La pregunta em volta pel cap des de fa molts mesos: Est\u00e0 l\u2019escola sintonitzant amb canvis molt profunds de la nostra societat o, per contra, ens est\u00e0 imposant unes transformacions que s\u00f3n clarament dis\u00adcutibles? Ho dic arran d\u2019una not\u00edcia que m\u2019ha deixat garratibat i esmaperdut. En l\u2019esborrany d\u2019un futur decret del Departament d\u2019Educaci\u00f3 de la Generalitat consta que al final\u00ad de cada cicle de prim\u00e0ria els alumnes podran ser avaluats amb les seg\u00fcents pos\u00adsibles notes: assoliment excel\u00b7lent, assoliment notable, assoliment satisfactori i \u2013per substi\u00adtuir el suspens\u2013 en proc\u00e9s d\u2019assoliment. Ras i curt: en comptes d\u2019apuntar suspens, el mestre apuntar\u00e0 en proc\u00e9s d\u2019assoliment, i aix\u00f2 \u00e9s el que llegiran els pares de la criatura que, per un motiu o un altre, no hagi pogut superar el repte.
\n
\nDavant d\u2019aquesta ocurr\u00e8ncia, seria f\u00e0cil fer un article \u2013un m\u00e9s\u2013 sobre la progressiva desaparici\u00f3 de la cultura de l\u2019esfor\u00e7, un terme que sembla que no agrada gaire a determinats pedagogs, que s\u00f3n \u2013quina casualitat!\u2013 els que tenen m\u00e9s influ\u00e8ncia sobre les autoritats pol\u00edtiques que estableixen normativament all\u00f2 que toca fer. La cultura de l\u2019esfor\u00e7 t\u00e9 mala premsa en determinats entorns, potser\u00ad perqu\u00e8 s\u2019associa a un individualisme que alguns fa anys que presenten com una actitud nociva i criptocapitalista, allunyada dels discursos que subratllen el treball col\u00b7laboratiu i l\u2019aprenentatge en equip, etc\u00e8tera. Mai com ara els nens i els adolescents havien fet tants treballs en grup (aquesta plaga ha arribat tamb\u00e9 a l\u2019ensenyament universitari) i no havia costat mai tant d\u2019establir qu\u00e8 \u00e9s i qu\u00e8 no \u00e9s el que apr\u00e8n el teu fill mitjan\u00e7ant aquest m\u00e8tode.
\n
\nNo parlarem, doncs, de la minvant cultura de l\u2019esfor\u00e7 enfront de les receptes que propugnen fer moltes coses dins de l\u2019aula, sempre que no posin l\u2019alumne en confrontaci\u00f3 amb tot all\u00f2 que pugui associar-se amb la rutina, l\u2019avorriment o la necessitat d\u2019assumir la dificultat sense desdibuixar-la. Aparquem el debat sobre la cultura de l\u2019esfor\u00e7 i demanem-nos, en canvi, pels efectes inesperats de voler convertir l\u2019escola en un lloc on les emocions s\u00f3n el centre de gravetat. \u201cEducar en les emocions \u00e9s indispensable\u201d, diu l\u2019expert de torn, i no ser\u00e9 jo qui el contradigui. Per\u00f2 cal trobar les proporcions adequades per a cada cosa. Si educar en les emocions acaba desfigurant la idea que aprendre \u00e9s marcar-se metes i posar-se a prova un mateix, aquesta estrat\u00e8gia no serveix per crear adults responsables i, per tant, lliures.
\n
\nSuposo que eliminar el terme suspens de les notes pret\u00e9n ocultar el concepte de frac\u00e0s, que forma part de la vida adulta tant com l\u2019\u00e8xit i tant com la mediocritat o el desconcert. Eduquem de deb\u00f2 en les emocions quan amaguem amb eufemismes paternalistes que tota acci\u00f3 humana pot fracassar? \u00c9s evident que no. Per educar \u2013en les emocions i en el que sigui\u2013 no es pot girar l\u2019esquena a la veritat, no es pot tractar el subjecte de l\u2019aprenentatge com si fos incapa\u00e7 de fer-se c\u00e0rrec de la seva pr\u00f2pia vida.
\n <\/p>\n
Per educar \u2013en les emocions i en el que sigui\u2013 no es pot girar l\u2019esquena a la veritat<\/p><\/blockquote>\n
\nFa alguns dies que parlem dels problemes que t\u00e9 la pol\u00edtica amb la veritat \u2013a Barcelona, a Madrid, a Londres, a Moscou\u2013 i com aix\u00f2 afebleix les societats i rebenta les institu\u00adcions. Fa dies que lamentem que no es tracti la ciutadania de manera adulta. Per aix\u00f2 cal proclamar ben alt que l\u2019escola no pot ser un lloc on (amb la coartada sempre perversa de les bones intencions) la realitat sigui maquillada, disfressada i distorsionada fins a convertir-la en un conte fant\u00e0stic amb propietats anest\u00e8siques. Ens hi juguem massa.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"La pregunta em volta pel cap des de fa molts mesos: Est\u00e0 l\u2019escola sintonitzant amb canvis molt profunds de la nostra societat o, per contra, ens est\u00e0 imposant unes transformacions…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":7254,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,71,70],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7253"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7253"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7253\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7255,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7253\/revisions\/7255"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7254"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7253"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7253"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7253"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}