{"id":7344,"date":"2022-04-24T21:24:42","date_gmt":"2022-04-24T20:24:42","guid":{"rendered":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/?p=7344"},"modified":"2022-06-08T21:35:01","modified_gmt":"2022-06-08T20:35:01","slug":"tambe-som-romans","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2022\/04\/24\/tambe-som-romans\/","title":{"rendered":"Tamb\u00e9 som romans"},"content":{"rendered":"<p>Roma \u00e9s \u201cla ficci\u00f3 feta realitat\u201d. Ho escriu Josep Maria Fonalleras en un llibre d\u2019intensitat madura \u2013vull dir contingudament apassionat\u2013 que ha titulat Un caf\u00e8 a Roma (Univers). L\u2019he llegit pensant en els meus viatges a la capital italiana, que s\u00f3n molts menys que els del col\u00b7lega giron\u00ed, per\u00f2 no menys feridors. Perqu\u00e8 ell tamb\u00e9 anota que \u201cen surts punxat, de Roma, ferit\u201d. Certament, gaireb\u00e9 sempre, tot i que no sempre, per amor, tamb\u00e9 per desamor, esclar. De jove, llegint Pla, vaig saber que \u201cels catalans som italians de l\u2019Oest\u201d, i \u00e9s for\u00e7a exacte. Ara, he sabut que tamb\u00e9 som romans, que \u00e9s una manera de veure-les venir sense que la mort t\u2019espanti, com qui es menja un gelat. L\u2019amic Francesco Olivo, periodista de La Stampa que ha tornat a Roma despr\u00e9s d\u2019anys de viure a Tor\u00ed, t\u00e9 aquesta s\u00e0via dist\u00e0ncia sobre la realitat que el converteix en un S\u00e8neca amb texans, amb cara de nen encuriosit per tot.<br \/>\n&nbsp;<br \/>\n\u201cHi he anat veient moltes m\u00e9s coses de les que vaig veure en aquell viat\u00adge apressat \u2013apunta Fonalleras\u2013, per\u00f2 les primeres vegades s\u00f3n decisives, l\u2019impacte que causen \u00e9s de per vida\u201d. Incrustades dins de les evocacions romanes, hi trobo, en aquestes p\u00e0gines i com de propina, una teoria del viatge, que faig meva, amb perm\u00eds de l\u2019autor. Fer-se gran deu ser aix\u00f2\u00ad, tamb\u00e9: ara m\u2019agrada m\u00e9s tornar a ciutats que ja he visitat que descobrir-ne de noves. Ho vaig comprovar, fa uns mesos, a Nova York: diluir-se en el brogit, no ser ni habitant del lloc ni fer els rituals del turista, deixar-se sorprendre per tot i per res, a mig cam\u00ed del fl\u00e2neur i del que s\u2019ha perdut. Evitar els llocs obligats, fixar-se en all\u00f2 petit, deixar que el temps de la ciutat et travessi sense oposar-hi resist\u00e8ncia. No fer cap fotografia, mirar com qui hi ha de tornar dem\u00e0, observar i oblidar immediatament, per poder recordar el que s\u2019ha somiat, m\u00e9s que el que s\u2019ha viscut. Ser alg\u00fa que no se\u2019ns ha presentat abans.<br \/>\n&nbsp;<\/p>\n<blockquote><p>M\u2019agrada m\u00e9s tornar a ciutats que ja he visitat que descobrir-ne de noves<\/p><\/blockquote>\n<p>&nbsp;<br \/>\n\u201cSempre el deambular, quasi sense rumb, all\u00e0 on ens portin els colors romans\u201d, amolla Fonalleras (que invoca Paolo Conte i Nanni Moretti, entre d\u2019altres), i em ve al cap aquell article on Pla explica la dificultat d\u2019escriure sobre \u201cel color de Roma\u201d, una obsessi\u00f3 que el perseguia. Per aquests colors de Roma \u2013l\u2019ocre vell de les fa\u00e7anes, el blau nou de les tardes\u2013 ens hem venut, quan ha tocat, l\u2019\u00e0nima.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Roma \u00e9s \u201cla ficci\u00f3 feta realitat\u201d. Ho escriu Josep Maria Fonalleras en un llibre d\u2019intensitat madura \u2013vull dir contingudament apassionat\u2013 que ha titulat Un caf\u00e8 a Roma (Univers). L\u2019he llegit&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":7345,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,71,70],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7344"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7344"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7344\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7346,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7344\/revisions\/7346"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7345"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7344"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7344"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7344"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}