Hi ha un gran malent\u00e8s en la manera de mirar aquest pa\u00eds per part dels actors pol\u00edtics, socials i medi\u00e0tics de Madrid: es confon la situaci\u00f3 de l\u2019independentisme amb l\u2019estat del que anomenen \u201cproblema catal\u00e1n\u201d. M\u2019explico: si els partits independentistes estan barallats i sense lideratges clars, als ministeris i altres despatxos de la capital espanyola con\u00adclouen que el conflicte ja no existeix i que, per tant, no cal fer res. Diria \u2013a la llum de les paraules i els gestos de Pe- dro S\u00e1nchez\u2013 que l\u2019actual pre- sident de l\u2019Executiu central pateix aquesta distorsi\u00f3: va ajornant la reuni\u00f3 de la tau- la de di\u00e0leg perqu\u00e8 obser\u00adva que les relacions entre ERC, Junts i la CUP s\u00f3n molt dolentes i, a m\u00e9s, no hi ha setmana sense picaba\u00adralles, retrets i acusacions agres. Diguem-ho d\u2019una altra manera: un indepen\u00ad- den\u00adtisme unit, sota una \u00fanica estra\u00adt\u00e8gia, sense fer soroll i amb capacitat d\u2019incidir coor\u00addinadament a Madrid obligaria la Moncloa a moure\u00ad\u2019s\u00ad.
\n
\nAvui, el l\u00edder socialista pensa que la carpeta catalana pot anar al congelador. S\u2019equivoca, per\u00f2 quan mira l\u2019olla de grills independentista li sembla que no cal fer res m\u00e9s que anar passant amb bones paraules. Per\u00f2 una cosa \u00e9s la propaganda oficial i una altra \u00e9s la realitat. El titular de portada de La Vanguardia del dia 9 era un poema: \u201cCatalunya paga un 45% de l\u2019impost de patrimoni de tot Espanya\u201d. El subt\u00edtol era encara m\u00e9s esfere\u00efdor per al lector d\u2019aqu\u00ed: \u201cEls contribuents de Madrid s\u2019estalvien 5.200 milions en el per\u00edode 2014-2019\u201d. Cal ser molt ingenu o molt ignorant per esperar que l\u2019ideal independentista torni a ser minoritari quan les xifres s\u00f3n d\u2019aquesta magnitud.
\n
\nPedro S\u00e1nchez ha proclamat que l\u2019independentisme \u00e9s una cosa obsoleta, pr\u00f2pia dels segles XIX i XX. Un cap de Govern no pot semblar tan desinformat. Al m\u00f3n, avui, els conflictes nacionals continuen sent una realitat tossuda que marca l\u2019agenda geopol\u00edtica, es vulgui o no. No pot ser d\u2019una altra manera quan la triangulaci\u00f3 entre identitats, democr\u00e0cia i benestar alimenta diversos moviments que anhelen una vida millor per a una determinada col\u00b7lectivitat humana. Molts experts expliquen que la globalitzaci\u00f3 ha posat en primer pla el paper dels estats com a distribu\u00efdors de just\u00edcia social i drets. Si una part de catalans pensa que l\u2019Estat espanyol no \u00e9s el seu Estat, qu\u00e8 han de fer els que governen aquesta maquin\u00e0ria? Quedar-se quiets segur que no.
\n <\/p>\n
El proc\u00e9s s\u2019ha acabat, per\u00f2 el conflicte catal\u00e0 continua ben obert<\/p><\/blockquote>\n
\nEs va dir que la taula de di\u00e0leg havia de servir per parlar de tot aix\u00f2. Els costos d\u2019ajornar-la seran alts, no nom\u00e9s per als catalans. Si el PSOE es refia que el final del proc\u00e9s \u00e9s el mateix que la desaparici\u00f3 del contenci\u00f3s catal\u00e0, ja s\u2019ho trobar\u00e0. Salvador Illa pot explicar-li a S\u00e1nchez de quina manera el socialisme catal\u00e0 pagaria la factura en cas que l\u2019immobilisme es consolidi. I resulta que els vots que recull el PSC s\u00f3n sempre imprescindibles per poder arribar a la Moncloa.
\n
\nDe la mateixa manera que abans van fer-ho Pujol, Maragall, Montilla, Mas i Puigdemont, el president Aragon\u00e8s avisa ara el president espanyol del perill de no fer res. Dilluns, en una confer\u00e8ncia solemne, el cap del Govern auton\u00f2mic va deixar clar que \u00e9s l\u2019hora de veure aven\u00e7os: \u201cHem de compartir amb el conjunt del pa\u00eds que el proc\u00e9s de negociaci\u00f3 viu un moment de dificultat i crec sincerament que \u00e9s aix\u00ed per la poca valentia del Govern espanyol, que no fa una proposta pol\u00edtica per a Catalunya. El repte que tenim al davant \u00e9s immens. Per aix\u00f2 no es pot entendre si es vol resoldre aquest conflicte que es dilati la celebraci\u00f3 de l\u2019instrument que ha de permetre-ho, de la mesa, de manera reiterada per interessos de partit o electorals\u201d. La paradoxa \u00e9s lacerant: per por de la dreta, el PSOE acaba fent amb Catalunya all\u00f2 que pensa que menys provocar\u00e0 la dreta, per\u00f2 sense obtenir altra cosa que els atacs furibunds de la dreta. Un mal negoci. Com ho seria alegrar-se per la previsible trompada de Casado a canvi de veure Abascal convertit en el megal\u00edder de totes les dretes.
\n
\nEl proc\u00e9s s\u2019ha acabat, per\u00f2 el conflicte catal\u00e0 continua ben obert. La manca de reconeixement nacional i els greuges objectius que transformen en independentistes uns ciutadans insatisfets amb l\u2019autonomisme no han desaparegut. Els indults per als presos pol\u00edtics van ser una decisi\u00f3 valenta, per\u00f2 aix\u00f2 no constitu\u00efa la soluci\u00f3, simplement permetien crear un marc m\u00ednim per a la negociaci\u00f3. Congelar la taula de di\u00e0leg seria el pitjor autogol de Pedro S\u00e1nchez.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Hi ha un gran malent\u00e8s en la manera de mirar aquest pa\u00eds per part dels actors pol\u00edtics, socials i medi\u00e0tics de Madrid: es confon la situaci\u00f3 de l\u2019independentisme amb l\u2019estat…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":7263,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,71,70,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7262"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7262"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7262\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7264,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7262\/revisions\/7264"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7263"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7262"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7262"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7262"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}