Hem tocat fons. Veig un pol\u00edtic catal\u00e0 de segona l\u00ednia per la televisi\u00f3 i les seves paraules nom\u00e9s tenen un objectiu: negar la gravetat dels fets sobre els quals l\u2019entrevistador insisteix, com manen les regles de l\u2019ofici. Al dirigent en q\u00fcesti\u00f3 se li demana per la situaci\u00f3 interna del partit que representa i totes les respostes des\u00adcriuen un paisatge de \u201cnormalitat\u201d, en qu\u00e8 tot est\u00e0 \u201cprevist\u201d i les coses \u201cvan com han d\u2019anar\u201d. El cert, per\u00f2, \u00e9s que aquesta formaci\u00f3 ha vist plegar, de sobte, una de les seves figures principals, enmig de cr\u00edtiques i retrets. La situaci\u00f3 d\u2019aquestes sigles \u00e9s, pel cap baix, complicada, per\u00f2 la persona que se sotmet a l\u2019escrutini period\u00edstic ha posat el pilot autom\u00e0tic i no surt d\u2019un gui\u00f3 de fantasia que sembla escrit per Walt Disney. El discurs que emet aquest portaveu \u00e9s tan allunyat de la realitat que resulta absurd. Som davant un exercici ret\u00f2ric de superviv\u00e8ncia que va contra el m\u00ednim respecte que mereix el p\u00fablic en qualsevol democr\u00e0cia. El que veig i el que sento \u00e9s irritant: constato que ens prenen \u2013un cop m\u00e9s\u2013 per imb\u00e8cils.
\n
\nNo \u00e9s un problema que afecti un \u00fanic partit, som davant una tend\u00e8ncia nefasta que va arrelant, entre pol\u00edtics catalans i espanyols de diversos colors. La cosa funciona de la seg\u00fcent manera: li preguntin el que li preguntin, el pol\u00edtic ha de col\u00b7locar el seu missatge que, en general, nega o eludeix les premisses factuals de les quals parteix el seu interlo\u00adcutor. Aix\u00f2 ho ha de dir amb un gran somriure, i amb un to que desprengui alhora convicci\u00f3 i una mena de tranquil\u00b7litat impostada. Pot fer servir alguna crossa ret\u00f2rica del tipus \u201caix\u00f2 ho tenim molt clar\u201d. En aquestes interven\u00adcions, el que dona la cara per un determinat projecte ha de ser repetitiu com un ninot i ha de crear un n\u00favol de vaguetats verbals que el mantingui ben lluny de les coses concretes.
\n
\nL\u2019impacte d\u2019aquesta manera de fer sobre el ciutad\u00e0-votant \u00e9s doble: hi ha un efecte anes\u00adtesiant i tamb\u00e9 hi ha un efecte d\u2019incredulitat que mena directament a la sospita i la desafecci\u00f3. Els que cauen derrotats per la sedaci\u00f3 ret\u00f2rica dels que parlen sense dir res s\u00f3n com la granota que mor feli\u00e7 dins d\u2019una olla d\u2019aigua bullent. En canvi, els que observen amb estupefacci\u00f3 aquestes interven\u00adcions p\u00fabliques se senten expulsats de la representaci\u00f3 pol\u00edtica i s\u2019allunyen dels processos propis de la deliberaci\u00f3 democr\u00e0tica. Si les paraules de la pol\u00edtica ja no tenen un pes espec\u00edfic, la seva relaci\u00f3 amb els fets s\u2019estova, es dilueix i passa a ocupar un lloc secundari. Els discursos inconsistents s\u00f3n el mur de protecci\u00f3 d\u2019aquells pol\u00edtics que obliden que les seves accions \u2013i no el seu relat\u2013 han de ser el centre de gravetat de la seva activitat.
\n <\/p>\n
L\u2019objectiu \u00e9s ocupar minuts als mitjans sense assumir el risc de dir alguna cosa<\/p><\/blockquote>\n
\nLes paraules de pl\u00e0stic converteixen la pol\u00edtica en un joc d\u2019ocultaci\u00f3 rutinari que esdev\u00e9 inadvertit. L\u2019objectiu \u00e9s practicar una transpar\u00e8ncia buida, ocupar minuts als mitjans sense assumir el risc de dir alguna cosa. La pres\u00e8ncia ritual com a abs\u00e8ncia calculada de confrontaci\u00f3 amb el real acaba fabricant un buit de sentit, que contribueix a fer de la pol\u00edtica un teatre inintel\u00b7ligible on ning\u00fa \u00e9s responsable de res. Per contrast, les intervencions telem\u00e0tiques del president Zelenski ens mostren el valor immens de la paraula que pesa, amb responsabilitat i autoritat.
\n
\nUn l\u00edder \u2013que no fos populista\u2013 que parl\u00e9s amb el respecte, la claredat i la franquesa que mereixem els adults que votem i paguem impostos seria una gran novetat, una ruptura. I tindria l\u2019atractiu indubtable de qui no t\u00e9 por de perdre.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Hem tocat fons. Veig un pol\u00edtic catal\u00e0 de segona l\u00ednia per la televisi\u00f3 i les seves paraules nom\u00e9s tenen un objectiu: negar la gravetat dels fets sobre els quals l\u2019entrevistador…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":7326,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,71,70,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7325"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7325"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7325\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7327,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7325\/revisions\/7327"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7326"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7325"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7325"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7325"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}