El relleu en el lideratge d \u00d2mnium Cultural \u00e9s m\u00e9s important que no sembla. Aquesta entitat va ser determinant en la definici\u00f3 d\u2019algunes premisses clau del proc\u00e9s, quan Muriel Casals \u2013molt enyorada\u2013 exercia com a veu amb gran autoritat davant dels pol\u00edtics i al costat d\u2019altres associacions. Ara plega Jordi Cuixart \u2013l\u2019\u00fanic pres del proc\u00e9s situat per sobre de la picabaralla partidista\u2013 i arriba Xavier Antich, un relleu que va acompanyat de la voluntat de repensar les estrat\u00e8gies i els missatges. El nou president ha fet una crida a \u201crevisar els marcs amb qu\u00e8 s\u2019ha treballat fins ara i crear noves complicitats\u201d.
\n
\nPer\u00f2 la idea m\u00e9s potent expressada pel fil\u00f2sof que liderar\u00e0 l\u2019entitat catalanista amb m\u00e9s socis \u00e9s una altra: \u00d2mnium evitar\u00e0 l\u2019antipol\u00edtica, un toc d\u2019atenci\u00f3 a qui vulgui escoltar. \u00c9s evident que el biaix antipol\u00edtic va afectar diversos moments del proc\u00e9s, a vegades d\u2019una manera tan vertiginosa que no es percebia. A partir de l\u2019aplicaci\u00f3 del 155, de la pres\u00f3 i de l\u2019exili, l\u2019antipol\u00edtica va ampliar la base de manera espectacular, a cavall del desengany i del desconcert, a vegades per c\u00e0lculs tacticistes o per impot\u00e8ncia. Tamb\u00e9 \u00e9s rellevant que Antich hagi advertit dels perills de frivolitzar la desobedi\u00e8ncia civil, una manera elegant de lamentar la gesticulaci\u00f3 sobreactuada.
\n <\/p>\n
\u00d2mnium evitar\u00e0 l\u2019antipol\u00edtica, un toc d\u2019atenci\u00f3 a qui vulgui escoltar<\/p><\/blockquote>\n
\n\u00d2mnium ha guanyat socis mentre l\u2019Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha perdut capacitat de mobilitzaci\u00f3 i de s\u00edntesi. Aquestes entitats han estat els contraforts civils del proc\u00e9s, per\u00f2 la primera venia de molt lluny, dels temps de la resist\u00e8ncia al franquisme. L\u2019ANC va saber treure molta gent al carrer en un moment determinat, per\u00f2 s\u2019ha extraviat quan li ha tocat ressituar-se, i, tenallada per la temptaci\u00f3 antipol\u00edtica, ha conreat un frontisme simb\u00f2lic que oblida les lli\u00e7ons d\u2019octubre del 2017. \u00d2mnium, en canvi, ha creat i mantingut espais d\u2019intersecci\u00f3 en la rebotiga del proc\u00e9s (dins i fora del bloc sobiranista), amb capacitat d\u2019influir sense voler substituir el paper dels partits.
\n
\nDes d\u2019\u00d2mnium s\u2019ha intentat anar m\u00e9s enll\u00e0 del per\u00edmetre generat per les in\u00e8rcies del catalanisme cultural de sempre, objectiu que ha tingut encerts i errors; entre els segons, vull subratllar l\u2019aproximaci\u00f3 ing\u00e8nua \u2013sovint desinformada\u2013 a molts barris i ciutats amb majoria de poblaci\u00f3 castellanoparlant.
\n
\nEls dos principals partits independentistes comparteixen avui responsabilitats al Govern, sense deixar de competir electoralment i de discrepar en l\u2019estrat\u00e8gia. Les coses han canviat molt des dels temps en qu\u00e8 Carme Forcadell, com a presidenta de l\u2019ANC, marcava el ritme dels esdeveniments amb frases com aquella que va fer fortuna: \u201cPresident, posi les urnes\u201d. Ara som en un mentrestant dominat per complexitats molt denses, un paisatge de boira. Un fil\u00f2sof pot ser el millor guia si es tracta de repensar el cam\u00ed fet, per\u00f2 aix\u00f2 comporta un risc enorme: el de parlar m\u00e9s clar que mai a la gent.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"El relleu en el lideratge d \u00d2mnium Cultural \u00e9s m\u00e9s important que no sembla. Aquesta entitat va ser determinant en la definici\u00f3 d\u2019algunes premisses clau del proc\u00e9s, quan Muriel Casals…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":7278,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,71,70,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7277"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7277"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7277\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7279,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7277\/revisions\/7279"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7278"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7277"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7277"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7277"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}