Dijous, a les dues de la tarda, un alt dirigent de Junts m\u2019assegurava que l\u2019acord sobre el catal\u00e0 a l\u2019escola firmat pel seu partit, ERC, el PSC i els comuns \u00e9s \u201cuna cosa molt important, una gran not\u00edcia\u201d. Aquell mateix dia, al voltant de les nou del vespre, la c\u00fapula de Junts va decidir \u201ccongelar\u201d el seu suport al pacte que s\u2019havia fet per driblar les quotes ling\u00fc\u00edstiques que la sent\u00e8ncia del TSJC imposa a les aules de Catalunya. Enmig, hi va haver una tarda en qu\u00e8 a les xarxes socials, especialment a Twitter, es va fer un judici sumar\u00edssim al consens ling\u00fc\u00edstic transversal, i es va sentenciar que aix\u00f2 era una \u201ctra\u00efci\u00f3\u201d i una \u201crendici\u00f3\u201d. Els sectors m\u00e9s antipol\u00edtics de l\u2019independentisme van aconseguir que Junts digu\u00e9s que s\u2019ho repensava. L\u2019aparici\u00f3 davant les c\u00e0meres del diputat juntaire Francesc Ten, negant les bondats del paper que ell mateix havia firmat, va ser un poema.
\n
\nUna primera an\u00e0lisi d\u2019aquest cas permet afirmar que Junts \u00e9s un partit massa sensible a l\u2019opini\u00f3 extrema i rescalfada de les xarxes socials, cosa que ja se sabia. Som davant d\u2019una formaci\u00f3 que no sap mantenir una posici\u00f3 ferma quan comencen les tempestes irades a Twitter, que van sempre \u2013en aquest univers\u2013 en una mateixa direcci\u00f3: presentar l\u2019altre com un tra\u00efdor, un desertor, un venut, etc\u00e8tera. A les xarxes, l\u2019independentisme fonamentalista expedeix carnets de \u201cpatriota\u201d a la velocitat de la llum i el nucli dirigent de Junts no vol resistir cap cr\u00edtica en aquesta direcci\u00f3, sobretot perqu\u00e8 una part de les seves bases participen d\u2019aquest biaix. Cal recordar que Laura Borr\u00e0s va guanyar les prim\u00e0ries amb un cant a la desobedi\u00e8ncia; ja hem vist, despr\u00e9s, que la realitat grisa no t\u00e9 res a veure amb aquestes fraseologies solemnes.
\n <\/p>\n
Junts \u00e9s un partit massa sensible a l\u2019opini\u00f3 extrema i rescalfada de les xarxes socials<\/p><\/blockquote>\n
\nAmb tot, una segona an\u00e0lisi ha d\u2019enfocar dos dels principals problemes de Junts, que s\u00f3n la manca d\u2019estrat\u00e8gia i de lideratge efectiu dedicat al dia a dia. Hi ha el paper de Jordi S\u00e0nchez com a dirigent org\u00e0nic, hi ha el paper de Laura Borr\u00e0s com a principal figura institucional, i hi ha el lideratge simb\u00f2lic de Carles Puigdemont, que deixa fer per\u00f2 que \u2013de facto\u2013 t\u00e9 dret de veto quan alguna cosa no li fa el pes. Aix\u00f2 \u00e9s el que va passar dijous amb el pacte per reformar la llei de pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica: des de Waterloo es va donar l\u2019ordre de fer marxa enrere, la qual cosa desautoritza tots els dirigents juntaires que havien forjat aquest comprom\u00eds, inclosa Borr\u00e0s.
\n
\nJunts t\u00e9 por de les condemnes dels vigilants de l\u2019ortod\u00f2xia processista i per aix\u00f2 atorga tanta import\u00e0ncia a la franja m\u00e9s sorollosa d\u2019un moviment que \u2013malgrat tot\u2013 encara \u00e9s plural. Dit aix\u00f2, aquest p\u00e0nic juntaire \u00e9s modulable. Per exemple, per pactar amb el PSC a la Diputaci\u00f3 de Barcelona, els de Puigdemont van fer zero cas als intransigents de torn. L\u2019\u00e0nima convergent, que no s\u2019ha evaporat de Junts, sap que \u00e9s millor conservar els despatxos oficials que perdre\u2019ls.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Dijous, a les dues de la tarda, un alt dirigent de Junts m\u2019assegurava que l\u2019acord sobre el catal\u00e0 a l\u2019escola firmat pel seu partit, ERC, el PSC i els comuns…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":7315,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,71,70,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7314"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7314"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7314\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7316,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7314\/revisions\/7316"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7315"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7314"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7314"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7314"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}