Surten per la televisi\u00f3 persones de condici\u00f3 diversa explicant que mai no han fet servir armes per\u00f2 que estan disposades a fer-ho perqu\u00e8 \u201chem de defensar el nostre pa\u00eds, les nostres llars, les nostres fam\u00edlies\u201d. S\u00f3n persones que, fins fa un mes, tenien les seves vides, les seves feines, les seves aficions, els seus amors, les seves preocupacions, els seus plans, els seus somnis i, de sobte, es converteixen en herois. No ho busquen, no els agrada, no entrava en les seves previsions, per\u00f2 estan fent el paper d\u2019herois. Eren inform\u00e0tics, mestres, directores comercials, reposadors de supermercat, advocades, arquitectes i ara s\u00f3n combatents. Els seus testimonis s\u00f3n colpi\u00addors.
\n
\nDiversos experts van establir, fa m\u00e9s d\u2019una d\u00e8cada, que viv\u00edem en un temps post\u00adheroic, marcat pel rebuig a les narratives \u00e8piques del passat, substitu\u00efdes alegrement per visions m\u00e9s neutres, ancorades en els aven\u00e7os tecnol\u00f2gics, les noves incerteses i la idea de guerres de baixa intensitat que proven d\u2019aconseguir els m\u00e0xims objectius amb les m\u00ednimes baixes.
\n
\nEl m\u00f3n dels herois semblava liquidat, v\u00e0lid \u00fanicament quan cit\u00e0vem, per exemple, Winston Churchill com alg\u00fa que va saber posar paraules a la resist\u00e8ncia d\u2019un poble que no es va arronsar davant el mal; no \u00e9s sobrer recordar que l\u2019heroi respon a un escenari on el b\u00e9 i el mal estan sempre perfectament delimitats.
\n
\nPer al mainstream occidental, la idea de l\u2019heroi s\u2019havia convertit en una cosa dubtosa, massa propera al m\u00e0rtir enaltit pel gihadisme, la gran amena\u00e7a despr\u00e9s de moltes d\u00e8cades de guerra freda. Els \u00faltims herois inq\u00fcestionables tenien a veure amb un conflicte cruent, per\u00f2 no eren combatents: parlo, esclar, dels bombers i policies que van donar la vida quan els atemptats de l\u201911-S a Nova York. D\u2019aqu\u00ed ve, tamb\u00e9, que l\u2019heroi militar de nou encuny \u2013digerible per al pacifisme social\u2013 hagi estat el soldat enviat a missions \u201chumanit\u00e0ries\u201d.
\n
\nAix\u00ed mateix, els estudiosos van dictaminar que hav\u00edem entrat en una etapa postnacional, en la qual la identitat col\u00b7lectiva, el sentit de pertinen\u00e7a i el patriotisme anirien retrocedint, sota la seducci\u00f3 del que \u00e9s global i la deslocalitzaci\u00f3 simb\u00f2lica que provoquen les noves maneres de viure i treballar. L\u2019Estat \u2013afegien aquests estudiosos\u2013 deixar\u00e0 de ser la refer\u00e8ncia que donar\u00e0 seguretats als individus, tot ser\u00e0 m\u00e9s l\u00edquid.
\n
\nFinalment, tot aix\u00f2 no era m\u00e9s que el fruit d\u2019un marc postmodern que havia sorgit amb la crisi dels valors que construeixen la modernitat, entre els quals la fe en el progr\u00e9s il\u00b7limitat i l\u2019afecci\u00f3 a l\u2019her\u00e8ncia il\u00b7lustrada, amb el centre de gravetat en els drets humans, la sobirania popular i les llibertats essencials. El neoliberalisme econ\u00f2mic va trencar, a partir dels vuitanta, els consensos forjats despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial. La protecci\u00f3 social es va esquerdar, va apar\u00e8ixer un nou individualisme del campi qui pugui. I la Xina com a model aplaudit c\u00ednicament.
\n <\/p>\n
El Kremlin va errar si va veure els ucra\u00efnesos com ciutadans postmoderns que es rendirien en dos dies<\/p><\/blockquote>\n
\nDoncs b\u00e9, la coratjosa resposta dels ucra\u00efnesos a l\u2019agressi\u00f3 russa \u00e9s una revolta heroica, nacional i moderna, les tres coses alhora. La lluita del poble d\u2019Ucra\u00efna va contracorrent i desmenteix que el marc postheroic, postnacional i postmodern sigui inalterable i irreversible, una cosa que Putin no contemplava quan va decidir envair el pa\u00eds ve\u00ed. El Kremlin va errar si va considerar els ucra\u00efnesos com ciutadans postmoderns que es rendirien en dos dies.
\n
\nEn l\u2019entrevista amb el setmanari The Economist, el president Zelenski nega ser un heroi, evita la sobreactuaci\u00f3 i deixa anar una reflexi\u00f3 que connecta amb el millor esperit de les dues revolucions que van crear el m\u00f3n contemporani, l\u2019americana i la francesa: \u201cNo es tracta de qui t\u00e9 m\u00e9s armes o m\u00e9s diners o gas o petroli, el que sigui. I per aix\u00f2 hem de tenir influ\u00e8ncia. Aix\u00f2 \u00e9s el que vaig comprendre, el primer que vaig comprendre, que nosaltres, els ciutadans, tenim influ\u00e8ncia. Els ciutadans som els dirigents, i els dirigents pol\u00edtics, alguns d\u2019ells, s\u00f3n uns perdedors\u201d. Davant el mano i disposo de Putin, m\u00e9s democr\u00e0cia. Ciutadania.
\n
\nDes del 1991, Ucra\u00efna ha mirat cap a l\u2019Oest per consolidar-se com una societat oberta. Les protestes de la pla\u00e7a Maidan de K\u00ediv van ser l\u2019expressi\u00f3 \u2013ja heroica llavors\u2013 d\u2019una voluntat ferma d\u2019escapar d\u2019aquella cultura pol\u00edtica de Moscou basada en la for\u00e7a, la por i l\u2019obedi\u00e8ncia cega al poder. Avui \u2013no ho oblidem\u2013 els ucra\u00efnesos estan defensant la nostra Europa imperfecta i lliure al defensar la seva terra\u00ad.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Surten per la televisi\u00f3 persones de condici\u00f3 diversa explicant que mai no han fet servir armes per\u00f2 que estan disposades a fer-ho perqu\u00e8 \u201chem de defensar el nostre pa\u00eds, les…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":7318,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,71,70,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7317"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7317"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7317\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7319,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7317\/revisions\/7319"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7318"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7317"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7317"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7317"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}