Heu entrat en una gran sala de realitat virtual immersiva per\u00f2 no ho sabeu. Les teories benintencionades sobre un nou m\u00f3n postpand\u00e8mic han caducat abans que puguem estripar el precinte. En els titulars d\u2019aquests dies, apareix el sintagma por nuclear i un viatja amb el tren de la bruixa de Putin, fins a aquelles tardes de dissabte infantils en qu\u00e8 les pel\u00b7l\u00edcules de guerra es barrejaven amb documentals que advertien dels perills de la bomba at\u00f2mica.
\nnbsp;
\nLes fotos amb el fong mort\u00edfer formen part de les parets de la nostra nost\u00e0lgia en formol, com les imatges de la Pippi Langstrump. Rescato de la casa del meu pare un atles del C\u00edrculo de Lectores del 1970. El subt\u00edtol em fascina: La faz de nuestro mundo en mapas, textos, cifras e im\u00e1genes. Al cap\u00edtol titulat \u201cURSS, parte europea\u201d, un peu de foto ho diu tot: \u201cEste monumento en K\u00edev recuerda al hetm\u00e1n de los cosacos Bogdan Chmelnickij, que uni\u00f3 Ucrania a Rusia\u201d.
\nnbsp;
\nLes previsions saberudes sobre un nou avenir, marcat pel trauma provocat pel coronavirus, se n\u2019han anat en orris. La guerra ha esborrat de cop aquell m\u00f3n de coloraines que, a imitaci\u00f3 de les aventures de Jules Verne, obligava a repensar-nos com una humanitat disposada a fer prop\u00f2sit d\u2019esmena. Hem pecat contra la natura i aquesta ens ha castigat fora mida: adoptem noves actituds i rutines, siguem d\u2019una altra manera, abracem un nou ordre\u2026 I, aleshores, va arribar l\u2019aut\u00f2crata amb la seva vella pan\u00f2plia, les seves bombes i les seves mentides.
\nnbsp;
\nEl present calca el passat m\u00e9s negre i, alhora, imita ficcions de saldo. El retrofutur \u00e9s ara i aqu\u00ed. An\u00e0vem dopats amb el calamar core\u00e0 i ens hem despertat amb la boca seca. La quitxalla, al pati de l\u2019escola, ja no emula les execucions de l\u2019esmentada s\u00e8rie, imitar\u00e0 l\u2019\u00e8pica d\u2019\u201chaza\u00f1as b\u00e9licas\u201d. Despr\u00e9s de l\u2019\u00e8pica civil del personal\u00ad sanitari salvant vides, arriba l\u2019\u00e8pica armada dels que es defensen d\u2019un imperi invasor. Hem tret la pols al noble terme \u201cresist\u00e8ncia\u201d mentre passen coses ben rares: tornen els prosovi\u00e8tics com el membre fantasma d\u2019un cos amputat, ideologia gomosa per donar consist\u00e8ncia al que Bernard Crick va definir com a \u201cpol\u00edtica estudiantil\u201d.
\nnbsp;
\nEls fills adolescents d\u2019alguns dels meus amics s\u2019informen de la guerra mitjan\u00e7ant TikTok, els mitjans convencionals no compten per a ells. No es tracta de rebuig de la premsa dels pares, \u00e9s un canvi cultural profund, nascut de la confusi\u00f3 que hem creat els adults entre informaci\u00f3, comunicaci\u00f3 i entreteniment.
\nnbsp;<\/p>\n
El present calca el passat m\u00e9s negre i, alhora, imita ficcions de saldo<\/p><\/blockquote>\n
nbsp;
\nAquesta \u00e9s la primera guerra a TikTok i creix la primera generaci\u00f3 que no troba a faltar un fil per als esdeveniments. Retrofutur: el relat \u00e9s sobrer. Per\u00f2 no siguem tan apocal\u00edptics: els analistes d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia militar utilitzen TikTok per desxifrar com es mou l\u2019ex\u00e8rcit enemic. Fa alguns mesos, aquesta xarxa social va permetre que els m\u00e9s llestos vaticinessin que l\u2019ex\u00e8rcit rus estava preparant-se per a la invasi\u00f3 d\u2019Ucra\u00efna.
\nnbsp;
\nRellegeixo Anna Politk\u00f3vskaia, el seu llibre La Rusia de Putin, publicat l\u2019any 2004: \u201cEl seu g\u00e8nere [el de Putin] \u00e9s el mon\u00f2leg de tall militar, que pressuposa que els subordinats mantinguin la boca tancada. El cap es limita als mon\u00f2legs i entre els deures dels comandaments inferiors hi ha el de donar la seva aprovaci\u00f3 al que escolten\u201d. La periodista va ser assassinada l\u2019octubre del 2006.
\nnbsp;
\nEl monologuista de Moscou ens porta de la m\u00e0 fins al lloc on el que \u00e9s urgent s\u2019empassa el que \u00e9s important. Avui, el segle XXI s\u2019assembla tremendament a aquells mons antics i foscos\u00ad en qu\u00e8 l\u2019absurd cavalcava sobre la desesperan\u00e7a.<\/p>\n<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Heu entrat en una gran sala de realitat virtual immersiva per\u00f2 no ho sabeu. Les teories benintencionades sobre un nou m\u00f3n postpand\u00e8mic han caducat abans que puguem estripar el precinte….<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":7291,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,71,70,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7290"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7290"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7290\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7292,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7290\/revisions\/7292"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7291"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7290"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7290"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7290"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}