00e9s com queden les elits provincials (populars i socialistes) que, a cavall de les administracions auton\u00f2miques, havien de fer precisament el que (segons Espanya Buidada i altres) no s\u2019ha fet. La paradoxa \u00e9s que tot aix\u00f2 passa justament ara, quan les difer\u00e8ncies entre el m\u00f3n rural i el m\u00f3n urb\u00e0 s\u00f3n menys evidents que fa quaranta anys. La ruralitat ja no \u00e9s el que era, que li ho facin saber a Casado.
\n
\nA Catalunya, en altres temps, la divisi\u00f3 era entre un PSC metropolit\u00e0 i una CiU que dominava el que es coneixia com \u201cles comarques\u201d. Avui les coses s\u2019han fet m\u00e9s complexes, per b\u00e9 que Junts pesa m\u00e9s al rerepa\u00eds i els socialistes continuen mantenint una hegemonia al cintur\u00f3 barcelon\u00ed; el paper ascendent d\u2019ERC, en doble compet\u00e8ncia amb Junts i el PSC segons els llocs, ha contribu\u00eft a transformar el panorama, com ho ha fet la mutaci\u00f3 d\u2019ICV en els comuns, la reculada del PP i la recomposici\u00f3 a partir del sorgiment de Vox i el moment de Cs.
\n
\nQui podria dir avui que \u00e9s el partit del camp a Catalunya? El trencament de l\u2019espai convergent incideix en aquest \u00e0mbit, per\u00f2 tamb\u00e9 ho fa el nou protagonisme republic\u00e0. Per cert, en les consultes comarcals sobre els Jocs d\u2019hivern potser es veur\u00e0 que els partits que governen la Generalitat no sempre entenen b\u00e9 el que passa al camp i a la muntanya, en all\u00f2 que anomenen \u201cel territori\u201d.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Envoltat d\u2019ovelles, en una estampa que pret\u00e9n presentar la vida pagesa de manera idealitzada, Pablo Casado ha proclamat que el PP \u201c\u00e9s el partit del camp\u201d. Va ser abans de…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":7241,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,71,70,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7240"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7240"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7240\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7242,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7240\/revisions\/7242"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7241"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7240"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7240"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7240"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}