S\u2019atribueix a P\u00edo Cabanillas \u2013el pare, no el fill\u2013 una frase que condensa de manera sensacional la l\u00f2gica descarnada que mou els que, davant la caiguda del l\u00edder, se salven tot oblidant qui els va col\u00b7locar: \u201cNo sabem qui, per\u00f2 guanyarem\u201d. Sembla que l\u2019experimentat pol\u00edtic gallec \u2013ser gallec \u00e9s un plus en aquests combats\u2013 va formular la seva regla d\u2019or a les portes d\u2019un congr\u00e9s especialment embolicat d\u2019aquella Uni\u00f3 de Centre Democr\u00e0tic que, despr\u00e9s de ser el partit-motor de la transici\u00f3, es va dissoldre com un terr\u00f2s de sucre al caf\u00e8 quan tots els poders (formals i informals) van decidir que calia donar la puntada de peu al president Su\u00e1rez\u00ad. El gran Paco Umbral va escriure, el 13 de novembre del 1981, que \u201ccal ca\u00e7ar Su\u00e1rez, no perqu\u00e8 ho fes b\u00e9 o malament, quan ho va fer i va desfer, sin\u00f3 perqu\u00e8 \u00e9s el parvenu po\u00adl\u00edtic, el bastard ideol\u00f2gic\u201d. El cronista de l\u2019 spleen va afegir que el duc \u201cno sabia que les cent fam\u00edlies no perdonen que la gran dreta \u00e9s molt m\u00e9s que una dreta gran\u201d. All\u00e0 continuen les mateixes fam\u00edlies, negant la possibilitat d\u2019un 3% ayusista, perqu\u00e8 els populars no seran tan passerells com aquella Converg\u00e8ncia que va canviar el seu nom per esquivar el descr\u00e8dit\u00ad.
\n
\nEl que va del passat al present. La tra\u00efci\u00f3 \u00e9s la mateixa i la pulsi\u00f3 ca\u00efnita de la dreta celtib\u00e8rica tamb\u00e9, per\u00f2 Adolfo Su\u00e1rez va deixar un llegat important mentre Pablo Casado deixa a Feij\u00f3o una derechona extraviada i m\u00e9s petita, captiva dels ultres de Vox en pujada imparable cap als palaus d\u2019hivern i d\u2019estiu. El l\u00edder cessant va ser centrista els dimarts i els dijous, mentre imitava les consignes d\u2019Abascal els dilluns, els dimecres i els divendres; en dissabte i diumenge, emetia ocurr\u00e8ncies sobre el sol, la ramaderia i les arts cineg\u00e8tiques. Casado no va trobar mai el seu centre de gravetat, vacil\u00b7lant davant uns competidors extremistes que van decidir tunejar l\u2019aznarisme espiritual amb les danses hongareses d\u2019Orb\u00e1n i la batedora de fake news de Trump.
\n <\/p>\n
Pablo Casado no t\u00e9 relat per assajar la seva superviv\u00e8ncia, s\u2019ha convertit en una ombra \u00e0grafa sense \u00e8pica<\/p><\/blockquote>\n
\nAznar va exercir un lideratge fort i Rajoy un lideratge ferm, mat\u00eds que no \u00e9s f\u00fatil. El primer\u00ad sobreactuava (encara ho fa) i el segon sabia posar-se de perfil com ning\u00fa. No van ser carism\u00e0tics, no ho pretenien, la seva lliga era la del control ferri, no la de la seducci\u00f3. Tots dos es van envoltar de persones m\u00e9s preparades que ells. Casado, que no tenia les virtuts de cap dels seus predecessors, va muntar un equip millorable, per aix\u00f2 el seu n\u00famero dos, Garc\u00eda Egea, no li ha servit de fusible. Luc\u00eda M\u00e9ndez ha escrit que Casado estava sol i, entre altres coses, \u201cva menystenir tots els que li eren lleials\u201d. Amor amb amor es paga, tamb\u00e9 en pol\u00edtica, on, de vegades, el mor\u00f3s no ho sembla.
\n
\nEl pitjor enemic de Casado ha estat Casado. En aix\u00f2 s\u2019assembla a Rivera, l\u2019altre fill d\u2019Aznar, promesa tamb\u00e9 truncada. Archie Brown, autor d\u2019un llibre d\u2019obligada lectura sobre lideratge, apunta que \u201chi ha moltes formes d\u2019exercir un lideratge pol\u00edtic efica\u00e7, i tamb\u00e9 moltes formes de fallar\u201d. Casado va fallar en el terreny estrat\u00e8gic, en el doctrinal, en l\u2019org\u00e0nic i, finalment, en el factor hum\u00e0. A difer\u00e8ncia de Pedro S\u00e1nchez, a qui els seus tamb\u00e9 van apunyalar, Casado no t\u00e9 relat per assajar la seva superviv\u00e8ncia, s\u2019ha convertit en una ombra \u00e0grafa sense \u00e8pica. Brown ens recorda all\u00f2 b\u00e0sic: \u201cL\u00edders que creien que sabien m\u00e9s que ning\u00fa i que no admetien desacords han com\u00e8s errors monumentals\u201d. Que en prenguin nota els interessats.
\n
\nA Feij\u00f3o l\u2019esperen a la cantonada, amb el trabuc carregat de fotos i dossiers. \u00c9s Madrid, s\u00f3n les cent fam\u00edlies.<\/p>\n<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
S\u2019atribueix a P\u00edo Cabanillas \u2013el pare, no el fill\u2013 una frase que condensa de manera sensacional la l\u00f2gica descarnada que mou els que, davant la caiguda del l\u00edder, se salven…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":7272,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,71,70,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7271"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7271"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7271\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7273,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7271\/revisions\/7273"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7272"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7271"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7271"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7271"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}