El dramaturg Arthur Miller va escriure que \u201ccom a regla general, com a axioma si voleu, com m\u00e9s t\u2019apropes a qualsevol mena de poder, m\u00e9s teatre has de fer; la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s: fins a quin punt?\u201d. L\u2019autor nord-americ\u00e0, bon observador de la presid\u00e8ncia del seu pa\u00eds, posa el dit a la nafra. Quan de teatre \u00e9s necessari per fer pol\u00edtica? A Catalunya, aquest assumpte est\u00e0 a l\u2019ordre del dia: la gesticulaci\u00f3 sobreactuada s\u2019ha convertit en un modus operandi habitual de molts dels nostres representants democr\u00e0tics. \u00c9s una tend\u00e8ncia molt estesa entre dirigents de tot color, per b\u00e9 que \u00e9s en l\u2019espai independentista on els excessos d\u2019escenificaci\u00f3 han estat i s\u00f3n m\u00e9s clamorosos.
\n
\nAquesta setmana, al Parlament, estem arribant a cotes insostenibles de gesticulaci\u00f3 hiperb\u00f2lica, arran de la situaci\u00f3 del diputat cupaire Pau Juvill\u00e0, condemnat pel TSJC a sis mesos d\u2019inhabilitaci\u00f3 i una multa per no haver retirat, en per\u00edode electoral, uns lla\u00e7os grocs de la finestra del seu despatx a l\u2019ajuntament de Lleida quan n\u2019era regidor. La condemna de Juvill\u00e0 costa molt d\u2019entendre en una societat on la llibertat d\u2019expressi\u00f3 \u00e9s un dret fonamental i on no s\u2019hauria de confondre la propaganda de partit amb un s\u00edmbol pol\u00edtic leg\u00edtim, per\u00f2 aix\u00f2 no ens pot distreure del debat sobre els l\u00edmits estructurals d\u2019una hipot\u00e8tica desobedi\u00e8ncia promoguda des del cor de les institucions, una t\u00e0ctica que ja va resultar inaplicable durant el proc\u00e9s. L\u2019erosi\u00f3 en la credibilitat institucional que produeix aquest teatre simb\u00f2lic de la desobedi\u00e8ncia \u00e9s alt\u00edssima i en paguem la factura tots els ciutadans. Una erosi\u00f3 que tamb\u00e9 afecta un organisme com la Junta Electoral Central, convertit, gr\u00e0cies a l\u2019\u00fas que s\u2019ha fet durant el proc\u00e9s de la plantilla basca contra ETA, en un nou tribunal de la inquisici\u00f3 que fa i desf\u00e0 sense proporcionalitat.
\n
\nD\u2019entrada, tenim una confusi\u00f3 conceptual. La desobedi\u00e8ncia \u00e9s una forma molt acreditada d\u2019acci\u00f3 col\u00b7lectiva, un cam\u00ed que pot triar la ciutadania per assolir un objectiu. En canvi, si la deso\u00adbedi\u00e8ncia la fan c\u00e0rrecs institucionals, ens trobem en un carrer\u00f3 sense sortida, per dos motius. En primer lloc, els nostres representants gestionen un espai de poder que no \u00e9s seu, nom\u00e9s en tenen un usdefruit temporal i, per tant, no poden comprometre\u2019n les regles de joc. En segon\u00ad lloc, les institucions se sostenen sobre una delicada arquitectura en la qual conflueixen pol\u00edtics i funcionaris, i aix\u00f2 obliga els primers a respectar la tasca\u00ad dels segons, i viceversa; si es forcen les normes, es trenca la cadena de confian\u00e7a\u00ad i es produeix una implosi\u00f3 del sentit i del prestigi de la instituci\u00f3.
\n
\nLa representaci\u00f3 pol\u00edtica t\u00e9 molts escenaris: els parlaments, els despatxos, els carrers i, sobretot, els mitjans i les xarxes. Trobar la dosi adequada de teatre, com apunta Miller, \u00e9s un repte fonamental. Des del 2012, l\u2019independentisme ha teixit una teranyina densa de sobreactuacions que tenien com a objectiu la mobilitzaci\u00f3 de les seves bases. Recordem \u2013per exemple\u2013 aquell cartell electoral d\u2019Artur Mas amb els bra\u00e7os al\u00e7ats a l\u2019estil del Mois\u00e8s de Hollywood. El teatre simb\u00f2lic independentista va tenir vida pr\u00f2pia al marge de tota estrat\u00e8gia, i va incrementar all\u00f2 que pretenia conjurar: la frustraci\u00f3 dels seus partidaris. La repressi\u00f3 policial i judicial de l\u2019Estat ha tapat a mitges aquesta feblesa de l\u2019independentisme.
\n <\/p>\n
Si la desobedi\u00e8ncia la fan c\u00e0rrecs institucionals, ens trobem en un carrer\u00f3 sense sortida<\/p><\/blockquote>\n
\nEn el postproc\u00e9s, despr\u00e9s de les eleccions que va convocar Rajoy sota el 155, la bifurcaci\u00f3 estrat\u00e8gica dins del bloc independentista va deixar la tend\u00e8ncia a sobreactuar, gaireb\u00e9 en exclusiva, en mans de Junts, que aix\u00ed marcava dist\u00e0ncies amb el gir pragm\u00e0tic d\u2019ERC. L\u2019etapa de Quim Torra va exhaurir el simbolisme improductiu de les pancartes, un cam\u00ed que va acabar amb la inhabilitaci\u00f3 del president. En aquell moment, el partit de Puigdemont va criticar molt Roger Torrent, llavors president del Parlament, perqu\u00e8 va evitar l\u2019abisme de desobeir. Laura Borr\u00e0s, que va ser dura en les acusacions al seu predecessor, ha de demostrar ara que la seva fraseologia \u00e8pica no \u00e9s pura com\u00e8dia. De moment, s\u2019ha empescat la idea d\u2019aturar uns dies el funcionament de la Cambra, ocurr\u00e8ncia que els lletrats ja han dit que no \u00e9s possible i que crea un caos ins\u00f2lit, com ha explicat Isabel Garcia Pagan.
\n
\nCom acabar\u00e0 aquesta funci\u00f3? Trobar\u00e0 Borr\u00e0s la manera d\u2019immolar-se via Instagram per poder dir que ERC s\u00f3n uns tra\u00efdors o assumir\u00e0 que la realitat s\u2019imposa a la m\u00edmica del martirologi?<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"El dramaturg Arthur Miller va escriure que \u201ccom a regla general, com a axioma si voleu, com m\u00e9s t\u2019apropes a qualsevol mena de poder, m\u00e9s teatre has de fer; la…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":7244,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,71,70,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7243"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7243"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7243\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7245,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7243\/revisions\/7245"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7244"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7243"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7243"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7243"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}