{"id":7259,"date":"2022-02-14T20:07:01","date_gmt":"2022-02-14T19:07:01","guid":{"rendered":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/?p=7259"},"modified":"2022-03-07T20:10:00","modified_gmt":"2022-03-07T19:10:00","slug":"espais-i-valenties","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2022\/02\/14\/espais-i-valenties\/","title":{"rendered":"Espais i valenties"},"content":{"rendered":"<p>En pol\u00edtica, no tot el que s\u2019assembla pot sumar-se. Perqu\u00e8, de vegades, el que \u00e9s m\u00e9s semblant acaba restant. Si l\u2019art del possible fos com les matem\u00e0tiques, no seria un afany marcat per aquest fil tr\u00e0gic que obliga a triar, sovint, el mal menor. El contrari de la fragmentaci\u00f3 ideol\u00f2gica no \u00e9s la concentraci\u00f3 de minifundis extraviats, \u00e9s la s\u00edntesi afinada de projectes, una empresa sotmesa inevitablement a la v\u00e0lua dels lideratges. Parlem sense embuts: no suma el que vol, sin\u00f3 el que pot. Eva Parera \u2013que va ser senadora per CiU, va passar per Units per Avan\u00e7ar, va formar part de l\u2019equip de Manuel Valls i ara \u00e9s diputada independent pel PP\u2013 s\u2019ha posat al capdavant de Valents, nova marca que pret\u00e9n reagrupar el centredreta catal\u00e0 no nacionalista, per\u00f2 sense dependre de cap gran partit de Madrid. Hi ha espai per a una cosa aix\u00ed?<br \/>\n&nbsp;<br \/>\nHi ha \u2013aix\u00f2 s\u00ed\u2013 una intu\u00efci\u00f3: si els populars estan minvant a Catalunya i Cs est\u00e0 a punt d\u2019abaixar la persiana, els de Parera (que compta amb diversos exmilitants del<br \/>\npartit d\u2019Arrimadas) aposten per convertir-se en el vot refugi d\u2019un segment de poblaci\u00f3 de dretes que, clarament al\u00b7l\u00e8rgic a l\u2019independentisme, no vol donar-li la papereta a Vox. De quants votants estem parlant? At\u00e8s que les sigles de Pablo Casado han quedat atrapades a l\u2019agenda radical dels d\u2019Abascal i at\u00e8s que els del partit taronja practiquen una oposici\u00f3 fer\u00e9stega al Parlament, el que ven Valents \u00e9s un producte que, potser, ning\u00fa no est\u00e0 esperant. Per a moderaci\u00f3, mirant al centreesquerra, ja hi ha el PSC de Salvador Illa. L\u2019elector de dretes sembla satisfet amb el xoc, aix\u00ed ho indica la irrupci\u00f3 espectacular dels ultres a la Cambra del parc de la Ciutadella.<br \/>\n&nbsp;<br \/>\nUn constitucionalisme catal\u00e0 de dretes que no sigui sucursalista (Parera insisteix a dir que el seu projecte no haur\u00e0 de consultar a Madrid el que es decideix aqu\u00ed) i mostri la bandera d\u2019una suposada moderaci\u00f3 t\u00e9 m\u00e9s de miratge que de realitat. Invocar com a eventual referent la Uni\u00f3n del Pueblo Navarro (un peculiar regionalisme sempre orbitant al voltant del PP, com s\u2019ha vist de nou al Congr\u00e9s amb la reforma laboral) \u00e9s una cosa molt gastada, ja van tenir aquest somni humit alguns dels que aconsellaven Josep Antoni Duran Lleida que trenqu\u00e9s amb la Converg\u00e8ncia de Pujol i Artur Mas per volar solet darrere de no se sap molt b\u00e9 qu\u00e8. Amb aquest ordit, Josep Piqu\u00e9 va assajar (sense gaire col\u00b7laboraci\u00f3 dels seus) aquesta quadratura del cercle quan, despr\u00e9s de fitxar com a ministre independent d\u2019Aznar, li va tocar posar-se al capdavant del PP de Catalunya i fer-lo una cosa menys estranya.<br \/>\n&nbsp;<\/p>\n<blockquote><p>La voladura del mapa tradicional de partits catalans ha creat algunes il\u00b7lusions<\/p><\/blockquote>\n<p>&nbsp;<br \/>\nLa voladura del mapa tradicional de partits catalans ha creat algunes il\u00b7lusions. Es fan sumes precipitades que proven de crear espais, per\u00f2 (com ensenya la faula de Valls) conv\u00e9 no confondre el desig amb la realitat, ni l\u2019entusiasme amb la valentia.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>En pol\u00edtica, no tot el que s\u2019assembla pot sumar-se. Perqu\u00e8, de vegades, el que \u00e9s m\u00e9s semblant acaba restant. Si l\u2019art del possible fos com les matem\u00e0tiques, no seria un&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":7260,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,71,70,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7259"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7259"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7259\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7261,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7259\/revisions\/7261"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7260"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7259"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7259"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7259"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}