No \u00e9s all\u00ed per\u00f2 hi \u00e9s. Potser se\u2019l troba el reporter Pl\u00e0cid Garcia-Planas avui mateix, assegut en un caf\u00e8 proper a la pla\u00e7a Maidan, impassible davant les bombes que llancen les tropes russes. Albert Camus \u00e9s a K\u00edev, fumant mentre mira el que succeeix al seu voltant. L\u2019escriptor, que va ser membre de la resist\u00e8ncia francesa durant la Segona Guerra Mundial, sempre torna al camp de batalla, sempre ens acompanya quan ho necessitem. En Cartes a un amic alemany, s\u2019adre\u00e7a als nazis \u2013no a tots els alemanys\u2013 i conclou amb una idea que no puc treure\u2019m del cap: \u201cJa s\u00e9 que no s\u2019haur\u00e0 resolt tot quan estiguin vost\u00e8s ven\u00e7uts. Europa estar\u00e0 encara per fer. Sempre est\u00e0 per fer\u201d. Prof\u00e8tic, l\u2019autor de La pesta va encertar de ple. Europa continua estant per fer ara com ara, fins i tot quan la Uni\u00f3 Europea \u00e9s un club a la porta del qual truquen els ucra\u00efnesos, desesperadament. Europa, entre la inacci\u00f3 i la gesticulaci\u00f3. Ser\u00e0 aquest cop diferent?
\n
\nLa sessi\u00f3 del Parlament Europeu de dimarts, amb discursos solemnes i vibrants, em va deixar estupefacte: ha hagut d\u2019esclatar la guerra de Putin a Ucra\u00efna per convertir l\u2019ensopiment comunitari en una cosa m\u00e9s gran que les nostres tribulacions, en una cosa que ens eleva per sobre del cinisme quotidi\u00e0. El que Putin ha unit que no ho separi el Brexit, em dic. Peco d\u2019optimista? Potser. De cop i volta, els l\u00edders europeus semblen parlar per a la posteritat, s\u2019estan agradant. Darrere de la poesia, la prosa habitual de la instituci\u00f3: no \u00e9s f\u00e0cil que Ucra\u00efna ingressi a la Uni\u00f3 Europea, s\u2019ha recordat amb la boca petita, mentre milers de persones fugen de la guerra. Infondr\u00e0 veritat l\u2019\u00e8pica d\u2019aquests dies al projecte europeu o es tracta nom\u00e9s d\u2019un decorat ef\u00edmer?
\n
\nCamus passeja entre les ombres de K\u00edev\u00ad, i no molt lluny podria fer un tomb Milan Kundera, que ens va mostrar el que hi havia sota aix\u00f2 que anomen\u00e0vem inexactament\u00ad \u201cl\u2019Europa de l\u2019Est\u201d. L\u2019any 1984, va escriure La insuportable lleuge\u00adresa de l\u2019\u00e9sser. En aquest fragment, can\u00advieu\u00ad txecs per ucra\u00efnesos, i hi veureu una mica m\u00e9s clar enmig de la boira de la guerra\u00ad: \u201cLa hist\u00f2ria dels txecs no es repetir\u00e0 per segona vegada, la d\u2019Europa tampoc. La hist\u00f2ria dels txecs i la d\u2019Europa s\u00f3n dos esbossos dibuixats per la fatal inexperi\u00e8ncia de la humanitat. La his\u00adt\u00f2ria \u00e9s igual de lleu que una vida humana singular, insuportablement lleu, lleu com una ploma, com la pols que sura, com all\u00f2 que dem\u00e0 ja no existir\u00e0\u201d. Encara que les compara\u00adcions hist\u00f2riques ens agraden, t\u00e9 ra\u00f3 Kundera. La guerra repeteix escenaris (mem\u00f2ries de dolor superposades), per\u00f2 sempre \u00e9s diferent. Per aix\u00f2 serveix i no serveix parlar dels acords de Munic del 1938. Els miralls del passat deformen el que veiem sense mostrar-nos els angles morts, indispensables per fer previ\u00adsions. I la previsi\u00f3 m\u00e9s interessant: tindr\u00e0 prou for\u00e7a l\u2019oposici\u00f3 a R\u00fassia per apro\u00adfitar aquest moment i donar-li el cop de peu a Putin
\n <\/p>\n
Infondr\u00e0 veritat l\u2019\u00e8pica d\u2019aquests dies al projecte europeu o es tracta nom\u00e9s d\u2019un decorat ef\u00edmer?<\/p><\/blockquote>\n
\nDes de Barcelona, mentre els ucra\u00efnesos es defensen armes en m\u00e0, la pregunta sobre la ra\u00f3 de ser d\u2019Europa ja no \u00e9s una simple especulaci\u00f3 acad\u00e8mica, esdev\u00e9 un imperatiu moral. El que Henry Kissinger va escriure el 2014 ressona a totes les cancelleries\u00ad: \u201cEuropa es troba entre un passat que pret\u00e9n superar i un futur encara indefinit\u201d. L\u2019enemic exterior \u2013Putin, no pas els russos\u2013 est\u00e0 reformatant la cons\u00adci\u00e8ncia europea a una gran velocitat, llevat que siguem m\u00e9s idiotes que no semblem. El mateix que va passar a Ucra\u00efna el 2014, per\u00f2 a gran escala\u00ad, ja que \u201cla societat ucra\u00efnesa es va consolidar amb la invasi\u00f3 russa\u00ad\u201d, com ha escrit Timothy Snyder. Anoto el que els va dir el canceller Kohl a un grup d\u2019editors de premsa brit\u00e0nics escassament europeistes: \u201cPer\u00f2 si Europa s\u00f3n vost\u00e8s. Si vost\u00e8s els anglesos no ha\u00adguessin resistit a Hitler el 1940, no existiria Europa. Vost\u00e8s s\u00f3n els fundadors espirituals d\u2019Europa gr\u00e0cies a la seva resist\u00e8ncia invicta contra el nazisme\u201d. S\u00f3n els ucra\u00efnesos d\u2019ara mateix els inspiradors involuntaris d\u2019un europeisme m\u00e9s viu i profund? Ho s\u00f3n tamb\u00e9 els russos que s\u2019atreveixen a manifestar-se aquests dies contra la guerra?
\n
\nNo puc acabar aquest paper sense lamentar que la Uni\u00f3 Europea censuri els mitjans russos, per molta propaganda que emetin. Brussel\u00b7les cau en la trampa de Putin. Ja ens ho va advertir Camus: \u201cEns hem vist for\u00e7ats a participar de la vostra filosofia, a acceptar semblar-nos una mica a vosaltres\u201d. El nou europeisme exigir\u00e0 \u2013espero\u2013 m\u00e9s coher\u00e8ncia amb els valors que ens separen del tir\u00e0 de torn.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"No \u00e9s all\u00ed per\u00f2 hi \u00e9s. Potser se\u2019l troba el reporter Pl\u00e0cid Garcia-Planas avui mateix, assegut en un caf\u00e8 proper a la pla\u00e7a Maidan, impassible davant les bombes que llancen…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":7281,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,71,70,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7280"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7280"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7280\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7282,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7280\/revisions\/7282"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7281"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7280"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7280"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7280"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}