Perqu\u00e8 l\u2019ambient no decaigui els socis han tornat a xocar. Ha estat amb motiu de la data del 14 d\u2019abril, que el Govern ha commemorat per primera vegada amb un acte solemne, en el qual el president Aragon\u00e8s ha proclamat que \u201crecollim l\u2019esperit del president Maci\u00e0 per continuar mirant al futur en clau republicana\u201d. L\u2019homenatge havia de servir \u2013segons va apuntar\u2013 \u201cper reafirmar el comprom\u00eds republic\u00e0 de la societat catalana\u201d. El terme republic\u00e0 \u00e9s sempre ambigu en mans d\u2019ERC, ja que remet tant a l\u2019horitz\u00f3 d\u2019un Estat independent com al republicanisme com a filosofia pol\u00edtica que reformula els valors progressistes. Dins d\u2019aquesta perspectiva, el comprom\u00eds republic\u00e0 dels catalans va per barris, n\u2019hi ha prou amb veure resultats electorals i sondejos.
\n
\nEl problema \u00e9s que, ni mirant el passat mitificat del 1931, els socis al Govern s\u00f3n capa\u00e7os de transmetre una mica d\u2019harmonia. A la celebraci\u00f3 a Palau nom\u00e9s van anar-hi dos consellers del partit de Puigdemont \u2013Lourdes Ciur\u00f3, la titular de Just\u00edcia, hi va intervenir al costat del president\u2013, mentre que Jordi Turull i altres veus de Junts van criticar que s\u2019hagi triat aquesta data en comptes de l\u20191 d\u2019octubre, dia del refer\u00e8ndum unilateral del 2017. L\u2019assumpte \u00e9s for\u00e7a rid\u00edcul, ja que descriu una obsessi\u00f3 per discrepar fins i tot quan seria m\u00e9s f\u00e0cil estar d\u2019acord. A m\u00e9s, esdev\u00e9 una pol\u00e8mica esot\u00e8rica per a la majoria de ciutadans, preocupats per la crisi postpand\u00e8mica i els efectes de la guerra a Ucra\u00efna. Les baralles internes d\u2019aquest nivell converteixen els partits independentistes en actors incapa\u00e7os d\u2019arribar a un p\u00fablic nou, que \u00e9s al que aspiren (segons diuen i repeteixen).
\n <\/p>\n
Els socis en el Govern no poden mostrar harmonia ni mirant al passat mitificat del 1931<\/p><\/blockquote>\n
\nEls jocs de mans amb la hist\u00f2ria s\u00f3n molt delicats. La consellera Ciur\u00f3 va recordar que \u201cavui fa 91 anys que el president Maci\u00e0 va proclamar, des del balc\u00f3 del Palau de la Generalitat, la Rep\u00fablica catalana, l\u2019Estat catal\u00e0\u201d. Aquell gest, ple d\u2019\u00e8pica, va acabar transformat \u2013com sap el lector\u2013 en la Generalitat auton\u00f2mica dins de la Segona Rep\u00fablica Espanyola. Maci\u00e0, que era conegut amb el sobrenom de l\u2019Avi , va confessar que cedir al dictat de Madrid va ser \u201cel dia m\u00e9s trist de la meva vida\u201d. L\u20191-O del 2017 va ser un acte pac\u00edfic de desobedi\u00e8ncia massiva reprimit amb viol\u00e8ncia pel Govern del PP, per\u00f2 no va donar lloc a cap mandat democr\u00e0tic. Les commemoracions podrien servir tamb\u00e9 per parlar clar i tornar a unir paraules i fets.
\n
\nKeith Lowe escriu, a Prisioneros de la historia (Galaxia Gutenberg), que \u201cpel que sembla no som capa\u00e7os de decidir-nos sobre quin \u00e9s el paper que la nostra hist\u00f2ria comunit\u00e0ria hauria d\u2019exercir en les nostres vides\u201d. La veiem com \u201cla base mateixa de la nostra identitat\u201d i tamb\u00e9 com \u201cuna trampa, de la qual sembla impossible escapar\u201d. Per\u00f2 \u201csense ella\u201d \u2013afegeix Lowe\u2013 no som res. Per aix\u00f2, tots els governants democr\u00e0tics l\u2019han de manejar amb pinces i amb molt de compte.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Perqu\u00e8 l\u2019ambient no decaigui els socis han tornat a xocar. Ha estat amb motiu de la data del 14 d\u2019abril, que el Govern ha commemorat per primera vegada amb un…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,71,70,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7338"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7338"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7338\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7340,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7338\/revisions\/7340"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7338"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7338"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7338"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}