Era un m\u00f3n impensable fins fa poques setmanes, era un m\u00f3n dist\u00f2pic fruit de guionistes motivats amb o sense subst\u00e0ncies estimulants. Avui, desgraciadament, \u00e9s una realitat que costa d\u2019entendre i de pair. Mentre la guerra comen\u00e7ada per Putin a Ucra\u00efna va cam\u00ed d\u2019enquistar-se, els partits ultradretans creixen a Europa i adquireixen aparen\u00e7a d\u2019una cosa suposadament normal; a Fran\u00e7a, la possibilitat que Marine Le Pen arribi a la presid\u00e8ncia de la Rep\u00fablica \u00e9s molt m\u00e9s que una simple hip\u00f2tesi. Per\u00f2 no fa falta posar la nostra mirada al pa\u00eds ve\u00ed per constatar que alguna cosa s\u2019est\u00e0 movent i ho fa en una direcci\u00f3 inquietant: la dreta espanyola \u2013que \u00e9s s\u00f2cia de les dretes antifeixistes europees\u2013 ha pactat un govern regional amb Vox, formaci\u00f3 ultra que exhibeix una agenda completa de regressi\u00f3 constitucional que inclou, entre altres mesures, enterrar el model auton\u00f2mic.
\n
\nAnem als cl\u00e0ssics, no perdem el temps. Adorno, a Ensayos sobre la propaganda fascista, ens dona una pista excel\u00b7lent per analitzar el que ara est\u00e0 passant: \u201cL\u2019agitador feixista \u00e9s habitualment un venedor magistral dels seus propis defectes psicol\u00f2gics\u201d. Perduts en l\u2019hermen\u00e8utica postmoderna de les batalles culturals que tant ens fascinen, potser hav\u00edem oblidat el que \u00e9s m\u00e9s obvi d\u2019aquest tipus d\u2019ofertes, a saber: la psicologia de la por (ben explotada amb tota mena d\u2019amenaces reals o imagin\u00e0ries) i la psicologia de l\u2019entusiasme (ben alimentada amb tota mena de promeses, coros y danzas).
\n
\nPerqu\u00e8 la por i l\u2019entusiasme serveixin de caldo de cultiu dels pessebres ultres \u00e9s necessari que esdevinguin actituds molt generalitzades, que puguin compartir tamb\u00e9 aquells que no se senten atrets per aquesta m\u00fasica. Per aix\u00f2, com s\u2019ha comentat en el cas franc\u00e8s, pot esperar-se un transvasament d\u2019un segment de votants de l\u2019esquerr\u00e0 Jean-Luc M\u00e9lenchon a Le Pen; tampoc seria gens nou: est\u00e0 documentat que l\u2019original Front Nacional que va fundar Jean-Marie Le Pen \u2013pare de la candidata de Reagrupament Nacional\u2013 va captar borses importants de vells votants comunistes, desenganyats i extraviats davant de tota mena de transformacions socials.
\n
\nMolt s\u2019ha parlat de la por com a obrellaunes dels partits que actualitzen la tradici\u00f3 feixista a Europa, ja sigui en les formes avui suavitzades de Marine Le Pen o en la ret\u00f2rica m\u00e9s dura de l\u2019hongar\u00e8s Viktor Orb\u00e1n. En canvi, hem fet menys atenci\u00f3 a l\u2019entusiasme planificat que aquestes forces proven de traslladar als seus seguidors i potencials votants. L\u2019entusiasme \u00e9s la cara B del ressentiment que mou aquestes maquin\u00e0ries electorals, una cobertura dol\u00e7ota que aconsegueix arrossegar voluntats, amb una barreja especial de menyspreu als adversaris pol\u00edtics, demonitzaci\u00f3 de certs col\u00b7lectius (immigrants, feministes, homosexuals, gitanos, acad\u00e8mics, periodistes), i rebel\u00b7lia molt sobreactuada contra alguns consensos mainstream. Per exemple, els d\u2019Abascal es presenten desafiadors davant certs assumptes, no per canviar el sistema, sin\u00f3 per connectar amb les zones m\u00e9s reaccion\u00e0ries d\u2019aquest, encara que \u00f2rfenes de representaci\u00f3 parlament\u00e0ria.
\n <\/p>\n
Aires de falangisme recautxutat es barregen amb caspa pr\u00e8mium i les receptes de Steve Bannon<\/p><\/blockquote>\n
\nEls experts han constatat que molts joves francesos han votat aquesta vegada per Marine Le Pen. Aix\u00ed mateix, diversos sondejos indiquen que, a l\u2019Estat espanyol, es produeix una penetraci\u00f3 alta de Vox entre els electors m\u00e9s joves, els que tenen entre 18 i 24 anys. L\u2019entusiasme \u00e9s un element clau perqu\u00e8 la joventut pugi al carro d\u2019uns projectes que s\u2019escenifiquen com a rupturistes en relaci\u00f3 amb la generaci\u00f3 dels seus pares, resignats a donar utilitat als partits convencionals, malgrat tot. Els ultres, aqu\u00ed i all\u00e0, retransmeten en directe el seu creixement electoral i la seva pres\u00e8ncia als mitjans de comunicaci\u00f3 com una aventura irreverent. Fa pocs dies, un diputat de Vox a la Cambra catalana va llan\u00e7ar un discurs nacionalcat\u00f2lic (amb solemnes visques a \u201cCristo Rey\u201d inclosos) tan aut\u00e8nticament exagerat que pot dir-se que aquesta gent ja est\u00e0 en una altra fase. Aires de falangisme recautxutat es barregen amb caspa pr\u00e8mium i les receptes de Steve Bannon, l\u2019ide\u00f2leg m\u00e9s reputat de Donald Trump.
\n
\nPer\u00f2 tenim mem\u00f2ria. William Sheridan Allen anota aix\u00f2 al seu monumental llibre La toma del poder por los nazis: \u201cEst\u00e0 clar que, arribat l\u2019any 1932, almenys alguns ve\u00efns de Northeim [petita localitat alemanya on 65 habitants es van passar dels comunistes als nazis] ja estaven a punt per a qualsevol dictadura, sempre que garant\u00eds una revoluci\u00f3\u201d.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Era un m\u00f3n impensable fins fa poques setmanes, era un m\u00f3n dist\u00f2pic fruit de guionistes motivats amb o sense subst\u00e0ncies estimulants. Avui, desgraciadament, \u00e9s una realitat que costa d\u2019entendre i…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":7335,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,71,70,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7334"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7334"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7334\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7336,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7334\/revisions\/7336"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7335"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7334"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7334"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7334"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}