El febrer del 1996, Jos\u00e9 Mar\u00eda Aznar escriu aix\u00f2, en un llibre que serveix per rellan\u00e7ar-lo com a l\u00edder de la dreta: \u201cDe Manuel Fraga Iribarne, que el mateix Felipe Gonz\u00e1lez li va recon\u00e8ixer que tenia l\u2019Estat al cap, vam aprendre llavors dues coses que s\u2019han mantingut ancorades de manera ferma a les files d\u2019aquest partit, que, al seu moment, per ampliar la seva base en direcci\u00f3 al centre, que consider\u00e0vem el nostre espai natural, vam procedir a refundar: una, la import\u00e0ncia d\u2019oferir als espanyols un projecte nacional clar i aglutinant; una altra, la confian\u00e7a en la tasca tena\u00e7, en l\u2019esfor\u00e7 sense desmai i en la voluntat de defensar les nostres conviccions m\u00e9s profundes amb determinaci\u00f3 i capacitat\u201d. Continua sent el centre \u201cl\u2019espai natural\u201d del PP? Ho ha estat alguna vegada? Forma part el centrisme de les conviccions dels dirigents del PP?
\nnbsp;
\nAnem als fets. Aznar nom\u00e9s va actuar com a pol\u00edtic centrista en la legislatura 1996-2000, la que va suposar un relleu hist\u00f2ric a la Moncloa, despr\u00e9s de la llarga etapa de Felipe Gonz\u00e1lez. Aquell centrisme partia de la necessitat d\u2019un pacte estable amb CiU i el PNB, formacions nacionalistes que eren imprescindibles per a la governabilitat, ja que els populars havien guanyat les eleccions, per\u00f2 no prou. Despr\u00e9s, amb la majoria absoluta del 2000, l\u2019aznarisme va ensenyar la seva cara veritable i el centrisme circumstancial va donar pas a unes pol\u00edtiques m\u00e9s dures, dissenyades al laboratori de la FAES. Els governs del socialista Zapatero despr\u00e9s dels comicis marcats pels atemptats de l\u201911-M, van confirmar un PP d\u2019oposici\u00f3 fer\u00e9stega, molt allunyat de qualsevol enfocament centrista. Amb el retorn al poder el 2011, el PP tampoc va aixecar la bandera centrista, malgrat que Rajoy tenia formes m\u00e9s suaus que el seu antecessor. De nou a l\u2019oposici\u00f3, i sota el lideratge de Casado, el PP va imitar discursos i actituds de Vox i \u2013per activa i per passiva\u2013 va donar aire als ultradretans, amb acords de governabilitat en algunes autonomies. Aquest viatge a l\u2019extremisme ha culminat amb el pacte de Govern PP-Vox a Castella i Lle\u00f3.
\nnbsp;<\/p>\n
Qualsevol dirigent regional del PP podr\u00e0 asseure Vox a la taula de govern<\/p><\/blockquote>\n
nbsp;
\nAlberto Nu\u00f1ez Feij\u00f3o, amb fama de moderat, aterra al lideratge estatal del PP perdent una gran oportunitat de mostrar centrisme i autoritat alhora. Ha perm\u00e8s que el popular Fern\u00e1ndez Ma\u00f1ueco fiqui els ultres al seu govern auton\u00f2mic. El gallec podia haver mirat a Europa per inspirar-se. Per exemple, Angela Merkel va prohibir qualsevol alian\u00e7a de la CDU amb els ultres d\u2019Alternativa per a Alemanya, arran de les eleccions a Tur\u00edngia. Per\u00f2 Feij\u00f3o ha optat per suggerir que el que ha passat en terres castellanes \u00e9s una excepci\u00f3 i que \u00e9s culpa del PSOE. Mentrestant, el president del PP europeu, el polon\u00e8s Donald Tusk, ha qualificat la perip\u00e8cia de \u201ctrista not\u00edcia\u201d.
\nnbsp;
\nS\u2019ha creat el precedent i qualsevol dirigent regional del PP podr\u00e0 asseure Vox a la taula de Govern. Molt poc ha durat el centrisme de Feij\u00f3o com a nou l\u00edder de la dreta espanyola.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"El febrer del 1996, Jos\u00e9 Mar\u00eda Aznar escriu aix\u00f2, en un llibre que serveix per rellan\u00e7ar-lo com a l\u00edder de la dreta: \u201cDe Manuel Fraga Iribarne, que el mateix Felipe…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":7297,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,71,70,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7296"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7296"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7296\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7298,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7296\/revisions\/7298"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7297"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7296"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7296"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7296"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}